dissabte, 21 de juliol de 2012

Albergínies

Avui és dissabte, dia de mercat a Vilafranca, i he decidit comprar les tres varietats d'albergínia que he trobat.  Ara n'és l'època i hem d'aprofitar-ho! Les compro ecològiques, sense cap tipus de química.

Diuen que l'albergínia és un producte originari de la Xina, tot i que en d'altres informacions que he llegit es comenta que és originària de la Índia. Jo, com que en aquella època no hi era, no puc concretar-ho, però sí que puc dir que m'agrada molt, de diferents maneres, de diferents classes, amb diferents acompanyants i amb diferent companyia. 

Els àrabs, els jueus i tota la franja mediterrània l'utilitza. Es fa de mil maneres: fregida, arrebossada, bullida (particularment no m'agrada), en puré, en paté, guisada i una de les descobertes que vaig fer ara fa un parell de mesos va ser, l'albergínia tallada ben fineta amb una mandolina i fregida podia utilitzar-se com a pasta de caneló. Sí, sí, a partir d'ara els celíacs ja podem menjar canelons sense haver de partir per l'estat de salut!!!!!!!!!!!!! La cuina, de tant en tant, permet innovar els plats tradicionals :-)


Us en faig la presentació:

Albergínia negra: la de tota la vida, jo sempre l'he vista i és la que teníem plantada. Acostuma a ser allargada i prima, molt gustosa i a casa sempre l'hem menjada. Amb truita, arrebossada amb aigua i farina, escalivada, amb samfaina, amb tombet mallorquí i la famosa moussaka, entre moltes d'altres preparacions.

Albergínia lila ratllada: aquesta, des de fa uns anys, també la tenim al mercat. És molt més carnosa que la negre, més fina, sense tanta llavor menys amarga. Acostumo a fer-la també de totes maneres, però és habitual, per la mida i forma, fer-la farcida. El farcit, evidentment, a gust del consumidor.

Albergínia blanca: la vaig provar per primera vegada la setmana passada i m'ha sobtat el gust. La Maria de Cal Tinons em va dir que era molt fina i sobre tot quedava molt bé amb truita. I així la vaig fer, una truita que em vaig menjar a la feina, a l'hora del tupper. Em va sorprendre perquè al fregir-la no va xuclar l'oli però la pell va quedar molt dura. Però el resultat va ser espectacularment bo. Tan bo que aquesta setmana repetiré, tot i que la pelaré per no menjar aquella pell tan dura.

A banda, cal recordar que és una verdura no apte per a crudivegans, donat que és indigesta, i que és ideal per a aquelles persones que volen fer règim, donat que un alt percentatge és aigua. Al vapor amb l'estoig de vapor Lékué us pot quedar de meravella, amb una miqueta d'herbes de la provença o una mica d'orenga. I al final, una mica d'oli cru. Boníssim!!!!!!

2 comentaris:

  1. Jo em menjo quasi cada dia al migdia escalivada mab la resta de l'amanida (tomàquet, margallons, pebrot del piquillo i olives). Intento trobar les ratllades que són per a mi infinitament més boes, però a Vilafranca no sempres és fàcil (a Girona se'n troben a patades). Ja em diràs on les compres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a Vilafranca es trobo en una parada del mercat, a una gent que ve d'Alcanar

      Elimina