dimecres, 11 de juliol de 2012

Braç de gitano de patata

Ja fa dies que tenia pendent de pujar aquesta entrada, però uns motius de força major que m'ho han impedit, fins ara no ho penjo. Ja em perdonareu...

El pastís de patata o bé el braç de gitano de patata és un clàssic de la cuina catalana, tradicional, fet amb productes de la terra, agrada a tothom i és senzill de fer.

Quan era petita, la iaia Maria en feia. El meu pare també en feia. I fa un temps vaig anar a dinar al Restaurant Mas Pla (restaurant que us recomano al mil per cent, per la simpatia del Josep, l'amabilitat i aquella mena de gràcia del Pep i la mà i el savoir faire a la cuina de la Carme) a fer un menú i, de primer, hi havia pastís de patata. Mmmmm... que bo que estava! I em van fer enveja i vaig dir, jo també el puc fer. I aquí el tenim!



Així doncs, comencem amb l'explicació dels ingredients i com es fa això. Complicació no en té cap ni una, només s'ha de tenir un xic de paciència quan enrollem, bàsicament perquè no se'ns desmunti l'invent.

Doncs apa... quins són els ingredients necessaris per fer-ho?

Primer de tot necessitem patata bullida i xafada. Jo les vaig bullir amb pell el dia abans i en calent les vaig rallar, així que l'endemà només havia de donar forma a la patata. 

Amb la finalitat que no quedés tan seca vaig barrejar allioli amb la patata, així li dona una mica de cremositat i gustet. A mi és que m'agrada molt l'allioli, i amb la babyoli, és tan senzill de fer!
 

I el farcit, va a gust del consumidor.

Jo vaig posar, en aquesta ocasió pastanaga bullida rallada


Ou dur a rodanxes


Anxoves del Cantàbric 

Olives


Pebrot escalivat


I ara ve el muntatge... Vaig estendre un paper film damunt del marbre. La meva iaia ho feia amb un drap de cotó, però a mi m'era més còmode fer-ho amb film. Manies d'una servidora... I vaig aixafar-ho amb les mans fins que quedés una base moderadament gruixuda o moderadament prima, depèn de com es vulgui mirar :-)


I aquí... tal com ho vaig farcir!
La pastanaga ratllada, l'ou dur, les anxoves, el pebrot i... tonyina!!!! M'havia descuidat de la tonyina!  Sí, també vaig afegir tonyina de llauna, amb oli, i escorregut.
Fa goig, oi?


I aquí el detall dels ingredients que hi vaig posar: pebrot escalivat, ou dur, pastanaga ratllada


Ou dur, olives, anxoves, tonyina i tomàquet cuit (un altre despiste... senzill de fer, per cert. S'agafa tomàquet madur cru triturat i es cou amb una mica d'oli i sal, res més)


Tonyina amb trossets d'oliva i pebrot, pebrot i pastanaga


I aquí la part delicada, el fet d'enrollar-ho. I quan dic que el paper film va bé, és que va bé. No va quedar gens e patata enganxada al film, em va permetre fer-lo rodolar, i, la part més difícil de totes, poder-lo emplatar.


El vaig emplatar, tot i que no va quedar centrat. Llàstima!


El vaig guarnir amb més allioli (és que m'agrada molt!!!!!!!), unes anxovetes i unes olivetes. Podria haver-hi posat pebrot, o ou dur ratllat, o una micarrona de pastanaga... Però em va picar de fer-ho així, ja veus!

I aquí, una foto del tall del braç de gitano. 


Si us animeu a fer-ho, podeu posar-li el farcit que tingueu a mà, el que us vingui més de gust, el que us faci ràbia, qualsevol cosa hi queda bé, de debò. Que no tens ous durs, no passa res, no en posis. Que t'agradaria posar-hi "pepinillus", doncs n'hi poses! Que et vindria més de gust posar-hi trossets de pinya, doncs si et fa il·lusió i t'ha d'agradar, ho poses. Ara bé... jo pinya no n'hi posaria, eh? Però com diuen... para gustos, los colores!

Espero que us hagi agradat molt!!!! A més... és una recepta de la cuina tradicional catalana, què més volem?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada