Espinacs amb panses i pinyons

La cuina catalana és àmplia, senzilla, amb elements de la terra, barrejant els ingredients però, com a bona cuina mediterrània, que cadascun dels ingredients mantingui el seu sabor.

I això és el que tenen els coneguts com espinacs a la catalana.

Jo utilitzo espinacs tendres, els congelats no m'agraden, però el que tenen els tendres és que costen molt de netejar, tenen molta sorra i s'hi ha de dedicar temps, però el gust senyors meus.... és tant diferent!!!!!

Apali, anem per feina!!!!

Crema de poma i canyella

Ja fa dies que no feia cap postre, així que avui he decidit de fer una crema de poma i canyella, i com que ja s'ha girat més fresca i tenim el temps que ens indica que som a la tardor, ja ve de gust começar a menjar espècies.

Només necessitem un túrmix i un got, a part dels ingredients comestibles, és clar!

Crema de carbassa, pastanaga i gingebre

Prevenir és millor que curar, això ho sabem tots. No tots ho fem, però ho coneixem...

Quan es té gastritis atròfica, una s'ha d'alimentar molt bé, poca quantitat i sovint, i en èpoques de canvi de temps (tardor i primavera) som molt més sensibles i estem més exposats a patir. L'estómac, ja ho deien els xinesos, és el segon cervell del cos.

Per avui proposo una crema de carbassa, pastanaga i gingebre, i serà el gingebre qui m'aporti els grans beneficis a l'organisme.

Lassanya vegetal

Diumenge + convidats = panxa massa plena i digestió pesada.

Vull canviar aquesta màxima. El meu estómac no s'ho pot permetre (i no és bo per a la gent en general).

Intentaré fer alguna cosa lleugera, sense greixos, sense glutens, sense lactosa, sense ingredients d'origen animal.

Penso i penso fins que crec que ja ho he trobat: lassanya vegetal!!!!!! O el que en dirien en alguns altres llocs: milfulls de verdures. Em quedo amb la primera opció, m'agrada més.

Cafè frappé

Dissabte, encara fa calor i ja ha començat la tardor. El sol és estupendu i fem reminiscència dels dies viscuts a terres gregues. Entenguem reminiscència com a record, tot fent menció que era a Grècia, terra de Plató...

La beguda nacional al territori grec és el cafè frappé, coneguda per a tothom com a frappé. Un invent que es remunta al 1957, on un senyor grec necessitava prendre la seva dosi de cafè i, en principi, no podia fer-se'l per no disposar d'aigua calenta on desfer el cafè instantani. I què va fer? Va agafar una mena de baticao (recordem que és aquella mena de coctelera que donaven anys enrere amb el cola cao a l'estiu, per desfer-lo amb llet freda) i va posar-hi cafè, aigua i... shake, shake!!!!!

De tant de remenar li va sortir un cafè amb espuma. I d'allà a beguda nacional.

Amanida grega

Mentre era a terres gregues cada dia menjava, o bé a dinar o bé a sopar, amanida grega. I vaig pensar que seria una bona idea fer-la a casa, perquè porta ingredients mediterranis, assequibles i fàcils de trobar a qualsevol botiga de verdures.

Bé... no tots els ingredients els trobem aquí. Les olives de kalamata i l'oli de kalamata que he posat són grecs, comprats a Grècia.

Les olives estan envasades al buit, el que va fer que em decidís a comprar-ne. I l'oli en llauna, comprat a l'aeroport. Però de Kalamata, que no és bo, no. Tampoc és boníssim. És el que ve després!!!!!

Formatges suïssos i lactosa

Tots aquells que hem estat diagnosticats d'intolerància a la lactosa i ens agrada el formatge, ho tenim fotut. Tal qual. Fotut és la paraula.

O no!

A partir d'ara tinc un coneixement més ampli de la quantitat de lactosa que tenen els formatges suïssos, i sembla ser que aquests tenen un percentatge mínim, quasi nul, d'aquest sucre. I el motiu pel qual no tenen lactosa és perquè durant les primeres 24 hores de de l'elaboració del formatge, la lactosa de la llet es transforma, majoritàriament, en àcid làctic, a causa de l'acció de les bactèries làctiques.