dimarts, 23 d’octubre de 2012

Canelons

Generalment es mengen canelons de carn, a vegades de peix i alguna vegada d'espinacs. I fins aquí, la varietat és força limitada. I sempre els trobem coberts de beixamel i els de peix els podem trobar coberts de maionesa i salsa rosa, a gust del consumidor.

Jo aquesta vegada he renovat el concepte de caneló, però no pas pel farcit, sinó per la pasta. No és la pasta de caneló tradicional, tampoc és pasta. Són làmines d'albergínia. I el que hauria de ser la beixamel és una mica de salsa de tomàquet i pebrot.

Diferents vegetals en un mix que ha quedat... diferent. Ni millor ni pitjor, sinó diferent.


Per fer-los necessitem:

- 1 ceba
- dos carbassons
- 10 xampinyons
- dos manats d'espinacs
- una albergínia ben grossa
- sal
- pebre
- oli
- mig pebrot
- tomàquet triturat



Començarem per picar la ceba ben fina i la posem en una cassola amb oli, que es vagi tornant transparent.


Després afegirem el carbassó tallat a dauets ben petits.


Seguidament els xampinyons, també tallats a dauets ben petits.

I finalment hi afegim els espinacs. (Em vaig despistar i no hi ha foto, però els espinacs es posen ara, ok?) I deixem que tot vagi fent xup-xup fins que perdi tota l'aigua. Afegirem un pessic de sal i de pebre.

La barreja la deixem refredar una estona per poder-la manipular amb les mans i no cremar-nos, i mentres farem la "pasta" del caneló.
Com? Doncs amb la mandolina farem talls a l'albergínia, no molt fins, perquè els passarem per la paella amb oli i se'ns poden trencar.


Un cop tots tallats, els posem a l'aigüera amb sal, que deixin anar el gust amargant que tenen.


Després els anem passant per la paella, que es vagin coent. En funció de la mida de la paella i de la mida de l'albergínia, en podreu fer més o menys de cop.



I aquí us recomano que poseu un paper de cuina a sota perquè vagi xupant tot l'oli que sobra, sinó us pot quedar el caneló molt oliós.


I quan està fred, comencem a enrollar els canelons. Jo vaig posar dos trossos l'albergínia perquè em quedés una mida que no fos ridícula.

Al tantu!!!! Aquí es veu que hi ha espinacs, eh????


I aquí tota la canelonada que em va sortir. 12 unitats.


Tot caneló necessita una beixamel, però jo encara no en sé fer amb llet vegetal, a més que no sé si enganxaria gaire amb les verdures. Jo utilitzo llet de soja i crec que podria quedar una cosa molt dolça... Així que vaig buscar una alternativa...

En un cassó vaig posar un rajolinet d'oli i trossets de pebrot, que s'anessin fent, mica en mica. Un cop tous, vaig afegir-hi tomàquet triturat i una miqueta de sal. Un cop cuit, ho vaig passar pel túrmix. A mi, particularment, em va agradar molt!!!!!!


I aquí tenim el resultat emplatat!



6 comentaris:

  1. Et felicito per una recepta tan imaginativa i diferent! Segur que provaré de fer-la!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, espero que t'agradi tant com a mi!

      Elimina
  2. Et felicito fa molt bona pinta molt bem explicat,ho provaré de fer-la moltes geacies i et desitjo que tinguis unes bones festes de nadal i un bon any nou,una abraçada joaquim

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té uns quants passos però tots molt senzills.
      Igualment, molt bon any!

      Elimina
  3. Té molt bona pinta... em poso a la cuina a fer-la. Com a casa ens encanta la beixamel que faig amb llet de soja i arròs, provaré la recepta amb aquesta beixamel. Gràcies.

    ResponElimina
  4. Buscant receptes amb albergínia m'he topat amb aquesta i m'encanta!! tant el format, com el farciment com la salsa, sens dubte la provaré!

    ResponElimina