Jo aquesta vegada he renovat el concepte de caneló, però no pas pel farcit, sinó per la pasta. No és la pasta de caneló tradicional, tampoc és pasta. Són làmines d'albergínia. I el que hauria de ser la beixamel és una mica de salsa de tomàquet i pebrot.
Diferents vegetals en un mix que ha quedat... diferent. Ni millor ni pitjor, sinó diferent.
Per fer-los necessitem:
- 1 ceba
- dos carbassons
- 10 xampinyons
- dos manats d'espinacs
- una albergínia ben grossa
- sal
- pebre
- oli
- mig pebrot
- tomàquet triturat
Començarem per picar la ceba ben fina i la posem en una cassola amb oli, que es vagi tornant transparent.
Després afegirem el carbassó tallat a dauets ben petits.
Seguidament els xampinyons, també tallats a dauets ben petits.
I finalment hi afegim els espinacs. (Em vaig despistar i no hi ha foto, però els espinacs es posen ara, ok?) I deixem que tot vagi fent xup-xup fins que perdi tota l'aigua. Afegirem un pessic de sal i de pebre.
La barreja la deixem refredar una estona per poder-la manipular amb les mans i no cremar-nos, i mentres farem la "pasta" del caneló.
Com? Doncs amb la mandolina farem talls a l'albergínia, no molt fins, perquè els passarem per la paella amb oli i se'ns poden trencar.
Un cop tots tallats, els posem a l'aigüera amb sal, que deixin anar el gust amargant que tenen.
Després els anem passant per la paella, que es vagin coent. En funció de la mida de la paella i de la mida de l'albergínia, en podreu fer més o menys de cop.
I aquí us recomano que poseu un paper de cuina a sota perquè vagi xupant tot l'oli que sobra, sinó us pot quedar el caneló molt oliós.
I quan està fred, comencem a enrollar els canelons. Jo vaig posar dos trossos l'albergínia perquè em quedés una mida que no fos ridícula.
Al tantu!!!! Aquí es veu que hi ha espinacs, eh????
I aquí tota la canelonada que em va sortir. 12 unitats.
Tot caneló necessita una beixamel, però jo encara no en sé fer amb llet vegetal, a més que no sé si enganxaria gaire amb les verdures. Jo utilitzo llet de soja i crec que podria quedar una cosa molt dolça... Així que vaig buscar una alternativa...
En un cassó vaig posar un rajolinet d'oli i trossets de pebrot, que s'anessin fent, mica en mica. Un cop tous, vaig afegir-hi tomàquet triturat i una miqueta de sal. Un cop cuit, ho vaig passar pel túrmix. A mi, particularment, em va agradar molt!!!!!!
I aquí tenim el resultat emplatat!
Et felicito per una recepta tan imaginativa i diferent! Segur que provaré de fer-la!
ResponEliminaMoltes gràcies, espero que t'agradi tant com a mi!
EliminaEt felicito fa molt bona pinta molt bem explicat,ho provaré de fer-la moltes geacies i et desitjo que tinguis unes bones festes de nadal i un bon any nou,una abraçada joaquim
ResponEliminaTé uns quants passos però tots molt senzills.
EliminaIgualment, molt bon any!
Té molt bona pinta... em poso a la cuina a fer-la. Com a casa ens encanta la beixamel que faig amb llet de soja i arròs, provaré la recepta amb aquesta beixamel. Gràcies.
ResponEliminaBuscant receptes amb albergínia m'he topat amb aquesta i m'encanta!! tant el format, com el farciment com la salsa, sens dubte la provaré!
ResponElimina