Crackànies, un plaer català per als sentits

A Vilafranca, de tota la vida, hem menjat catànies. Però tot en aquesta vida evoluciona, i les catànies, també. 

En Xavi Casanella és un emprenedor vilafranquí que un dia va decidir tirar-se a la piscina i iniciar un nou projecte, un projecte anomenat Casanella Xocolaters, un projecte jove, amb color, amb il.lusió, amb imaginació i amb gust, sobre tot, gust. I gustos és el que diferencia aquest petit plaer, doncs cadascuna d'elles té un sabor diferent, especial: melós, àcid, dolç, empalagós, amarg... 

En els seus inicis, ja fa uns deu any, més o menys, hi havia crackànies de mango i canyella, crackànies de fruita de la passió a l'aroma d'espígol, bombons d'orujo (els trobem a faltar, eren tan deliciosos...), i un petit etcètera que no recordo. 

El temps passa i les empreses adapten el producte al consumidor, al que aquest els reclama. Des de ja fa molt temps els catalans demanem la independència per Catalunya, no volem dependre més (si és que nosaltres sóm els que en depenem) d'aquest país del costat anomenat Espanya. 

Curry de síndria

Continuem amb la calor, i diuen que a l'estiu (no sé si serà cert o no) s'han de menjar coses calentes, per evitar cops de calor, i en els països calorosos mengen coses picants, per evitar mals d'estómac, infeccions... És per això, per la suma dels dos factors, que vam menjar un curry de síndria.

A més, en la medicina xinesa es diu que el picant ajuda a depurar el fetge, i a través del fetge es generen emocions, com la ràbia, la frustració i l'estrès.Per tant... millor tenir-lo depurat, oi?

La síndria és fruita d'estiu i el picant ajuda amb la resta del que he explicat abans.

Piruletes de kiwi i xocolata

Sempre que es fa un sopar s'acostumen a portar postres, generalment comprades en alguna pastisseria. Però quan hi ha certes limitacions en quan al menjar, una opció bona, pràctica i segura és fer els postres a casa.

La fruita agrada a tothom, o gairebé. La xocolata agrada a tothom, o gairebé. No conec gaire persones a quin no els agradi ni una ni l'altra, i la combinació de les dues ja és per fer la traca final. I això és el que he fet avui, la traca final...

Firagost 2012 - Celler Mas Vicenç

Dimecres vam visitar el Firagost a Valls. El Firagost és la típica fira de poble, on hi ha paradetes per comprar productes de la terra, les tipiquíssimes paradetes hippies, de samarretes, de nines, de collarets, de vi...

Era un dia horriblement calurós, l'olor dels xurrus no ajudava, l'olor a formatges, tampoc. Així que preparades amb copes per beure vi, vam fer un passeig pel carrer de la Cort per veure si algú de bona pasta ens veia assedegades i ens omplia la copeta. Però no!!! La gran majoria de cellers que hi havia només portaven ampolles de vi per fer la foto i prou, perquè no ens en donaven per provar-ne. I per acabar-ho d'adobar... no passava gens ni mica d'aire per aquell carrer, hi havia com una mena de tela que anava uns cinc metres per damunt dels caps de la gent, i això feia que l'aire tan preciat que tots esperavem no circulés i que la suor i les males olors fessin acte de presència. Ecs!!!!!

Fins que vam arribar a la paradeta del Celler Mas Vicenç. Allà ja va ser una altra cosa. Tot d'una vèiem cares amb somriure, amb simpatia, persones disposades a donar-nos un glop, gent que t'oferia sense esperar res a canvi. O sí.

D'aquesta gent n'havia sentit a parlar, van fer la presentació dels seus vins a L'Orangette un dijous que no vaig poder-hi anar. I em vaig quedar amb les ganes, perquè hi havia una molt bona crítica.

Aquí va la selecció del que ens van donar a probar...

Gelat de fruites del bosc

Comencen, per a molts, les vacances del mes d'agost. Aquest és un mes que s'ha considerat tota la vida inhàbil, de vacances, de platja, els "rodríguez" tornen amb les seves famílies que les ha deixat des de Sant Joan que s'ho facin com puguin, els avis comencen a veure la llum al final del túnel al veure que torna la tranquil.litat i altres, com una servidora, espera que sigui el mes d'agost per treballar sense telèfon, sense pressió, sense presses, sense "ho necessito per ara mateix",  per fer una mica de neteja, per endressar els bunyols de damunt la taula...

I el mes d'agost és el mes de la calor per excel·lència. I quina millor manera de passar aquesta calor amb un geladet fet a casa, això sí.... finalitzat en el transcurs de tres hores, que tampoc és tant, no?

Avui us presento un gelat vegà de fruites del bosc. El resultat, més que un gelat és un sorbet. Molt refrescant, amb molta fruita, poc calòric (importantíssim, eh?) i gustós, molt gustós, si és que us agraden les fruites vermelles.