dilluns, 18 de novembre de 2013

Working on a dream I

Doncs no, no me'n vaig de concert del Bruce, que ja m'agradaria, ja. Però sí que estic treballant en un somni que es farà realitat en un temps: menjar de manera saludable, equilibrada i energètica. 

Ara fa tres setmanes vaig inciar un curs amb la Montse Bradford, amb modalitat de cap de setmana, que durarà vuit mesos. Vuit mesos on canviarà, mica en mica, la meva manera d'alimentar-me, eliminant certs aliments, posant-ne de nous que fins ara no coneixia, cuinant de 20 maneres diferents... i tot amb l'objectiu de tenir una salut de ferro!

La primera sessió que vaig assistir va ser el cap de setmana del 26 i 27 d'octubre. Els seminaris estan muntats perquè el dissabte al matí cuinem un llistat de receptes que després ens menjarem, i a la tarda i el diumenge teoria. 

Som un grup de 30 persones, de totes parts. Hi ha un noi d'Andorra, dues noies de València, dues de Lleida, una de més enllà de Figueres, un noi d'Alacant, gent de Barcelona i de rodalies. Les classes les fa en castellà, sembla ser que li és més fàcil expressar el que ha d'ensenyar en aquest idioma, però li podem fer preguntes en català perquè tan ella com la resta de les persones assistents ho entenen.

taula abans de dinar 12 persones
 El primer dissabte vam fer els següents plats:
  • Saltejat llarg de pastanagues i xirivies
  • Amanida de tres colors amb spaguetti de mar
  • Estofat d'azukis
  • Hamburgueses de mill amb salsa de remolatxa
  • Tofu amb cebetes caramelitzades
  • Mousse de poma i plàtan
  • Pastís de garrofa a la taronja
Per cuinar ens dividim en grups de 10 en tres sales diferents:
  • A de amor
  • B de beso
  • C de cariño (podeu riure, però sense carinyu, els menjars surten indigestos)
 En cada sala, doncs, hi ha 10 alumnes, una teacher i una teacher assistant. Hi ha dues taules amb tres cuinetes de dos fogons cadascuna, els ingredients per a la pràctica damunt de la taula, una pissarra de suro amb la recepta penjada i... vingaaaaaaaaaa, a embrutar-nos les mans, a plorar tallant la ceba, a xerrar amb el del costat, a preguntar, a que et diguin que ho estàs fent malament, que es limitin a corregir un petit error, a indicar-te quantitats d'aigua a utilitzar.... un no parar!

I el que en treiem és el següent:

salsa de remolatxa i saltejat llarg de pastanga i xirivia

hamburgueses de mill

amanida de tres colors amb spaguetti de mar, amb la seva vinagreta

tofu amb cebetes caramelitzades
pastís de garrofa i compota de poma i plàtan
A l'estofat d'azukis no en vaig fer foto, però no patiu, el faré perquè estava deliciós!!!!

El dinar va consistir en menjar de tot una mica, excepte les postres, que ens les vam posar dins la carmanyola i ens les vam emportar cap a casa. No és bo que la fruita la barregem amb la proteïna i amb el cereal integral, perquè li fa perdre les propietats energètiques que tenen aquests.

Amb la panxa plena, i després de prendre una infusió, vam anar a fer un voltet per Barcelona fins a les 15:00h, que és quan ja comença la teoria. 

Vam començar explicant quins i quants tipus de nivell d'alimentació hi ha: primari, sensorial, emocional, intel·lectual, social, ideològic i energètic. 

L'explicació més interessant i, pel que sembla, l'anirem desenvolupant al llarg del curs, és quins aliments, i en quina quantitat, necessita el cos per tenir energia. I com tots sabem, el cos necessita proteïnes, carbohidrats, greixos, minerals, verdura i fruita. A més, la Montse ens va indicar que en tots els menjars és beneficiós, amb la finalitat de tenir un aliment energètic, d'incorporar als plats algues, germinats, pickles i fermentats. 

El plat de dinar i el de sopar, tot i que amb quantitats ben diferents, serà el següent: 

Imatge extreta de Kelonia

I finalment, vam aprendre quina és el gràfic dels aliments (a sota). Els aliments que més hem de menjar són els de color verd. Del color vermell hem de posar en tots i cadascun dels menjars una mica de sal o bé de condiments salats. Els HH són Horneados de Harina, i només menjarem pa a l'hora d'esmorzar, a mig matí. La part de color blau tampoc en podem menjar gaire. Podem menjar i condimentar amb el que és de color blau fluix, mentre que el color blau més fosc, aquest, en un principi, l'hem d'eliminar, perquè ens debilita i ens desmineralitza.


Una de les coses més sorprenents de tot va ser com de dolenta pot ser la llet de soja per al cos. I és que la soja és una llegum i s'ha de cuinar per tal que no ens sigui indigesta. La llet de soja, a través d'un procés que desconec, és el suc extret de la soja crua, que no s'ha cuinat. És per aquest motiu que ella no recomana prendre'n, per aquesta indigestió que podem sentir. A banda, cal recordar, i això no ho diu ella, que les grans explanades de soja que hi ha a Sudamèrica són plantacions transèniques. A Europa desconec si això passa, però també desconec si hi ha plantacions de soja...

De la mateixa manera, tampoc podem menjar tofu tallat i a la planxa, perquè ens passarà el mateix que amb la llet de soja. L'hem de coure durant un mínim de 20 minuts per tal que no ens faci mal als budells. En canvi,  el tofu fumat el podem treure del paquet i ja el podem menjar. Curiós, oi? Doncs no, perquè el fumat és una de les 20 maneres de cocció que existeixen.

Fins la propera!!!! Ens retrobarem en el Working on a dream II (ja s'està coent)...

    diumenge, 17 de novembre de 2013

    Flam de carbassa

    Tot i que ha costat que l'hivern arribés, saltant-se la tardor per la seva cara guapa, ja ha arribat l'època de les carbasses. Tot i que en podem trobar al mercat des de ja fa temps, és ara quan més les apreciem, amb aquella dolçor tan característica que té, que tant ens serveix per fer una crema de primer com un postre. I la seva textura fa que sigui molt versàtil, ja que la podem fer de mil maneres.

    I aprofitant que aquest mes al Memòries fan que la recepta del mes sigui el flam, doncs aprofito per posar-hi aquesta, el flam de carbassa vegetarià, sense ou, sense llet, sense sucre refinat, sense soja i sense fruits secs*.

    Us semblarà una bogeria, però és fantàsticament bo. Boníssim. I no ho dic jo, no, ho diu tothom qui l'ha provat, que no és poca gent. 

    Recordem que la carbassa és un aliment dolç que proporciona nombrosos beneficis per al cos, per el seu alt contingut en vitamines A, B i C i minerals. Ideal per als diabètics, perquè regula el sucre en sang. Té propietats depuratives que ens ajuden a netejar el cos i a millorar els problemes intestinals. El seu alt contingut en antioxidants ens ajuda a augmentar les nostres defenses.

    diumenge, 10 de novembre de 2013

    Coliflor amb mongetes blanques - Blogs contra la Fam i el Gran Recapte

    Cada any, des del 1987, durant el mes de novembre es fa una gran recollida d'aliments per a totes aquelles persones que tenen pocs recursos econòmics. No només famílies se'n veuen afavorides d'aquesta recollida, sinó que també els menjadors i albergs socials també reben part d'aquests donatius que fem les persones més afavorides. 

    Aquest any serà els propers dies 29 i 30 de novembre la gran recollida, i serà en diferents cadenes de supermercats arreu de Catalunya on s'hi trobaran voluntaris que ens lliuraran una bossa a l'entrada i ens indicaran que donem la voluntat amb productes que són fàcils de guardar (arròs, llegums, pasta, sucs, llet, oli, sucre, conserves...). Mentre fem la nostra compra anem omplint, també, la bossa que ens han lliurat al principi amb el que creiem oportú, i ho lliurem a la sortida a un altre voluntari. 

    Podeu trobar més informació del Gran Recapte d'Aliments i dels Blogs contra la Fam.

    Jo faig una petita aportació abans del gran dia amb aquesta recepta: coliflor amb mongetes blanques. He escollit aquesta perquè les mongetes, entre d'altres llegums, seran una de les grans aportacions que farà la gent. 


    Les propietats d'aquests dos ingredients són: 

    Coliflor: El seu principal component és l'aigua que, al costat del seu baix contingut en hidrats de carboni, proteïnes i greixos, aporta un nombre escàs de calories i la converteixen en una aliada per a les dietes. Pel que fa a les vitamines, destaca la C (acció antioxidant), així com la B1 (actua en el metabolisme dels hidrats de carboni), la B2 (ajuda a la producció d'energia) i la B3 (ajuda al funcionament del sistema digestiu i nerviós). A més, conté potassi i fòsfor i pel seu alt contingut en elements fitoquímics, que contribueixen a prevenir algunes malalties degeneratives i estimulen el sistema immunològic, és altament recomanable.

    Mongeta blanca: És un llegum ideal per a aquelles persones que tinguin un colesterol alt, ja que segons s'ha pogut constatar, ajudarà a rebaixar fins a un 20%. Això és així gràcies a la fibra soluble que conté. Però la fibra no només destaca per aquesta particularitat, ja que també alleuja i millora el trànsit intestinal i combat el càncer de còlon i el de recte.
    És un llegum molt bo per a les persones diabètiques, ja que redueix la velocitat d'absorció de sucres, ajudant a regular la glucosa present en la sang.
    Són una font important de proteïnes i si les ajuntem amb l'arròs ens aporten llavors la majoria dels aminoàcids essencials. 

    diumenge, 3 de novembre de 2013

    Codonyat (Membrillo)

    Ara ja fa un temps vaig comprar codonys per fer-ne codonyat i poder emprar-lo per als panellets. D'això ja en fa uns quants dies, però no havia tingut temps de penjar la recepta.

    D'ençà que he iniciat totes les activitats extraescolars que vaig un xic atrafegada i no tinc gaire temps per dedicar-me a aquesta criatura que vaig parir ara ja fa més d'un any, el blog!

    Però és el que hi ha quan treballes a 70km de la feina, vas amb transport públic, fas aquagym, gimnàstica terapèutica postura, visites al fisio, fas cursos amb la Montse Bradford, una mica de vida social pel mig... Un intensiu dels que fan por, però tot és per al meu bé, si no, no ho faria :-)

    Aquests codonys els vaig comprar expressament per fer-ne codonyat. De fet, no sé pas què més se'n pot fer a banda d'una melmelada, el codonyat. I ja està, se m'han acabat les idees de què més se'n pot fer.

    Val a dir que no és una recepta adequada al que en diu la Montse Bradford, perquè en porta sucre, i força quantitat. Però la vaig fer abans d'iniciar el curs, així que estic perdonada.


    Com sempre, les propietats dels ingredients:

    Codony: El codony és una fruita amb un escàs contingut de sucres, i per tant un baixa aportació calòrica. L'inconvenient que presenta és que en la majoria de les ocasions es consumeix en forma de codonyat, que porta addicionat sucre, de manera que el valor calòric d'aquest producte es dispara. Del seu contingut nutritiu a penes destaquen vitamines i minerals, excepte el potassi i quantitats discretes de vitamina C. No obstant, al consumir-lo habitualment cuinat, l'aprofitament d'aquesta vitamina és irrellevant. Les propietats saludables del codony es deuen a la seva abundància en fibra (pectina i mucílags) i tanins, substàncies que li confereixen la seva propietat astringent per excel·lència. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl.lula.

    dissabte, 26 d’octubre de 2013

    Crema de carbassa amb canyella

    Demà començo un curs de cuina energètica amb la Montse Bradford, no sé si la coneixeu. Jo, fins fa un any, no sabia qui era. Fins que escoltant un dia l'Ofici de Viure, on parlaven d'alimentació energètica va començar a parlar una convidada de nom Montse Bradford, que parlava dels minerals que tenen les algues, de la proteïna del tofu i del seitan, del dolent que és el cafè pel cos, que podem prescindir de la xocolata i del sucre i estar sans i ser feliços.

    Després d'això, vaig investigar sobre qui era aquesta senyora, em vaig comprar un llibre seu de cuina energètica, després va venir el llibre dels aliments i les emocions, descobrir que ha creat una gran escola arreu del món, que hi ha professors que ensenyen el modus de la cuina energètica, combinacions d'aliments, què menjar a l'estiu, què convé a l'hivern...

    I aquesta crema de carbassa és una de les opcions que ens dóna la cuina energètica.

    Com sempre, les propietats dels aliments emprats en la recepta:

    Carbassa: Aliment dolç que proporciona nombrosos beneficis per al cos, per el seu alt contingut en vitamines A, B i C i minerals. Ideal per als diabètics, perquè regula el sucre en sang. Té propietats depuratives que ens ajuden a netejar el cos i a millorar els problemes intestinals. El seu alt contingut en antioxidants ens ajuda a augmentar les nostres defenses. 

    Ceba: la ceba crua és difícil de digerir per als estómacs febles, moltes vegades es repeteix i dóna mal alè. En contra partida, els beneficis que aporta són excel·lents. Són expectorants i diürètiques, s'utilitzen per als encostipats, la retenció d'orina, els cucs intestinals. Estimulen el sistema circulatori, la salivació i la secreció de sucs gàstrics. Cuinada perd moltes propietats, però en guanya d'altres com calmants, pectorals i adquireix un gust més agradable.

    Canyella: la canyella és una espècie que ajuda a tenir una millor digestió i alleugerar molèsties intestinals, així com flatulències i distensions abdominals. I en els temps que corren és important saber que  té efectes relaxants i s'utilitza per eliminar l'estrés, ja que actua com a un potent relaxant natural.

    diumenge, 20 d’octubre de 2013

    Amanida de taronja i alvocat

    Temps enrere, una companya de feina va anar de viatge i em va portar un petit present. Una coseta negra i salada, que va fer que pensés com podia utilitzar-lo a la cuina.Havia de ser alguna cosa d'un color clar on hi destaqués el color negre de la sal. No sabia ben bé com. No sabia ben bé què. I fa temps que no deixo de donar-hi tombs. 

    Fins que finalment, s'ha encès la llumeta al meu cap i he fet una amanida que ha triomfat. De fet, l'interruptor  ha passat d'estar en off a estar en on gràcies a Pinterest, com moltes altres vegades. Vaig veure una amanida de ruca, alvocat i taronja amb uns fruits secs, però he prescindit d'algunes cosetes...
    He aprofitat que ja comencen a haver-hi taronges noves, àcides, carnoses i sucoses, i és ara quan més les gaudeixo. I combinat amb alvocat, el contrast entre la pasta d'aquest i la sucositat i acidesa de l'altre, han fet un mix de categoria.

    És una amanida senzilla, amb pocs ingredients, i una vinagreta també molt simple. I aprofitant la calor que encara ens ronda, una amanida refrescant sempre va bé.

    Com en les darreres entrades, primer de tot faré esment de quines són les propietats de cadascun dels aliments emprats:

    Taronja: La taronja conté un 58% de sals minerals (potassi, calci i fòsfor), vitamines A, C, B1, B2, B6. També conté bons nivells de pectina i oligoelements (ferro, coure, zinc, manganès i brom). Entre les nombroses propietats de les taronges, destacarem que és una fruita desintoxicant, diürètica, aperitiva, remineralitzant, tònicomuscular, antiinfecciosa, refrescant, digestiva, antihemorràgica, laxant, antisèptica intestinal, urinària... Totes aquestes propietats fan que sigui una fruita recomanable en casos de malalties hepàtiques, restrenyiment, diabetis, urèmia i gota.

    Alvocat: L’alvocat té un alt contingut calòric (a causa de la gran quantitat de greixos i olis que hi ha a la polpa) i aporta a l’organisme vitamines A, B, D i E. Es tracta d’un fruit pobre en sucre, però cap fruita el supera en el nivell de proteïnes. També és ric en sals minerals com potassi, sodi, fòsfor i clor, a més de tenir un bon nivell de ferro i coure. L’elevat valor nutritiu sumat a que els àcids grassos insaturats prevalen en la seva composició fan que l’alvocat sigui molt apte per a l’alimentació, sobretot la dels nens. També és indicat en el creixement, convalescències, embaràs, nerviosisme i en diverses afeccions gàstriques i intestinals. Aquesta fruita té la propietat d’equilibrar el sistema nerviós i augmentar l’acidesa urinària. Com que l’índex de iode en l’oli de l’alvocat és molt alt, menor és la presència d’àcids saturats, amb el que s’aconsegueix reduir al mínim l’aportació de colesterol.

    19 d'octubre, dia mundial del càncer de pit

    Tinc un blog on el color predominant és el rosa. I avui, aquest color ha estat el més important a nivell mundial, sobre tot en els països d'occident.

    El llaç de color rosa s'ha convertit en un símbol de la lluita contra el càncer de pit arreu del món. I a aquesta causa, d'una manera molt simbòlica, vull afegir-m'hi. Músics, actors, actrius, famosos i populars han creat consciència entre les dones perquè es facin autoexàmens i aprendre a prevenir la malaltia.  


    Utilitzo un desodorant que es diu "piedra de alumbre", una pedra que la mullo amb aigua i me la passo per l'aixella. Res d'aerosols, res d'sprays, res de cremes... en definitiva, res de química. 

    Utilitzo protectors femenins de la casa Natracare, realitzats amb cotó orgànic en la seva totalitat. 

    Les cremes hidratants, a part de no ser testades en animals, són cosmètica natural. Afortunadament cada dia en podem trobar més a les botigues. Marques com Weleda, Dr. Hauschka, Natuderm... i també utilitzo, i molt, gel d'aloe vera. A més, aquest any he tingut la gran sort de descobrir una casa anomenada El taller de amapola que m'encanta. Tenen uns preus competitius i mostres de tot, a part que hi ha persones dedicades a fer-te demostracions gratuïtes indican-te quins productes són més adequats per a la teva pell. I, a més, un percentatge dels beneficis va destinat a finalitat social. ELs productes Mary Kay... a mi no m'han anat bé, em van deixar la cara com un mapa.

    També podem trobar al mercat pasta de dents. és molt senzill saber quina pasta de dents hem d'utilitzar, ja que hi ha uns colors que ens identifiquen quin ús en dóna cadascun dels tubs de pasta dentífrica. 

    Si és una franja de color verd, és natural. 
    Si aquesta franja és de color blau, natural i medicinal. 
    La franja de color vermell, és natural amb components químics. 
    I negra, únicament amb components químics. 
    Quina tens tu a casa? Mira-ho, si us plau, i reflexiona si creus convenient canviar-la.



    No vull fer un post de publicitat, però sí vull que entengueu que tot allò que porta química entra al cos a través de la pell, té un percentatge més elevat de fer-nos desenvolupar càncer. No estic dient amb això, ni molt menys, que si ho utilitzem tot 100% natural, ecològic, biològic i orgànic ens en lliurem, ni molt menys però tindrem menys números per una loteria a la que ningú vol jugar.

    dissabte, 19 d’octubre de 2013

    Com fer pa sense gluten

    L'entrada d'avui és molt senzilla, es tracta d'un vídeo de 18 minuts on podreu observar, d'una manera molt endreçada, com fer panets de pa sense gluten. Un pa que podeu manipular amb les mans, que no queda una massa enganxifosa i sense forma. 

    Com aconseguir-ho? Amb midó de iuca agre. On el podeu aconseguir? Jo el compro en una botiga de musulmans a Vilafranca, que fot una pudor de cal déu, però com que és un producte envasat, m'arrisco a tenir-lo al rebost. Al ser un producte que ve del Brasil, potser en botigues de productes llatins també podeu trobar-ho. El paquet de mig kilo acostuma a valdre uns 2€.

    El compro de la marca Yoki i el podeu trobar agre (per fer pa) o dolç (per fer magdalenes, pans de pessic...).

    La resta de farines, estan al rebost de les persones celíaques. La barreja de midons i de farines integrals és essencial per a què un pa surti bé, així com utilitzar-hi un aglutinador com pot ser la goma guar, la goma xantana o, descoberta de fa pocs dies, el psyllium husk.

    Espero que us sigui d'utilitat!

    dimecres, 16 d’octubre de 2013

    Pa de llavors sense gluten

    16 d'octubre, dia mundial de l'alimentació. De la bona alimentació. Això vol dir que a ningú li falti un plat a taula cada dia, que es deixi d'anar a locals de menjar fast-food, i també per aquest motiu Càritas ha posat en marxa una inciativa que per cada foto penjada a Instagram on s'hi indiqui #donatuplato, es donarà un plat de menjar en un menjador social de Càritas. 

    Feta aquesta introducció, val a dir que cada any es dedica aquest dia a una causa en concret, i aquest any 2013 ha estat als sistemes alimentaris sostenibles per a la seguretat alimentària i la nutrició.

    I també és el dia mundial del pa, per aquest motiu avui faig aquesta entrada. Un pa de llavors sense gluten, que l'he fet sense farina, ni integral ni no integral. I us preguntareu... com???? Doncs ho podreu comprovar a continuació. 

    I seguint el format de la darrera entrada, a petició d'un suggeriment d'una seguidora, us indicaré propietats de cadascun dels ingredients que hi ha en aquest pa. 

    • ametlla: Té propietats antioxidants, estimula els moviments intestinals, dona sensació de sacietat, conté arginina, un aminoàcid essencial per als nens. Ajuda a reduir el colesterol LDL i al mateix temps el risc de patir malalties cardiovasculars.
    • quinoa:  Té un alt contingut de proteïnes que va des del 12-18%, i per ser una proteïna completa, que conté tots els aminoàcids necessaris per a la construcció de les proteïnes utilitzades pels éssers humans. A diferència dels cereals, la quinoa té una àmplia quantitat de lisina. La quinoa és una excel·lent font de fibra dietètica tant soluble i com no soluble. També és alta en gran varietat de vitamines i minerals, especialment manganès, magnesi, ferro, coure i fòsfor. Està lliure de gluten i és fàcil de digerir, molt baixa en l'índex glucèmic, el que significa que manté els nivells de sucre en la sang.
    • llavors de carbassa: un producte poc consumit, però és molt saludable. Aquestes llavors tenen propietats nutricionals i medicinals importants. Les llavors de carabassa li aporten a l’organisme una gran quantitat de vitamines, minerals y nutrients. 
    • llavors o pipes de girasol: són un aliment hipergras, molt ric en minerals i amb algunes vitamines. El seu consum ajuda a prevenir problemes circulatòries i cardiovasculars, ajuden a reduir les lesions i són molt recomanables per als esportistes, són beneficioses per a l'activitat cerebral gràcies als seus alts nivells de fòsfor i magnesi.
    • llavors de chia: La Chia és la major font vegetal d’àcid grassos omega-3 i això ajuda a reduir el colesterol dolent i els triglicèrids.
    • llinosa: És un retardant de l’envelliment de la pell, millorant el seu aspecte i textura degut al seu contingut de minerals i  vitamina E. Té un efecte regulador del colesterol gràcies als oligoelements que conté. L’oli que conté la llavor de lli és una de les majors fonts vegetals d’àcids grassos poliinsaturats essecials que es denominen Omega 3. Es diuen essencials perquè el nostre organisme els necessita incorporar directament a la ingesta ja que no té la capacitat de fabricar-los a partir dels aliments.
    • psyllium husk: molt utilitzat com a laxant natural, també té propietats  per disminuir el colesterol, ajuda a baixar els nivells de sucre a la sang, nivella la pressió, i regula els mals símptomes dels budells. 

    dilluns, 14 d’octubre de 2013

    Arròs amb verdures

    Les verdures són la mar de versàtils, combinen amb tot. Ja sigui amb arròs, amb quinoa, amb cus cus, amb pasta... i avui en faig una versió amb arròs. Un arròs de diumenge. Res millor que un arròs per menjar el diumenge, acompanyat d'un bon vi. En aquest cas, i sense sortir dels aromes mediterranis de les verdures, ho acompanyem amb un vi grec, un vi de varietat syrah, una varietat negre, vinificada en blanc. El resultat és un vi blanc que amb l'arròs hi queda genial!

    Avui, però, i a petició d'una seguidora (gràcies Paloma pel suggeriment), abans de començar la recepta us vull indicar les propietats generals de cadascuna de les verdures que hi poso, per veure que és un plat prou complert i que no cal posar-hi res més.
    • Pebrot vermell: alt contingut en vitamina C, adequat per a l'absorció del ferro i del calci. Quan el mengem cru, estimula la secreció gàstrica, i pel seu volum distensiona l'estómac produint sensació de sacietat. 
    • Mongeta tendra: diuen que és una llegum immadura, el que en fa una verdura. Conté molt poques calories i un alt índex d'aigua. Molt riques en potasi. Les diferències de contingut nutricional respecte del producte sec resideixen en l'elevat contingut d’aigua (80%) que redueix en proporció inversa la concentració en proteïna, sals minerals i poder calòric.
    • Pastanaga: Després del julivert, la pastanaga és el vegetal que conté més carotè. Aquest oli es converteix en vitamina A en transformar-se quan arriba al fetge. A la pastanaga també s'hi troben vitamines del grup B, beneficioses sobretot per al sistema nerviós, i vitamina C. A més, aquesta hortalissa té diverses sals minerals: ferro, calci, magnesi, manganès i iode, substàncies necessàries per a l'organisme a qualsevol edat, sobretot a la infantesa. 
    • Xampinyons: Són una font de coure i vitamines B, B3, B5 i B2. Els xampinyons són rics en aigua, a més d’aportar proteïnes, sals minerals i fibra. Aquest bolet atura els vòmits i la diarrea. A més, se’l considera un antidepressiu i anticancerigen. 
    • Carbassó: Conté quantitats interessants de vitamina C, flavonoids, àcid fòlic i minerals com el potassi, el ferro i el zenc. És un aliment de fàcil digestió, amb propietats diürètiques.
    • Tomàquet: Pel seu contingut en vitamines A, B1, B2, C, E i K, el tomàquet preserva l’organisme de malalties infeccioses i de l’escorbut. Així mateix, pel seu alt contingut en sals minerals (calci, fòsfor, ferro, sodi, potassi, magnesi, sofre, clor, coure, manganès, zinc, cobalt, fluor i iode) és refrescant i un revitalitzador de primer ordre.

    diumenge, 13 d’octubre de 2013

    Focaccia sense gluten amb tomàquets xerris i orenga

    La focaccia és d'origen italià i és una mena de pa pla, amb herbes aromàtiques i algun altre ingredient pel damunt, molt semblant a la pizza, però potser més gruixut, amb més molla, per entendre'ns.Vindria a ser una coca salada.

    Feia molt temps que volia fer alguna cosa així per acompanyar els túpers del migdia a la feina, i d'aquesta manera també menjo no només verdures i llegums, sinó que també hi afegeixo cereals, encara que siguin amb farina. 

    També l'he portat per esmorzar algun dia, que juntament amb un plàtan m'ha fet aguantar fins quasi l'hora de berenar. 

    dimarts, 8 d’octubre de 2013

    Peres farcides i embolicades

    Divendres passat creia que ja arribava el mal temps. Després d'una gran tronada va venir una gran tempesta i, després, el fred.

    Però dissabte em vaig llevar i hi havia un gran sol encegador, que escalfava i que va fer-me pensar que aquella pluja del dia abans havia estat només un punt i seguit. Com la majoria de dissabtes, vaig anar a comprar al mercat i vaig anar-hi amb la idea de comprar unes peres per fer-les al forn tal i com us indicaré en aquesta recepta, pensant que l'endemà tornaria a fer fresca després d'una petita treva. Però no, va continuar el bon temps, però tot i així jo ja tenia entre cella i cella fer les peres al forn, i com és d'esperar, les vaig fer. 

    diumenge, 6 d’octubre de 2013

    un video


    Octubre, s'inicia el mes amb el dia mundial del vegetarianisme. Ja han passat uns quants dies, però més val tard que mai, oi?

    Avui us enllaço un video, només hi ha imatges, no es parla, és tot molt intuitiu. El poden veure L'hauríen de veure grans i petits i aprendre'n del que s'hi veu. 

    Dinar de carmanyola: cigrons i amanida

    Quan treballes a 70km de casa tens tres opcions a l'hora de dinar: 
    1. dinar a un bar o restaurant per les rodalies de l'empresa, de menú
    2. portar-te la carmanyola de casa
    3. no menjar res (és una opció????)
    Jo acostumo a escollir la segona opció des de ja fa molts anys, i em va bé, tot i que admeto que hi ha dies que em fa una mandra tremenda preparar-me el dinar i acabo passant amb alguna cosa qualsevol descongelada, apte per al meu cos, és clar!

    Avui us presento una proposta ràpida, molt ràpida, senzilla i molt sana. Amb ingredients que acostumo a tenir a la nevera.

    dimecres, 25 de setembre de 2013

    Brownie a la tassa, vegà i sense gluten

    Dia de festa. 

    Tardor.

    Comença a fer fresca i ve de gust un esmorzar calent. 

    Amb xocolata. 

    Ràpid. 

    Lleuger??? No, no cal que sigui lleuger. 

    L'esmorzar és l'àpat més important del dia i necessitem energia per poder afrontar les hores que queden sempre per davant.

    Aquest brownie el vaig fer fa dies però... em va agradar tant que avui, dia de la Mercè, l'he repetit!

    diumenge, 22 de setembre de 2013

    Pastís pinyata d'aniversari

    Ara fa moooolt de temps que no actualitzo el blog. He tornat a la feina i els horaris em deixen sense temps per actualitzar-lo. Cuinar, evidentment, cuino, però no tinc temps, ni ganes (tot s'ha de dir) de posar-me davant l'ordinador. Ja hi passo massa hores a la feina, la veritat.
     
    Una de les moltes coses que he fet i que he de penjar, sí o sí, és un pastís d'aniversari. El dia 8 de setembre el meu nebot va fer 5 anys. I li havia de fer un pastís. Una sorpresa que no s'esperava i que li va fer mooooooooooolta il·lusió i que, a més, li va agradar molt. No m'ho esperava, la veritat, perquè els ingredients que utilitzo són, com diu una persona amb qui treballo, alternatius. Pero suposo que li va entrar pels ulls... i és que feia patxoca!!!

    La idea d'aquest pastís la vaig treure de pinterest, on hi ha molts ianquis que fa aquest tipus de pastissos (entre molts d'altres). I el vaig adaptar una miqueta al meu paladar i al meu estómac i vaig haver de pensar molt com ho faria, perquè el que tenia molt clar és que no volia buidar pastissos com qui buida un meló!  :-)

    diumenge, 15 de setembre de 2013

    Croissants de xocolata

    Durant molts dies he tingut el bloc inactiu, però ja he estat força activa a la cuina. 

    He fet croissants de xocolata, un pastís d'aniversari, espirals d'olivada, un brownie, els dinars del túper, magdalenes de nabius i experiments varis per la cuina. Ja us els aniré publicant mica en mica, quan tingui temps.

    Des que he tornat a la feina que no he parat. Altre cop em llevo a 2/4 de 6 del matí i em poso al llit quan el meu cos ja diu prou. Fins ara he pogut gaudir d'una jornada intensiva, però a partir de demà ja iniciem l'horari religiós altre cop, aquell que entres quan Déu mana i surts quan Déu vol. 

    Avui us presento una recepta ràpida i senzilla, per quan no tingueu temps i tingueu canalla a qui els pogueu donar berenar. És una recepta vegana tot i que, aquesta vegada, amb gluten, donat que he comprat una massa preparada. 

    Guanyadores del concurs de maquipetis

    El passat mes d'agost vaig tenir vacances i vaig estar amb els meus nebots, la Maria i el Jordi, ja que no vaig poder marxar de viatge... Però en vaig treure profit!

    La Maria és una persona molt creativa, deixa volar la seva imaginació per qualsevol cosa: ballar, cantar, parlar, dibuixar, combinar roba i collarets... i a part de creativa és de molt bona pasta. Sovint està disposada a ajudar i com que sap que tinc el blog de cuina va crear una recepta: els maquipetis. 

    D'allà en va sortir un concurs dels qual les bases es van publicar el 12 d'agost i finalitzava el 8 de setembre. 

    Va arribar el 8 de setembre i només vam rebre dues receptes de maquipetis. Cap de les dues tenia tomàquet, que és el que es demanava a petició de la Maria. En una d'elles hi havia ingredients d'origen animal, en l'altra no. 

    Però com jo ja vaig dir en el seu moment, la persona que decidia qui eren els guanyadors o guanyadores del concurs era la pròpia Maria. Ningú més ha influït en la seva decisió. Només ella. Ella que té 8 anys ha decidit qui s'emporta el gran premi, que us el recordo:
    • unes polseres cues de pansa 
    • el llibre "La pasta per als catalans"
    • una cistella amb productes de Casa Ametller
    I dilluns, 9 de setembre, la Maria va decidir qui eren les guanyadores del concurs.

    Les receptes que es van presentar són:
    La Carme i la Jana són les que van fer els maquipetis de xocolata i us en publico les fotos, donat que elles no tenen cap blog. Ens les van fer arribar per correu.

    carta de la Jana
    la Jana fent maquipetis
    bullint els maquipetis
    preparant la xocolata per als maquipetis

    maquipetis amb xocolata


    Les guanyadores han estat la Carme i la Jana, que pel que diu la carta que la Jana amb ha escrit, amb les instruccions dels maquipetis, a la Maria, entenc que són tieta i neboda. 

    El correu que em van fer arribar deia el següent: 


    Bon dia!
    Divendres vam una  recepta pensada per la Jana que te 6 anys per participar al concurs.
    La idea dels maquipetis és boníssima i segur que els farem sovint variant els ingredients.
    Ens ha agradat molt aquest concurs, ens ho vam passar molt bé pensant i cuinant.

    Una abraçada per la Maria i una altra per la Marta.
    Carme i Jana



    B12 punt cat es posara en contacte amb les guanyadores per fer-los arribar els premis i esperem que ens enviïn una foto amb ells, la qual publicarem.



    De igual manera, volem felicitar al blog Elnaiaran per haver pogut participar en aquest concurs. Enhorabona per haver fet les tres versions amb les nenes i per haver-ho explicat tant bé!

    L'any vinent  farem un altre concurs i, sí, serà altre cop un adult i un nen o nena. 

    Crec fermament que els nens han de poder participar a la cuina, ajudar, col·laborar, aportar idees, ja que això els ajuda a créixer i a desenvolupar-se. Els nens són el futur!  Això sí, no els deixeu ganivets ni acostar-se al foc, això és cosa de grans!!!!

    D'altra banda, totes aquelles persones que em van dir que no podien participar en el concurs perquè no tenen fills ni nebots ni veïns amb qui fer les receptes, no patiu, a b12 intentarem fer un altre concurs només per individuals.


    dilluns, 2 de setembre de 2013

    Caça de dofins a Taiji


    Aquest és un blog de receptes, certament. Però no, no us confongueu... no us vull pas presentar cap recepta amb carn de dofí, tot el contrari. 

    Us vull ensenyar les atrocitats que es fan amb els dofins durant una època de l'any en un poblet japonès anomenat Taiji. 

    Quan arriba el mes de setembre (el mes que vam començar fa unes hores) i fins el mes d'abril, més d'un miler de dofins són capturats per al consum humà i per a enviar-los a parcs aqüàtics dels Estats Units o d'altres països on els utilitzen per fer diners, bàsicament. Són una atracció per a la canalla i una generació de diners tremenda, fent que els dofins agafin depressions, tot i que el seu somriure etern no ens ho digui. Això ens ho explica en el documental.


    L'any 2010 es va presentar un documental, The Cove, que va ser guanyador d'un Òscar, a més de ser el documental guanyador en molts d'altres festivals de cinema. Per quin motiu? Doncs per filmar la realitat de l'horror i per exposar-se a un gran perill.

    A Catalunya vam ser afortunats de poder veure aquest documental al programa Sense ficció el passat  maig de 2012. Em va deixar impressionada. Les llàgrimes em queien dels ulls. Però no hagués sabut res de tot això si no hi haguessin hagut uns activistes amb prou valentia com per fer-ne aquest documental. Gràcies a tots ells!

    Podeu accedir al web del documental aquí. Feu-li un cop d'ull.



    activista japonès en contra de la matança de dofins


    http://sinedieblog.wordpress.com/

    divendres, 30 d’agost de 2013

    Muffins de mores, veganes i sense gluten

    Continuem amb les mores, aquestes silvestres que ara n'és l'època. Només cal anar a fer una passejada a la tarda per allà on hi ha una riera, camps, vinyes, amb un cistell i començar a collir. Una cap al cistell, una cap a la boca :-)

    Finals d'agost i principis de setembre no només hi ha raïm...

    I aprofitant que tinc mores, que la setmana vinent he de començar a treballar altre cop, que he de preparar esmorzars i que tornen les hores de dormir poc, doncs he fet unes muffins de mores iguals, amb la mateixa massa, que les que vaig fer dies enrere amb nabius.

    Melmelada de mores

    Finals d'agost, època en què els esbarzers comencen a estar plens de mores silvestres. Ahir a la tarda vaig anar amb els nens a buscar mores, tot fent un passeig i respirant l'aire que ens dóna la natura. Cada any en vaig a buscar i fins ara me'n posava al iogurt o a les madalenes, però mai n'havia fet melmelada. I aquest any, m'he decidit! 

    Deu ser que Sant Fèlix m'ha il·luminat abans d'hora... I és que a Vilafranca estem de festa major, la més típica! El dia 30 és el dia de Sant Fèlix i hi ha la diada castellera per excel·lència. Acostumen a actuar les colles dels Castellers de Vilafranca, com a anfitrions, i els Minyons de Terrassa i la Joves i la Vella de Valls com a convidats. Quan acaben les quatre rondes  i els pilars, que poden ser als volts de les 17:00h, es fa el dinar de festa major i a la tarda surt la cercavila, amb tots els balls, que fan un circuit per tota la vil·la fins arribar a la basílica de Santa Maria, on hi ha un dels millors moments, per al meu gust, de la festa major: l'entrada!

    Un dels símbols que definieix la festa major és el mocador casteller vermell amb topets blancs, com el que he cobert la tapa de la melmelada :-)

    divendres, 23 d’agost de 2013

    Púding de plàtan i llavors de xia amb crema de xocolata

    Darrerament m'he decantat molt per la utilització de la llet de coco. M'agrada perquè és diferent, és d'origen vegetal i, particularment, em senta bé. Tot i tenir greixos no se'm fa pesada, tot el contrari. Quan hom té gastritis atròfica qualsevol cosa se't pot posar malament, tenir cremor, punxades, arcades, marejos... I amb la llet de coco no em passa. Tampoc en vull abusar, entre d'altres coses perquè podria cansar-me'n, però ara que estic de vacances trobo que puc fer aquesta excepció. 

    La combinació plàtan-xocolata la vaig provar aquí i el cert és que no em va desagradar gens, tot el contrari. Té ganxo!

    Així que m'he decidit per provar una cosa que, tot i no ser nova, la renovo. No sé si m'explico gaire... He agafat un clàssic (fruita amb xocolata) i l'he modernitzat una mica però sense complicar-me gaire la vida, la veritat. 

    En quan a les llavors de xia, fins ara acostumava a posar-me-la a la fruita passada pel túrmix (vicis adquirits durant l'època dels brackets i que no he deixat mai). Hi ha moltes persones que posen unes galetes per espessir i jo prefereixo posar-hi les llavors de xia, que gelatinitzen enlloc d'espessir. 

    A més, les llavors de xia, en contacte amb un líquid (aigua, llet, batut...), es tornen gelatinoses, fet que fa que moltes vegades quelcom líquid el puguem menjar com un flam, per entendre'ns. A més, tenen moltíssimes propietats molt valuoses per a les persones vegetarianes, i és que aquestes diminutes llavors tenen un alt contingut amb fibra, proteïnes, àcids grassos omega-3.

    dijous, 22 d’agost de 2013

    Pesto a la siciliana

    Finalitza el mes d'agost i amb això també finalitzen les vacances. Aquest any, malauradament, han estat unes vacances diferents. Vaig haver d'anul·lar un viatge per Itàlia i he estat anant de casa a l'hospital i de l'hospital a casa. Ahir, finalment, vaig anar a la platja. Avui tenia intenció de tornar-hi, però uns núvols estan amenaçant de pluja...

    Acostumava a fer vacances la darrera setmana d'agost i les dues primeres de setembre. Era glòria, però aquest any, normes que ens han vingut des de dalt, ens han imposat les vacances durant l'agost. 

    Tot té la seva part positiva, i és que he pogut fer allò que m'agrada: dedicar més temps a la cuina, alguna lectura que tenia pendent i, una sorpresa sobrevinguda, el famós concurs de maquipetis!!!

    Però amb la tornada a la feina m'he de començar a organitzar. Si m'accepten i puc pagar-ho, aniré a un curs de cuina un cap de setmana de cada mes, i això vol dir que hauré de tenir-ho tot ben arreglat per a la preparació dels tuppers, ja que treballo a Barcelona i dino a la feina. L'horari que tinc és un horari religiós de la vessant cristiana (aquella que jo no predico), és a dir... entro quan Déu mana i surto quan Déu vol.

    És per aquest motiu que he de començar a tenir cosetes preparades al congelador o en conserva per poder anar tirant d'això a l'hora de preparar-me els dinars.

    dimarts, 20 d’agost de 2013

    Dos currys: "de verdures dolç i picant" i "picant de patates"

    El món dels currys és il·limitat. Això ho he descobert després de fullejar el llibre Los 50 mejores currys de la India, que és de la meva germana i que és qui va fer aquestes dues receptes.

    L'origen del curry sembla ser que és al sud de la Índia i que era qualsevol plat que acompanyés un arròs. Amb el temps això ha anat evolucionant i es diu que curry és qualsevol plat amb espècies d'estil indi, és a dir, una salsa especiada, picant o no, que sovint és de verdures i acompanya a un plat amb ingredients d'origen animal i verdures i també, força sovint, acompanyant les llenties. Si teniu oportunitat de llegir Mi viaje con Gemma allà us descobreixen part de la cultura índia i us podeu imaginar com és la geografia d'aquest país del continent asiàtic. D'altra banda, teniu el llibre El vendedor de saris expliquen algunes cosetes de la gastronomia índia i, al final del llibre, hi ha un glossari amb paraules que es diuen al nord i al sud de la Índia.

    Ara fa un any us vaig presentar un curry de síndria que també va fer la meva germana i que jo vaig tastar en un sopar. 

    Al mateix lloc, els mateixos convidats i un menú a base de currys aquest any hem repetit i va fer dos currys diferents, picants tots dos, que vam menjar amb arròs basmati i vam fer-ho passar avall amb un vi deliciós.

    diumenge, 18 d’agost de 2013

    Pastís de plàtan i llàgrimes de xocolata, vegà i sense gluten

    Tinc dos plàtans a la nevera pensits, axuxurrits, ennegrits i tots els -its possibles que pugui tenir un plàtan. I el menjar no es llença.

    Les gosses no en poden menjar, perquè a una d'elles no se li posa bé ens els budells i no és qüestió que una en mengi i l'altra, pel delit, es baralli amb la primera. No, no, no! A casa no llencem res i tampoc incitem a la violència, ni amb persones ni amb animals. 

    Així que hi he donat un parell de tombs i m'ha sortit aquesta idea: pastis de plàtan i xocolata. De fet, la xocolata lliga amb totes i cadascuna de les fruites, oi?

    He fet el pastís amb aquella barreja de farines sense gluten que ara sempre en tinc de preparada. De moment només he provat dolços, però potser posant una xic de sal a la massa em serveix per pizzes, quiches... ja veurem, he de seguir investigant en l'inmens món de les farines!!!!

    A veure què us en sembla...

    divendres, 16 d’agost de 2013

    Muffins de nabius, veganes i sense gluten

    Són un clàssic de la cuina anglosaxona, i mica en mica han anat trobant el seu lloc fora de les seves fronteres. Aquí acostumen a ser difícils de trobar i a un preu gens assequible, però com he dit abans, mica en mica anem obrint les portes a aquests meravellosos fruits que són els nabius! O de què creieu que parlava????

    Aiiii sí! La primera vegada que vaig probar les muffins de nabius eren comprades a l'aeroport i anaven en paquets de quatre. Les vaig trobar delicioses, però no en podia menjar tant com volia i desitjava. D'altra banda, ja m'anava bé per mantenir les corves al seu lloc :-)

    Fins que vaig descobrir la Betty Crocker! La Betty tenia uns paquetets que només havies de barrejar-hi un ou i una mica de llet. Remenar bé, posar als motlles de les muffins i enfornar. Encara tinc unes fotos de les darreres muffins de nabius que vaig fer de la Betty i que no he penjat mai i que potser estaria bé que ho fes, ara que sense ditets no puc pas cuinar, oi?

    Doncs bé, pensant, investigant, agafant idees (algunes bones, d'altres no tant), he aconseguit fer unes muffins de nabius que, tot i no tenir el mateix aroma i el mateix gust que les de la Betty, estan prou bones. Sí, sí! I em sento molt orgullosa d'haver aconseguit el resultat final. 

    Barreja de farines sense gluten

    Les farines que trobo ja preparades al mercat sense gluten són molt blanques, massa, i acaben per tenir un color que no m'agrada, la textura a vegades no és la que desitjo, l'esponjositat tampoc... així que he investigat una mica quines són les barreges que es poden fer entre farines i midons i he fet la meva pròpia farina per a la rebosteria.

    Vols fer una coca, un pa de pessic, unes madalenes...??? Doncs aquí tens una opció que pot ser que t'agradi i pot ser que no, però te la presento. 


    Primer de tot necessites un pot gros per guardar la barreja. Jo ho guardo en un pot de vidre, però podeu guardar-ho en un pot de plàstic hermètic, en un túper que tingueu per casa... 

    I les farines i midons que utilitzo són, en mides americanes:
    • 4 tasses de farina d'arròs integral
    • 2 tasses de farina d'arròs blanc
    • 2 tasses de midó de patata
    • 1/2 tassa de farina de blat sarraí
    • 1/2 tassa de maicena (o midó de tapioca dolç si no pots prendre blat de moro)
    • 5 cullerades de goma xantana  (o goma guar si no pots prendre blat de moro)
    Ho barregem tot molt bé en el pot o en una bossa (i ho traspassem en pots petits un cop ben barrejat).

    La goma xantana és el que us farà de cola i farà que no se us trenqui amb tanta facilitat la massa un cop enfornada. 

    I ara només cal fer pastissets, madalenes, pans de pessic, coques i rebosteria en general, el que se us acudeixi!

    En cas que no tingueu tasses (cups) americanes, podeu fer la barreja en grams, i fet i fet, el percentatge és el mateix. Per exemple, podeu fer:

    1 tassa - 100 grams
    1/2 tassa - 50 grams
    1/4 de tassa - 25 grams
    1 cullerada - 5 grams

    dijous, 15 d’agost de 2013

    Coca de trempó

    Dies enrere us vaig fer la recepta del trempó i us explicava que és una recepta típica d'estiu de la cuina mallorquina. També us en deia quin és l'origen del seu nom, i en balear, el verb trempar vol dir barrejar. Per tant, trempó són les verdures d'estiu amanides i barrejades. 

    La base del trempó són els tomàquets, pebrot verd i/o vermell, ceba tendra, oli i sal. Els extres que s'hi vulguis afegir, com olives, tàperes i demés, ja són característiques de cadascú, la signatura personal de cada plat i de cada xef.

    La coca és per als habitants dels Països Catalans el que la pizza és per als italians, i no deixa de ser, en ambdós casos, una massa de farina pastada amb oli a la que al damunt s'hi posen ingredients variats, que tan poden ser dolços com salats. 

    dilluns, 12 d’agost de 2013

    Concurs de maquipetis

    Aix.... si és que tinc la negra! O la lila, veient del color que m'han quedat les ungles dels dits 2 i 3 de la mà dreta. Ahir a la nit em vaig enjopir els meus preuats ditets amb la porta corredera del menjador i ja em veieu plorant anant cap a urgències a l'hospital de Vilafranca... novament. 

    Em van punxar un calmant perquè el dolor era insuportable i em van posar una fèrula embolcallant dos dits com a butifarres de gordets. Els dits em feien unes fiblades que semblaven bombes, com si anéssin a explotar. La segona banderilla de la setmana: dijous em vaig punxar la B12 i diumenge un nolotil, i tinc la galta del cul dura com una pedra ara...

    I ara no puc cuinar, evidentment. Sense dits, no puc!

    Això que aquesta setmana tenia pendent de fer dues coses amb la Maria i el Jordi: minimadalenes de xocolata i maquipetis, però lamentablement no podré, així que ens n'hem inventada una de bona...

    Hem creat les bases per a un concurs de maquipetis. Què són els maquipetis, us preguntareu, oi? Doncs segons la Maria, que és qui s'ho ha inventat, és un espaguetti dins d'un macarró, amb tomàquet pel damunt. Ella ho explica aquí.

    La Maria té una idea! La dóna a conèixer a la seva família...
    I d'aquí en surt un deliciós plat (i concurs) de maquipetis

    diumenge, 11 d’agost de 2013

    Tomàquets al forn

    Ara ja comença a ser època de bons tomàquets, pebrots, carbassons, mongeta tendra... verdures fresques i lleugeres que, encara que us sembli estrany, les podem menjar totes crues! És la famosa cuina raw que es menja en el seu estat original o, com a màxim, cuinada a 40º, que és la temperatura del cos per dir-ho d'alguna manera. No us penseu que és una cuina sosa, ni de gust ni de presentació, ja que no només es menja una simple amanida o un gaspatxo, si no que podem aprofitar i deshidratar o germinar.

    Però avui no vinc pas a parlar-vos de la cuina raw, aquesta la deixo per un altre dia. Avui us parlaré d'una fruita (és considerada fruita per a molts, per la seva dolçor quan són ben madurs) d'estiu, vermella, sucosa, amb una gelatina natural, fresca i aromàtica: els tomàquets!

    I els farem al forn, tot i que es poden menjar freds, tebis o calents, però no acompanya gens el temps d'ara per menjar-los calents, oi?

    Coca de vidre

    Quan era petita, i no tan petita, la meva mare ens comprava coca de vidre a un forn de Barcelona, no recordo ben bé on, però crec que era per Sants. Un carrer del barri on un forn de pa tocava al'altre i, en tots, a l'aparador, hi havia coca de vidre.

    La meva ment s'ha quedat amb aquell record, entre molts d'altres, i mai més he tornat a menjar una coca de vidre tan bona com aquelles. 

    Quan treballes farines sense gluten no saps mai què te'n sortirà. Vols fer una coca de vidre i et surt una coca de forner, vols fer una coca de forner i et surt com una coca la mar d'esponjosa. I avui, la intenció era fer una coca de forner i m'ha sortit una coca de vidre, així que... 

    dissabte, 10 d’agost de 2013

    Maquipetis

    La creativitat de la Maria, la meva neboda, no s'acaba mai. Té 8 anys acabats de fer i aquest any, juntament amb els seus companys de classe, es va presentar al concurs d'invents, amb el seu cues de pansa. Tots els nens de totes les classes presentaven un invent. De segon, l'invent que va tenir més vots va ser el de la Maria, i un cop presnetats tots els invents de totes i cadascuna de les classes, el més votat per presentar-se a la final va ser, novament, el cues de pansa.  

    El passat mes de desembre, una de les meves receptes va sortir publicada a El Periodico i ella es va emocionar molt, perquè la tieta Ta era famosa i important. 
    I ara, de bona pasta que és ella,  m'ha volgut donar un cop de mà amb una recepta que s'ha inventat. M'ha donat el nom i les instruccions, i jo només l'he de portar a terme i ella... menjar!

    Algú vol fer-los? Qui s'anima a fer maquipetis? Feu-los i dieu-m'ho, que ella estarà molt contenta!



    dimarts, 6 d’agost de 2013

    Llimonada

    Els que em coneixeu sabeu que en els meus gustos musicals hi ha tres pilars: Sopa de Cabra, Loquillo i el Bruce. 

    Darrera els Sopa vaig conèixer Catalunya i a algunes persones que han estat molt importants a la meva vida (algunes en continuen sent). 

    El Loquillo té unes lletres que, a part de dir que per ser feliç necessita un camió i de ser feo, fuerte i formal, donen a pensar i em fascinen, i a mida que ens hem fet bells ell ha escrit moltes coses de les quals me n'he sentit identificada. 

    I el Bruce, el meu Bruce, el Bruce de tots nosaltres, em deixa sempre bocabadada. És una persona que tot i saber que és qui és continua amb els peus a terra, lluitant pels drets dels éssers humans, ajudant a associacions com Càritas (el 2012 va fer un donatiu a aquesta entitat quan va venir a Barcelona a fer un concert), reivindicant amb les seves lletres i la seva música...

    I avui, mentre escoltava un dels seus CD, The ghost of Tom Joad, sonava My best was never good enough i, una de les seves frases m'ha dut a fer aquesta llimonada. Hi ha un moment que diu "If God gives you nothin' but lemons then you make some lemonade". Així que amb les llimones que tinc a la nevera, en faré llimonada.

    dilluns, 5 d’agost de 2013

    Trempó mallorquí

    Agost és sinònim de vacances, i molta gent acostuma a anar a ses illes a passar alguns dies. Hi ha qui va a Eivissa, altres van a Menorca, des que una marca de cervesa va fer uns anuncis a s'illa de Formentera també hi va prou gent i, s'illa més gran i famosa, plena d'alemanys i de gent del PP, és Mallorca. Però en queda molta d'altra gent que són, afortunadament, els que han conservat sa llengua, ses costums i sa gastronomia.

    Sa ensaïmada i es saïm, sa sobrassada, sa farina de xeixa, sa freixura, sa greixonera... inclús tenim una part de jueus que ve d'aquesta illa, es xuetes. 

    No estic de vacances a causa d'anades i vingudes a rehabilitació a s'hospital, però puc cuinar i presentar-vos plats de diferents destinacions turístiques. I podem iniciar-nos amb un plat típic de s'estiu mallorquí, es trempó!

    diumenge, 4 d’agost de 2013

    Aniversari: 8 anys!!!

    Avui fa una setmana la Maria, la meva neboda, va fer 8 anys. Què gran que es fa... i veient que ella es fa gran, veig que jo em faig bella! Ha quedat bé, això! :-)

    I com cada any, li faig el pastisset d'aniversari. 

    L'any passat li vaig fer un amb fondant, però no ens va agradar gens, Aquella empalagor del fondant ens superava. Així que aquest any vaig decidir fer un petit canvi i fer una cosa no tan vistosa però sí adaptada al seu paladar, que fet i fet, el que compta és el seu gust en aquest dia tan especial, oi?

    I quins són els gustos de la Maria? La xocolata!!!! És una nena que a mida que ha anat creixent s'ha tornat més tiquis miquis, però que té perdició per la xocolata blanca.

    Doncs el que vaig fer és una cosa molt senzilleta... un pa de pessic obert per la meitat i untat amb nutella. I un cop tapat, hi vaig clavar 8 mini magdalenes de xocolata i damunt de cadascuna una espelma. Va quedar molt bé.