diumenge, 7 d’abril de 2013

Patates a la marrana

Provinc d'un entorn rural. Els meus avis vivien en una masia, eren pagesos i tenien animals. Treballaven les terres i vivien del que aquestes els donaven, dels animals que cuidaven, mataven i menjaven (conills, pollastres, gallines, ous, porcs) i també feien peces de roba amb llana. La meva iaia feia mitja i, pel que he sentit, les peces fetes amb la llana els servien per intercanviar monedes i poder comprar el pa, la llet, sabates...

Una de les menges que recordo de la iaia eren les patates a la marrana. Per quin motiu se'n diuen així? No en tinc ni idea, però dedueixo que en devien donar moltes als porcs, als que vulgarment se n'han dit marranos.

Aquestes patates la meva iaia les feia com un plat únic, on hi posava un ou dur, un tomàquet a llesques, unes olives... i amb això teníem un bon dinar, amb una llesca de pa per sucar l'oli que quedava al plat i una peça de fruita al darrera. 

I per berenar... re doble de tambors.... pa amb xocolata o pa amb vi i sucre!!!

Les patates a la marrana són, de fet, allò que els més fins en diuen patates amb pell.

Aquest àpat és d'allò més senzill que us podeu imaginar.

Ingredients:
- patates mitjanetes tirant a petites
- aigua
- sal
- oli
- pebre (opcional)

Preparació:
En una olla posem aigua i, amb l'aigua freda, hi posem les patates senceres amb pell netes. Deixem escalfar l'aigua i que les patates es vagin coent, poc a poc, vigilant que no es badin. 
Les punxem amb un escuradents per saber si ja estan cuites i, quan n'estiguin, treien l'aigua de l'olla i les deixem reposar una estona.
Les pelem, les fem a talls i les anem emplatant. 
Posem sal i pebre pel damunt, un rajolí d'oli i a menjar!

2 comentaris:

  1. Aquestes m'agraden d'alló mes,jo també les faig i m'encanten.
    Es un apet economic ,sea i fácil de fer.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo el vaig descobrir amb la meva iaia i ho continuo fent. Et treu de l'apuru en un moment determinat i, a casa, sempre n'hi ha!

      Elimina