dilluns, 20 de maig de 2013

Herbes per cuinar

Avui a Barcelona és festa, en diuen segona pasqua. I és un dels dos dies que cada municipi escull per a fer festa municipal. A Barcelona hi ha el dia de la Mercè i avui, que en funció de les llunes cau més endavant o més endarrere.

Així que he aprofitat, primer per dormir una mica més del que és habitual, i per fer un parell de coses per fer que la meva vida sigui una mica més plàcida. 

La primera és anar a punxar-me la vitamina B12, aquesta vitamina que dóna nom al meu blog. I donat que no l'absorveixo, me l'han d'injectar. Sense aquesta vitamina no funciono, em canso massa i de seguida, dormo molt i malament... en fi, que millor que me la punxi per tenir una vida més o menys normal. Dir-vos que els vegans acostumen a prendre's suplements orals d'aquesta vitamina, la injecció és només per aquelles persones que no l'absorvim. 

També he anat al mecànic, a fer canvi d'oli, filtres i una revisió per poder sortir de casa i anar als llocs que vulgui o necessiti anar. No puc sortir de casa sense cotxe, com qui diu, així que he de fer un bon manteniment d'aquest. 

I finalment, he fet un tomb pel jardí, he mirat i olorat les roses, he vist com creixen les herbes aromàtiques que hi ha, he jugat amb les gosses...

En quan a les herbes aromàtiques, dir-vos que en tenim unes quantes de plantades a casa, i que les utilitzem totes! Serveixen tan per plats principals, com per acompanyaments i també per fer postres. Només cal utilitzar la imaginació. Cadascuna d'aquestes herbes ens aporta cosetes diferents. No sóc naturista, però sempre serà millor posar un polsim d'herbes picades que no pas sal, oi?






L'alfàbrega és plantada d'ahir, diumenge. En teníem però... ha desaparescut! Així que n'hem tornat a plantar, a veure si tenim sort i es fa una planta maca i grossa i podem fer un pesto de les mil i una. 

La menta... aquesta té la seva pròpia història. Teníem una catifa de menta impressionant, però una senyoreta canina que es diu Riesling es va dedicar a gratar el terra com si li anés la vida i ens va deixar sense menta. De fet, tenim clots per tot arreu del que ha arribat a escarbar. Si a sota hi hagués petroli, de ben bo que seria rica, però no, només hi ha terra i més terra... I tornant a la menta, creia que ja no en tindríem i que n'hauríem de tornar a plantar, però no, ha rebrotat i em fa força il.lusió!

El julivert, el romaní i l'orenga van fent, creixent, creant mates enormes que s'han de tallar de tant en tant perquè ocupen massa espai. 

Endevineu quina és la que es dedica a fer forats pel terra?

2 comentaris:

  1. Quin hortet de plantes aromàtiques més fantàstic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sempre va bé tenir herbes fresques, i sempre les pots secar o congelar

      Elimina