Carbassons farcits

Dissabte passat, lesionada per l'accident que vaig patir divendres anant cap a la feina, vaig agafar carro de la compra i vaig anar cap a mercat, com cada dissabte. A mida que passava el temps m'assemblava cada cop més a les iaies que van amb allò que en diuen 600 i que els serveix per caminar. Sabeu què vull dir?

Doncs ara que fa més bon temps ve de gust i tot anar a comprar,  a part de ser visualment sensacional ja que hi ha tants colors a les parades, amb el tou de fruites i verdures que hi ha.

I com sempre, vaig anar a comprar a la Maria de Cal Tinons, de Pacs. Fa un parell de setmanes hi vaig comprar coses noves, de les quals encara tinc pendent de penjar l'entrada al blog (ja ho faré, que se m'acumula la feina) i aquest dissabte ja tenia carbassons dels rodons, que van de meravella per farcir. I no m'ho vaig pas pensar dues vegades i cap al cistell van anar!

I de què els farceixo? Doncs, òbviament, de verdures. Una cosa senzilla i econòmica. Laboriosa, també. Es triga molt picant les verduretes, però amb una bona música de fons el temps passa volant. 

Sandvitx vegà raw

I torno a participar en el concurs de Memòries d'una cuinera per al mes de juny.

Dies enrere us comentava quins eren els grans inconvenients d'anar a un fast-food, però també us deia que n'he descobert un a Barcelona que és high-quality. Amb ingredients de km.0, sa, ecològic... I allà vaig menjar un entrepanet més que bo, boníssim! Una combinació d'aliments que em va deixar fascinada, sense respiració, sense moviments... 

 

Coca de Sant Joan vegana i sense gluten II

Avui és el dia de Sant Joan i he pensat que seria una bona ocasió per fer una segona coca, però amb massa diferent, a veure si quedava millor que la d'ahir. És complicat fer masses sense gluten a gust de tothom i que, passades les hores, continuin amb l'esponjositat amb les que han sortit del forn. 

Com podem millorar-ho? Doncs anar fent masses i més masses, fins que trobem l'adequada.

I avui he provat una massa diferent, líquida, i amb ingredients diferents. 

Aquesta vegada l'ou l'he substituit per llinosa i he posat farina de dos tipus, una tercera part de blat sarraí i dues terceres parts de preparats panificables sense gluten (de les que ja venen preparades a les botigues).

El resultat ha estat una massa amb gust de brioix i esponjosa com un pa de pessic, i com si fos farcida de crema, el que li donava un toc "mullat" a la massa.

Coca de Sant Joan vegana i sense gluten

Divendres vaig tenir un accident de cotxe mentre anava a la feina, a les 7 del matí. Estava adelantant a dos cotxes quan el del meu davant no em va veure i també es va posar a adelantar, pel que, com diuen en aquest argot, va envair el meu carril. 

Afortunadament no ens vam fer mal, ni ell ni jo, només els nervis del moment, l'angoixa, l'ansietat que surt en aquests instants... 

Però ahir al matí tenia un mal a l'esquena tremendu, no em podia ajupir! La zona lumbar, en diuen... i no va millorar gaire quan vaig anar a comprar al mercat, com cada dissabte. Però és clar, necessito ingredients frescos per poder passar la setmana, bàsicament fruita i verdura. Però necessitava un parell de cosetes per a la coca de Sant Joan...

I és que ja la tenim aquí! La nit més curta de l'any, nit de bruixes i lluna màgica. Amb dolor lumbar, però amb alegria, com deia en Sisa. I no pot ser que aquesta nit no gaudim d'una coca, oi? Per això, he fet una coca de Sant Joan vegana i sense gluten. 

 

21 de juny - Dia Internacional de l'ELA

Aquesta entrada no és una recepta ni res que tingui a veure amb l'alimentació ni res que tingui a veure amb el benestar animal, ni el celiaquisme, ni les intoleràncies... Avui vull fer un petit homenatge a una persona que va morir d'aquesta malaltia, una persona afectada per l'Esclerosi Lateral Amiotròfica a una edat on encara li quedava molta vida per endavant per disfrutar.

L'ELA era una desconeguda per mi fins fa molts anys. La primera vegada que en vaig sentir el seu nom jo tenia uns 24 anys. I va ser llavors quan em van indicar què era, com afectava, quins tipus hi havia, a quines parts del cos quedaven més dèbils...

La ciència encara ha de fer un gran pas en aquest camp, s'ha d'invertir molt en la seva investigació. Temps enrere només hi havia un medicament que es diu Rilutek que moderava la velocitat amb què les cèl·lules nervioses quedaven lesionades.L'únic que fa aquest medicament, actualment encara al mercat, és allargar la vida un parell o tres de mesos del malalt. La qualitat de vida no sé dir-vos si millora.

L'ELA és una malaltia de l'aparell neuromotor que afecta a les cèl·lules nervioses responsables de l'enviament de senyals a la musculatura de tot el cos (no només de les cames com alguns pensen), pèrdua de massa muscular i paràlisi. 

El cas que vaig conèixer li va afectar, sobre tot, als músculs com la llengua i de tota la zona respiratòria, pel que menjar i beure era un suplici, un drama, un patiment diari multiplicat per tres (esmorzar, dinar i sopar). A la farmàcia hi havia una mena de polvos que gelatinitzaven els líquids, però no recordo com es deien. Això feia que els líquids no fossin tan complicats d'ingerir. I fer un suspir... no vulgueu ni saber què significava. Era un repte!

I avui, 21 de juny, tots hem de fer un gest per la ELA, una L amb la mà dreta #gestELA

Lluitem contra la ELA!

Patates al vapor aromatitzades amb romaní

L'entrada anterior ha estat d'unes verduretes a la planxa, un dels menjars més senzills que existeixen. Però en el mateix plat hi he afegit unes patates al vapor, per acabar de fer el plat més complert. 

A diferència de les verdures, no he cuit les patates a la planxa. Les he preferit coure al vapor, amb un xic de romaní a dins de l'estoig de vapor de cal Lékue. Si em seguiu, sabeu que sóc una gran fan d'aquest aparell, ja que en un plis plas tenim la feina feta i... no embrutem!!!!!! Aquesta és la part més important, la de la neteja. Només caldrà passar la baieta pel microones, ja que haurà quedat ple del vapor.

Verdures a la planxa

Sóc de la colla de cal túper, és a dir, que em porto la carmanyola cada dia a la feina per dinar. I per esmorzar!

Per esmorzar acostumo a portar un parell de torrades amb melmelada, amb codonyat, amb formatge, o un tros de pa de pessic o algunes de les cosetes que faig. Ara que fa més bon temps també em porto fruita i quan arriba el temps dels préssecs... préssec cada dia! No me'n canso de menjar aquesta fruita, sobre tot els que són de vinya, els grocs. Que en són de bons!!!!

Per dinar vaig variant. Pasta, arròs, llegum, verdura... Tinc una pissarra a la nevera de la cuina i em faig una mena de menú per a la setmana quan torno del mercat el dissabte. En funció del que compro, menjo. 

I un dels menús que més m'agrada és el de verdures a la planxa. M'encanten!!!! La típica parrillada de verdures però en versió casolana i feta a la planxa. En aquest cas tinc una planxa grossa elèctrica, que hi cap un munt de verdura i amb poc temps està tot fet. 

 

Aquesta vegada els ingredients que he utilitzat són: 

- pebrot vermell

- espàrrecs

- carbasssó

- albergínia

- oli

- sal

Podem posar-hi altres verdures, com ara carbassa, xampinyons i inclús s'hi pot posar un toc dolç i fer una poma, una pera o un préssec. Sí, sí, les fruites a la planxa donen un toc divertit i diferent.

Per al procediment, ben senzill. 

Primer, amb una mandolina, laminar les verdures totes de la mateixa mida. Particularment, molt primes no m'agraden, així que les deixo un xic gruixudes.

Després ve el pas de la cocció. Si tens una planxa elèctrica, com és el meu cas, és qüestió d'endollar-la, posar-la en marxa, posar un rajolinet d'oli d'oliva pel damunt i afegir-hi  les verdures laminades. un polsim de sal i girar-les, que no se'ns cremin. 

I ja està! Ja podem emplatar. 

Senzill i bo, sa i nutritiu. Què més volem?

Swap vegà

Dies enrere dues blocaires van fer-ne una de grossa. Però una de grossa ben divertida, original, creativa i amigable. 

Concretament estic parlant de l'Alba, de Mi vida con un vegano i de la Carolina de Espinacas con garbanzos, que van organitzar un swap (intercanvi) vegà. 

Per poder participar en aquest swap havies de complir certs requisits, a saber: 

• tenir un blog
• cosir, pintar, decorar, construir (o comprar*) quelcom relacionat amb la cuina
• cuinar (o comprar*) quelcom que es pogués menjar o beure
• escriure una carta a la destinatària

* una cosa havia de ser comprada i l'altra feta per mi.

El dia 7 de maig es va fer el sorteig de qui tocava a qui, i teníem un mes per poder enviar el nostre swap a la persona corresponent. 

La persona que a mi em va tocar no és la persona a qui jo vaig tocar, cosa que ho fa molt interessant, ja que així pots coneixer moltes més blocaires veganes i simpaticones, com és el cas de les persones que m'han tocat (per lliurar i per haver rebut).

El meu swap el vaig rebre el dia 11 de juny, però per desgràcia una part va venir trencada i no us puc ensenyar-ho tot, però tot i així, em va fer moltíssima il·lusió, de veritat. Sobre tot perquè la persona que m'ho enviava, la Aradhya de Maison Courgette va posar molt de carinyu al realitzar-ho tot. 

El contingut del paquet que vaig rebre va ser:

- una bossa per anar a la compra (a la foto), amb el logo del blog de l'Aradhya

- un pot de melmelada de maduixes i poma a la vainilla

- una carta

El que passa quan envies un pot de vidre a través de correus és que existeix el risc que aquest es trenqui i que el seu contingut, encara que el pot estigui en una bosseta de plàstic, se'n ressenti. Es taca i deixa la resta fet un nyap. 

La bossa l'he rentada abans de fer-ne la foto, el pot el vaig haver de llençar, òbviament, i la carta... tres papers de quadrets blau cel amb una lletra impecable amb boli blau i una enganxina del tigre que surt al Winnie the Pooh. Allà explicava que és de Madrid i que viu a Barcelona des de fa temps, la recepta de la melmelada i la recepta d'un pa de motlle la mar de bo per posar la melmelada...

Em va encantar!!!!

Moltes gràcies a les organitzadores del swap i moltíssimes gràcies a l'Aradhyia per la voluntat, passió i alegria amb la que fa totes les coses.

Aniversari de B12

Avui fa un any que vaig penjar la meva primera recepta al blog. 

Encara recordo el dia que el meu germà va iniciar aquesta conversa, en un dinar familiar:

Jordi: i per què no fas un blog? 

Marta: Jo, un blog??? T'has tornat boig!!! Demana molta feina i molt de temps!!!! 

Jordi: ja ho fas, penges totes les receptes al facebook

Marta: És diferent!

Jordi: Què té de diferent? Faràs el mateix però podrà veure-ho molta més gent. Pot interessar a moltes persones.

Marta: Buenu... però amb la condició que sigui punt cat! 

I així va anar, dit i fet. Ara ja tinc el meu propi punt cat amb aquesta vitamina que em salva la vida mes a mes, des de ja fa set anys.

Em vaig posar primer de tot en contacte amb un restaurant vegà de Girona que es diu B12, per evitar qualsevol conflicte de dominis, i la seva resposta va ser, el dia 2 de maig de 2012, la següent: "Endavant amb el projecte! Com més es parli del veganisme millor. No dubtis en venir-nos a visitar qualsevol dia!".

I així fins al dia d'avui, un projecte que porto amb molta il·lusió, amb afany, intentant tenir-lo actiu, penjar receptes, ingredients que compro, informacions que a vegades m'enterboleixen el cap i que tinc la necessitat de compartir... 

Els coneguts em diuen que per ser un tipus de cuina que no interessa a massa gent (sense vitamina B12 i sense gluten) ha durat prou. Però el que no saben és que duraré més!

FELIÇ ANIVERSARI B12 PUNT CAT!!!!

Recomanacions per no anar a menjar als fast-food

Fa molt temps que tinc dins del cap escriure alguna cosa, motius, raons o digueu-li com vulgueu, per no anar a menjar a un fast food de l'estil franquícia americana. Finalment, avui em decideixo perquè dies enrere vaig descobrir a Barcelona un local de menjar ràpid però amb qualitat en els seus aliments, ja que aquests són allò que ara en diuen de km.0. 

Els ingredients són exclusivament catalans i fan entrepans de temporada, per dir-ho d’alguna manera. A l'època de calçots ens trobarem a la carta un entrepà de calçots, ara que ve l'estiu ofereixen ingredients com els carbassons i l'alfàbrega.

Fan entrepans per a tot tipus de públic: vegans, celíacs, omnívors, lacto-vegetarians, i per postres tenen fruita, iogurt...

I, una part molt important, tenen un molt bona carta de vins catalans. Vins blancs i negres de totes o quasi totes les denominacions d'origen catalanes. 

Just a l’entrada, a mà dreta, i separat per un vidre molt gruixut, es veu com manipulen els aliments. Considero que això és molt important, perquè d'alguna manera també s'obliguen ells mateixos a mantenir les instal·lacions netes.

Però... no vull parlar d'aquest fast-food high quality que m'ha robat el cor i el paladar. Us parlaré concretament de la resta d'empreses que fan el fast-food com el coneixem com a concepte americà: menjar greixós, persones amb obesitat, olors que no sabem de què són...

Els motius que exposo a continuació no son exclusius d'una sola empresa, si no de totes les que formen el conjunt de l'etiqueta menjar ràpid, ja sigui entrepans, hamburgueses o pizzes.

Tampoc criticaré la qualitat del seu menjar, perquè la desconec. No l'he menjat mai i no puc opinar, però sí que us puc donar altres motius per no anar-hi.

1. Medi ambientalment són un desastre. Utilitzen plàstic, paper, una mena de porexpan, i la norma de les tres erres (reciclar, reduir i reutilitzar) se la passen pel forru. 
2. Per generar un quilo de carn es necessiten 20 quilos de cereal. És a dir, les vedelles han de menjar molta quantitat de menjar durant la seva escassa vida per fer un entrepà, mentre que molta gent arreu de món (i no només en els països subdesenvolupats) passen gana. 
3. Els ramats de vedells que hi ha, sobre tot, a la zona de Sudamèrica prenen espai als seus habitants per a poder cultivar altres aliments i es mengen el gran pulmó del planeta amb les extensions que tenen destinades a la ramaderia.
4. Com cuiden als ramats de vedells i vedelles? Neixen i el seu destí és ser una hamburguesa amb antibiòtics i, possiblement, algun altre producte químic per a la seva conservació.
5. Sabeu com fan els nuggets de pollastre? A part de fer créixer els pollastres en unes condicions que estan en gàbies molt estretes, on no tenen gaire espai per moure's ni per fer anar les ales, utilitzen, segons els vídeo que veieu a sota, ossos del pollastre, pell de pollastre, sang i altres parts que segurament no et menjaries mai si no és en format nugget. Veritat? Mentida? No ho he comprovat, però sembla ser que en Jamie Oliver sí.
6. Les condicions laborals també les desconec (sou i jornada laboral), pel que  tampoc puc parlar ni opinar, tot i comentaris que he sentit algunes vegades que deixen molt a desitjar. Però si algú hi ha treballat, benvingut és el seu punt de vista.
7. Finalment, una reflexió: pot ser bo un menjar tan assequible?

 

Sorpreses i cake pops

Ara ja feia molts dies que no venia per aquí. El motiu és que he tingut un pinçament al túnel carpià de la mà dreta i, tot i que encara estic anant a massatges, ja estic prou recuperada com per tornar a fer cosetes per la cuina i mostrar-vos-ho. 

Avui és un dia especial, per dos motius: 

1. faig anys! sí, sí, avui és el meu aniversari
2. la comunitat blocaire del Penedès, Penedesfera, m'ha convidat a assistir a Ràdio Vilafranca a una xerrada sobre el meu blog, aquest on sou ara. I sense saber-ho m'han fet un regal d'aniversari inoblidable. Des d'aquí, moltes gràcies al Daniel per fer-ho possible.

I com que no m'agrada anar als llocs on em conviden amb les mans buides, vaig pensar en fer uns cake pops, després de meditar-ho una mica i parlar-ho amb els companys de feina. Uns cake pops sense quasi vitamina B12, fent honor al nom del meu blog. Tot i que la majoria de receptes sempre són sense B12, avui he preferit fer-ne una de ben dolça i amb el quasi. 

I per què uns cake pops i no uns cup cakes? Doncs la resposta és molt senzilla i lògica... Amb els cake pops no t'embrutes les mans, perquè tenen el pal per agafar-ho, mentre que els cup cakes o qualsevol altre tipus de dolç, sí o sí l'has d'agafar amb les mans i poc o molt t'embrutes, i si després has d'agafar papers... taca oliosa al cantu!

Deixem-nos d'explicacions de la meva vida personal i anem al gra, que és el que ens interessa, oi?