diumenge, 21 de juliol de 2013

Melmelada d'albercocs

A casa tenim un albercoquer que fa, òbviament, albercocs. De tota la vida n'he dit un mercoquer que dóna mercocs. Tothom es mofa de mi quan dic aquesta paraula, però és completament correcte! És una qüestió dialectal. Si busquem al Diccionari Català Valencià Balear, si busquem aquesta paraula, us diu que és albercoc a Vilafranca del Penedès. I d'on sóc jo? Of course, l'heu encertat!!!!!

O sigui, d'ara endavant, us diré que utilitzeu més aquest diccionari, i us en sorprendreu de la mà de mots que hi ha que creiem que són incorrectes però que si estirem el fil veiem que són correctes perquè a la zona es diu de tal manera.

Al que anem... el mercoquer de casa quan li dóna per donar mercocs no es queda curt i tot de gent ve d'excursió a buscar les postres del dia o de l'endemà, jo n'he portat a la feina, amics n'han agafat per casa, n'he fet la cobertura del tofucake, però ja no sabem què fer-ne! Personalment em surten per les orelles, ja n'estic cansada de menjar-ne tants, a més que són d'una mida inmensa. Si els posem al costat d'una nectarina, són, més o menys, de la mateixa mida. 

I he fet una melmelada per no llençar-los. No es llença res. 

Aquesta recepta és senzilleta. Té una llista d'ingredients curta i només ens cal una mica de paciència per anar remenant.

Els mercocs que tenia eren molt dolços, excessivament dolços, pel que jo no he fet la recepta tradicional de posar la mateixa quantitat de fruita que de sucre. Crec que m'hauria quedat massa empalagós i no l'hauria menjat. 

Al que anem, per fer aquesta melmelada necessitem, primer de tot, música per tenir una miqueta de ritme. Avui he escollit l'opció d'Icona Pop i de Duck Sauce. Us en poso l'enllaç perquè, si feu la melmelada, la feu amb la mateixa alegria que li he posat jo.



La resta d'ingredients són:
  • 1 kg de mercocs
  • 400gr de sucre
  • el suc d'una llimona
Tallem els mercocs a quadrets ben xicarrons i els posem en una cassola. Hi afegim el sucre i el suc de llimona.



Ho posem al foc i remenem. Jo utilitzo una llengua de silicona, que així vaig desenganxant el que em queda pels laterals.

Ho deixem al foc fins que espessi, que dependrà del suc que fa el sucre i els mercocs. En el meu cas, he hagut d'estar ben bé una hora a foc lent.

A mitja cocció he tret l'espuma que m'ha sortit. L'Arguiñano, la Ruscalleda, el José Andrés i tota aquesta colla de cuiners de primera, que espero un dia jo pugui ser igual, treuen l'espuma dels caldos i demés, i diuen que és brutícia natural, així que he volgut ser professional i treure-la. Amb molta cura he agafat una cullera i l'he anada treient. 

He esterilitzat potets, els he assecat molt bé i els he emplenat amb la melmelada encara calenta, fins dalt de tot, i l'he deixada refredar abans de tapar.

Un cop tapada, l'he girada del revés, que diuen que així també és fa el buit. Jo ho comprovaré en un temps si és cert i ja us en diré el què.

Si algú sap que això no és cert, que m'ho digui, si us plau.




3 comentaris:

  1. Ostres Marta, jo també n'he fet aquest cap de setmana...bé, en realitat he fet d'ajudant d'uns amics! Demà penjaré la recepta!

    ResponElimina
  2. ja, ja, ja, jo també he fet mermelada d´albercocs, que hem van regalar, biologics.
    jo l´he preparat amb la thermomix, i amb fructosa, per diabétics.
    es veritat lo d´emvasar al buir, boca baix, 24 hores, jo sempre que faig confitures ho faig així
    salutacions

    ResponElimina
  3. he comprat els pots de vidre, ja fa temps, i falta posar-m'hi!! vull fer-la de prèssec i també vull fer nutella vegana, ara amb la recepta aquí no tinc excusa.. jejejje

    ResponElimina