diumenge, 11 d’agost de 2013

Tomàquets al forn

Ara ja comença a ser època de bons tomàquets, pebrots, carbassons, mongeta tendra... verdures fresques i lleugeres que, encara que us sembli estrany, les podem menjar totes crues! És la famosa cuina raw que es menja en el seu estat original o, com a màxim, cuinada a 40º, que és la temperatura del cos per dir-ho d'alguna manera. No us penseu que és una cuina sosa, ni de gust ni de presentació, ja que no només es menja una simple amanida o un gaspatxo, si no que podem aprofitar i deshidratar o germinar.

Però avui no vinc pas a parlar-vos de la cuina raw, aquesta la deixo per un altre dia. Avui us parlaré d'una fruita (és considerada fruita per a molts, per la seva dolçor quan són ben madurs) d'estiu, vermella, sucosa, amb una gelatina natural, fresca i aromàtica: els tomàquets!

I els farem al forn, tot i que es poden menjar freds, tebis o calents, però no acompanya gens el temps d'ara per menjar-los calents, oi?

Pocs ingredients per a un resultat deliciós!!!!
  • tomàquets vermells grans
  • sal
  • oli
  • pebre
  • all i julivert
 Primer de tot netegem bé els tomàquets i els obrim per la meitat, horitzontalment.

Els posem en una safata apte per al forn, més aviat fonda perquè perdrà molta aigua, amb una mica d'oli al fons.


Posem sal i una mica més d'oli i, a gust de casdascú, escollim posar pebre negre molt, all i julivert o alguna altra espècie, i cap al forn.

amb all i julivert

amb pebre negre molt
Ho posem al forn a 180º. Jo acostumo a fer-ho durant vint mimuts tapat amb paper de plata, perquè el vapor ajudi a cuinar-los més ràpid, i després els destapo 10 minuts més.

Jo recomano deixar-los una estoneta més al forn amb aquest parat i els tomàquets tapats amb el paper de plata, per aprofitar l'escalfor residual que deixa, ja que no ens els menjarem calents amb les temperatures que hi ha externes.

I ara ve la part trista de la història, una història que ha conmocionat al Penedès, sobre tot a dues poblacions, per la pèrdua de dues vides, una de 39 anys i una de dos anyets i mig. Un accident de trànsit. Des d'aquí, vull retre un petit homenatge als que han marxat i als que es queden. Sobre tot per als que es queden, que són ara els qui més pateixen. Molts ànims!!!


2 comentaris:

  1. Un plat saníssim i bo, aprofitant productes de temporada. El provaré segur, que l'hort ara està imparable!

    ResponElimina
  2. Tan senzill com bo! I quina presència més xula que tenen els tomàquets partits per la meitat i condimentats!

    ResponElimina