dilluns, 5 d’agost de 2013

Trempó mallorquí

Agost és sinònim de vacances, i molta gent acostuma a anar a ses illes a passar alguns dies. Hi ha qui va a Eivissa, altres van a Menorca, des que una marca de cervesa va fer uns anuncis a s'illa de Formentera també hi va prou gent i, s'illa més gran i famosa, plena d'alemanys i de gent del PP, és Mallorca. Però en queda molta d'altra gent que són, afortunadament, els que han conservat sa llengua, ses costums i sa gastronomia.

Sa ensaïmada i es saïm, sa sobrassada, sa farina de xeixa, sa freixura, sa greixonera... inclús tenim una part de jueus que ve d'aquesta illa, es xuetes. 

No estic de vacances a causa d'anades i vingudes a rehabilitació a s'hospital, però puc cuinar i presentar-vos plats de diferents destinacions turístiques. I podem iniciar-nos amb un plat típic de s'estiu mallorquí, es trempó!

Es trempó no deixa de ser una amanida més. Una amanida catalana o una ensalada valenciana. Diverses teories hi ha sobre aquest plat, i és que hi ha qui diu que s'ha de tallar les verdures a una mida gran com una juliana i d'altres que diuen que s'han de fer a trossets més petits i regulars. Però això ja se sap, cadascú a casa seu fa el que millor convé.

Es ingredients, en illenc, serien:
  • tomàtiga 
  • pebre verd i/o pebre ros
  • ceba tendra
  • oli d'oliva
  • sal
Comencem rentar bé totes ses verdures i tallem sa tomàtiga. Jo ho he fet a trossets irregulars.


Continuem amb es pebres verd i ros, tallats també a daus irregulars.



Acabem per afegir-hi sa ceba tendra, en aquest cas l'he tallada a làmines fines pel perill que, a vegades, són picants, i esmicolades amb ses dits.


I finalment, amanir i trempar amb sal i oli. 

I és que d'aquest verb, trempar, en ve el nom... Trempar ve a ser com barrejar, que tots els ingredients i aromes es mesclin i en surti una bona amanida barrejada. S'acostuma a utilitzar com a entrant o com a acompanyament, però sempre, sempre, sempre amb una llesca de pa de pagès al costat que, un cop s'ha acabat sa part sòlida, suquem aquest pa en es suc restant. S'alegria de sa vida és en aquest suquet que en queda, que és s'oli amb aromes de sa tomàtiga, es pebre i sa ceba.

No acostum a parlar sa llengua mallorquina, però donat que he fet una recepta de s'illa balear, he cregut convenient fer sa redacció literària amb aquesta llengua (es poc que sé), que no es pot perdre tot i que es govern central vulgui el contrari. 

Sa llengua balear no pot morir. Es dialecte ha de viure, es mallorquins han de lluitar, i es catalans lluitem amb ells.

Com a cançó des dia, consider molt addient en Tomeu Penya i sa cançó Mallorquins i catalans. 


Esper us agradi.

2 comentaris:

  1. Un primer plat més que adequat per aquestes calors! Una abraçada i espero que ben aviat puguis acabar la rehabilitació i estiguis ben recuperada!

    ResponElimina