Pastís pinyata d'aniversari

Ara fa moooolt de temps que no actualitzo el blog. He tornat a la feina i els horaris em deixen sense temps per actualitzar-lo. Cuinar, evidentment, cuino, però no tinc temps, ni ganes (tot s'ha de dir) de posar-me davant l'ordinador. Ja hi passo massa hores a la feina, la veritat.

 

Una de les moltes coses que he fet i que he de penjar, sí o sí, és un pastís d'aniversari. El dia 8 de setembre el meu nebot va fer 5 anys. I li havia de fer un pastís. Una sorpresa que no s'esperava i que li va fer mooooooooooolta il·lusió i que, a més, li va agradar molt. No m'ho esperava, la veritat, perquè els ingredients que utilitzo són, com diu una persona amb qui treballo, alternatius. Pero suposo que li va entrar pels ulls... i és que feia patxoca!!!

La idea d'aquest pastís la vaig treure de pinterest, on hi ha molts ianquis que fa aquest tipus de pastissos (entre molts d'altres). I el vaig adaptar una miqueta al meu paladar i al meu estómac i vaig haver de pensar molt com ho faria, perquè el que tenia molt clar és que no volia buidar pastissos com qui buida un meló!  :-)

Els pastissos que sempre veia, fent una mica d'investigació per la xarxa, eren dos peces ajuntades i cadascuna era buidada. Aquí em feia por buidar massa i quedar-me sense base o sense sostre, que jo en sóc capaç. I al final vaig optar, després de donar-ho motles voltes, per una opció molt més senzilla, almenys per mi.

Vaig fer tres bases de pa de pessic. Dues de baixes i una el doble d'alta. A casa no tinc tres motllos, així que vaig comprar aquests d'utilitzar i llençar d'alumini que venen al supermercat i d'aquesta manera em vaig assegurar que tots tres tindrien el mateix diàmetre. 

Per fer el pa de pessic vaig seguir la recepta de tota la vida amb aquests aliments alternatius dels que us parlava abans.... I per aquest ordre anirem barrejant els ingredients amb unes barilles elèctriques.

• 4 ous / el substitut de 4 ous amb llavor de llinosa daurada
• 300gr de sucre
• 250ml de llet / 250ml de llet vegetal
• 100ml d'oli
• 400gr. de farina / 400gr de farina sense gluten 
• 2 sobres de llevat químic (els de color lila del Mercadona)
• aroma de taronja

I ho posem al forn a 170º. Temps??? Aquesta és la gran incògnita!!! Sempre dic que cada forn té el seu què i mai hi haurà dos forns iguals, encara que siguin els mateixos, en dues cuines diferents, funcionaran diferent. Jo acostumo a deixar els pans de pessic al voltant de mitja horeta. Miro sense obrir el forn i si veig que més o menys estan bé, obro el forn i punxo amb un ganivet o un escuradents, per comprovar si ja estan cuits.

Un cop fets els pans de pessic, els deixem refredar.

Un cop freds, els desmotllet i els aplanem. És a dir, tallem la superfície i fem que quedi completament llisa. per tal de poder acoplar un disc damunt de l'altre. Si us hi fixeu, el de dalt de tot està tallat.

Ara ve l'hora de muntar...És molt senzill, només s'ha de tenir una mica de paciència i temps. 

Primer posem la base i untem les vores amb crema de cacau vegetal.

La base de pa de pessic del mig la tallem. Jo he utilitzat un motllo rodó dels que serveixen per muntar plats com ara arrossos, amanides... i fer la forma rodona. Doncs aquest estri m'ha anat genial!!!

Aconsello que tingueu un túper al costat a mida que aneu desfent-vos del que talleu dels pans de pessic. No es llença res!!!!

Afegim la base amb el forat al mig, la qual hem enganxat, com es pot veure una mica, amb aquella crema de cacau vegetal que us comentava abans.

Ara farcim de lacasitos i fruits secs. Sí, ja sé que els lacasitos no són precisament molt vegetals, però no vaig aconseguir trobar-ne dels que em van aconsellar, uns de la casa Natursoy que són vegans.

Barcelona és molt gran i jo no tinc temps per anar amunt i avall de botiga en botiga, i molt menys quan em queden un parell d'hores per arribar a casa!!!!

I ara li toca el torn a una altra capa de crema de cacau, per poder enganxar la darrera base de pa de pessic que tenim.

I tapem!

Ara ve el torn al frosting amb el que forrarem el pastís. El Jordi és un enamorat del color taronja, així que vaig pensar que havia de ser de color taronja.

Amb el fondant vam tenir una mala experiència ara fa un any, amb el pastís d'aniversari de la Maria. Aquella cosa tan empalagosa no ens va agradar gens ni mica, així que només vaig cobrir el pastís amb frosting, però de color taronja.

El frosting el vaig fer amb:

• 60gr. de margarina no hidrogenada (Provamel)
• 60gr. de Crisco
• 1/2 kg de sucre glass
• 1 culleradeta de vainilla
• 1/4 de tassa de llet vegetal
• 1 culleradeta d'aroma de taronja (és la gràcia, creieu-me!)
• colorant taronja (anar afegint amb un escuradents)

 

I untem el pastís!

Per decorar, vaig agafar una màniga pastissera amb la boquilla que veieu a sota i vaig posar-hi la resta de frosting que em va quedar.

I vaig començar a fer ralletes fins acabar amb això!

Com que quedava, a la vista, una mica sosaina, vaig posar-hi sucres de color verd, que li van donar un toc diferent, amb una miqueta més d'alegria.

A mi em va fer una il·lusió tremenda preparar-ho però al Jordi li devia fer molta més il·lusió de la que mai em podré imaginar. No va dir res. Es va quedar callat mirant. Era taronja!!!!! I un cop tallat... mira, mira, miraaaaa, està ple de xocolatines de colors!!!!!!!!!

Em quedo amb aquesta darrera part, la seva cara, la seva sorpresa, la seva il·lusió i el seu petó i la seva GRAN abraçada!

L'any vinent, repetirem!!!!