Crema de carbassa amb canyella

Demà començo un curs de cuina energètica amb la Montse Bradford, no sé si la coneixeu. Jo, fins fa un any, no sabia qui era. Fins que escoltant un dia l'Ofici de Viure, on parlaven d'alimentació energètica va començar a parlar una convidada de nom Montse Bradford, que parlava dels minerals que tenen les algues, de la proteïna del tofu i del seitan, del dolent que és el cafè pel cos, que podem prescindir de la xocolata i del sucre i estar sans i ser feliços.

Després d'això, vaig investigar sobre qui era aquesta senyora, em vaig comprar un llibre seu de cuina energètica, després va venir el llibre dels aliments i les emocions, descobrir que ha creat una gran escola arreu del món, que hi ha professors que ensenyen el modus de la cuina energètica, combinacions d'aliments, què menjar a l'estiu, què convé a l'hivern...

I aquesta crema de carbassa és una de les opcions que ens dóna la cuina energètica.

Com sempre, les propietats dels aliments emprats en la recepta:

Carbassa: Aliment dolç que proporciona nombrosos beneficis per al cos, per el seu alt contingut en vitamines A, B i C i minerals. Ideal per als diabètics, perquè regula el sucre en sang. Té propietats depuratives que ens ajuden a netejar el cos i a millorar els problemes intestinals. El seu alt contingut en antioxidants ens ajuda a augmentar les nostres defenses. 

Ceba: la ceba crua és difícil de digerir per als estómacs febles, moltes vegades es repeteix i dóna mal alè. En contra partida, els beneficis que aporta són excel·lents. Són expectorants i diürètiques, s'utilitzen per als encostipats, la retenció d'orina, els cucs intestinals. Estimulen el sistema circulatori, la salivació i la secreció de sucs gàstrics. Cuinada perd moltes propietats, però en guanya d'altres com calmants, pectorals i adquireix un gust més agradable.

Canyella: la canyella és una espècie que ajuda a tenir una millor digestió i alleugerar molèsties intestinals, així com flatulències i distensions abdominals. I en els temps que corren és important saber que  té efectes relaxants i s'utilitza per eliminar l'estrés, ja que actua com a un potent relaxant natural.

Amanida de taronja i alvocat

Temps enrere, una companya de feina va anar de viatge i em va portar un petit present. Una coseta negra i salada, que va fer que pensés com podia utilitzar-lo a la cuina.Havia de ser alguna cosa d'un color clar on hi destaqués el color negre de la sal. No sabia ben bé com. No sabia ben bé què. I fa temps que no deixo de donar-hi tombs. 

Fins que finalment, s'ha encès la llumeta al meu cap i he fet una amanida que ha triomfat. De fet, l'interruptor  ha passat d'estar en off a estar en on gràcies a Pinterest, com moltes altres vegades. Vaig veure una amanida de ruca, alvocat i taronja amb uns fruits secs, però he prescindit d'algunes cosetes...

He aprofitat que ja comencen a haver-hi taronges noves, àcides, carnoses i sucoses, i és ara quan més les gaudeixo. I combinat amb alvocat, el contrast entre la pasta d'aquest i la sucositat i acidesa de l'altre, han fet un mix de categoria.

És una amanida senzilla, amb pocs ingredients, i una vinagreta també molt simple. I aprofitant la calor que encara ens ronda, una amanida refrescant sempre va bé.

Com en les darreres entrades, primer de tot faré esment de quines són les propietats de cadascun dels aliments emprats:

Taronja: La taronja conté un 58% de sals minerals (potassi, calci i fòsfor), vitamines A, C, B1, B2, B6. També conté bons nivells de pectina i oligoelements (ferro, coure, zinc, manganès i brom). Entre les nombroses propietats de les taronges, destacarem que és una fruita desintoxicant, diürètica, aperitiva, remineralitzant, tònicomuscular, antiinfecciosa, refrescant, digestiva, antihemorràgica, laxant, antisèptica intestinal, urinària... Totes aquestes propietats fan que sigui una fruita recomanable en casos de malalties hepàtiques, restrenyiment, diabetis, urèmia i gota.

Alvocat: L’alvocat té un alt contingut calòric (a causa de la gran quantitat de greixos i olis que hi ha a la polpa) i aporta a l’organisme vitamines A, B, D i E. Es tracta d’un fruit pobre en sucre, però cap fruita el supera en el nivell de proteïnes. També és ric en sals minerals com potassi, sodi, fòsfor i clor, a més de tenir un bon nivell de ferro i coure. L’elevat valor nutritiu sumat a que els àcids grassos insaturats prevalen en la seva composició fan que l’alvocat sigui molt apte per a l’alimentació, sobretot la dels nens. També és indicat en el creixement, convalescències, embaràs, nerviosisme i en diverses afeccions gàstriques i intestinals. Aquesta fruita té la propietat d’equilibrar el sistema nerviós i augmentar l’acidesa urinària. Com que l’índex de iode en l’oli de l’alvocat és molt alt, menor és la presència d’àcids saturats, amb el que s’aconsegueix reduir al mínim l’aportació de colesterol.

19 d'octubre, dia mundial del càncer de pit

Tinc un blog on el color predominant és el rosa. I avui, aquest color ha estat el més important a nivell mundial, sobre tot en els països d'occident.

El llaç de color rosa s'ha convertit en un símbol de la lluita contra el càncer de pit arreu del món. I a aquesta causa, d'una manera molt simbòlica, vull afegir-m'hi. Músics, actors, actrius, famosos i populars han creat consciència entre les dones perquè es facin autoexàmens i aprendre a prevenir la malaltia.  

Utilitzo un desodorant que es diu "piedra de alumbre", una pedra que la mullo amb aigua i me la passo per l'aixella. Res d'aerosols, res d'sprays, res de cremes... en definitiva, res de química. 

Utilitzo protectors femenins de la casa Natracare, realitzats amb cotó orgànic en la seva totalitat. 

Les cremes hidratants, a part de no ser testades en animals, són cosmètica natural. Afortunadament cada dia en podem trobar més a les botigues. Marques com Weleda, Dr. Hauschka, Natuderm... i també utilitzo, i molt, gel d'aloe vera. A més, aquest any he tingut la gran sort de descobrir una casa anomenada El taller de amapola que m'encanta. Tenen uns preus competitius i mostres de tot, a part que hi ha persones dedicades a fer-te demostracions gratuïtes indican-te quins productes són més adequats per a la teva pell. I, a més, un percentatge dels beneficis va destinat a finalitat social. ELs productes Mary Kay... a mi no m'han anat bé, em van deixar la cara com un mapa.

També podem trobar al mercat pasta de dents. és molt senzill saber quina pasta de dents hem d'utilitzar, ja que hi ha uns colors que ens identifiquen quin ús en dóna cadascun dels tubs de pasta dentífrica. 

Si és una franja de color verd, és natural. 

Si aquesta franja és de color blau, natural i medicinal. 

La franja de color vermell, és natural amb components químics. 

I negra, únicament amb components químics. 

Quina tens tu a casa? Mira-ho, si us plau, i reflexiona si creus convenient canviar-la.

No vull fer un post de publicitat, però sí vull que entengueu que tot allò que porta química entra al cos a través de la pell, té un percentatge més elevat de fer-nos desenvolupar càncer. No estic dient amb això, ni molt menys, que si ho utilitzem tot 100% natural, ecològic, biològic i orgànic ens en lliurem, ni molt menys però tindrem menys números per una loteria a la que ningú vol jugar.

Com fer pa sense gluten

L'entrada d'avui és molt senzilla, es tracta d'un vídeo de 18 minuts on podreu observar, d'una manera molt endreçada, com fer panets de pa sense gluten. Un pa que podeu manipular amb les mans, que no queda una massa enganxifosa i sense forma. 

Com aconseguir-ho? Amb midó de iuca agre. On el podeu aconseguir? Jo el compro en una botiga de musulmans a Vilafranca, que fot una pudor de cal déu, però com que és un producte envasat, m'arrisco a tenir-lo al rebost. Al ser un producte que ve del Brasil, potser en botigues de productes llatins també podeu trobar-ho. El paquet de mig kilo acostuma a valdre uns 2€.

El compro de la marca Yoki i el podeu trobar agre (per fer pa) o dolç (per fer magdalenes, pans de pessic...).

La resta de farines, estan al rebost de les persones celíaques. La barreja de midons i de farines integrals és essencial per a què un pa surti bé, així com utilitzar-hi un aglutinador com pot ser la goma guar, la goma xantana o, descoberta de fa pocs dies, el psyllium husk.

Espero que us sigui d'utilitat!

Pa de llavors sense gluten

16 d'octubre, dia mundial de l'alimentació. De la bona alimentació. Això vol dir que a ningú li falti un plat a taula cada dia, que es deixi d'anar a locals de menjar fast-food, i també per aquest motiu Càritas ha posat en marxa una inciativa que per cada foto penjada a Instagram on s'hi indiqui #donatuplato, es donarà un plat de menjar en un menjador social de Càritas. 

Feta aquesta introducció, val a dir que cada any es dedica aquest dia a una causa en concret, i aquest any 2013 ha estat als sistemes alimentaris sostenibles per a la seguretat alimentària i la nutrició.

I també és el dia mundial del pa, per aquest motiu avui faig aquesta entrada. Un pa de llavors sense gluten, que l'he fet sense farina, ni integral ni no integral. I us preguntareu... com???? Doncs ho podreu comprovar a continuació. 

I seguint el format de la darrera entrada, a petició d'un suggeriment d'una seguidora, us indicaré propietats de cadascun dels ingredients que hi ha en aquest pa. 

• ametlla: Té propietats antioxidants, estimula els moviments intestinals, dona sensació de sacietat, conté arginina, un aminoàcid essencial per als nens. Ajuda a reduir el colesterol LDL i al mateix temps el risc de patir malalties cardiovasculars.
• quinoa:  Té un alt contingut de proteïnes que va des del 12-18%, i per ser una proteïna completa, que conté tots els aminoàcids necessaris per a la construcció de les proteïnes utilitzades pels éssers humans. A diferència dels cereals, la quinoa té una àmplia quantitat de lisina. La quinoa és una excel·lent font de fibra dietètica tant soluble i com no soluble. També és alta en gran varietat de vitamines i minerals, especialment manganès, magnesi, ferro, coure i fòsfor. Està lliure de gluten i és fàcil de digerir, molt baixa en l'índex glucèmic, el que significa que manté els nivells de sucre en la sang.
• llavors de carbassa: un producte poc consumit, però és molt saludable. Aquestes llavors tenen propietats nutricionals i medicinals importants. Les llavors de carabassa li aporten a l’organisme una gran quantitat de vitamines, minerals y nutrients. 
• llavors o pipes de girasol: són un aliment hipergras, molt ric en minerals i amb algunes vitamines. El seu consum ajuda a prevenir problemes circulatòries i cardiovasculars, ajuden a reduir les lesions i són molt recomanables per als esportistes, són beneficioses per a l'activitat cerebral gràcies als seus alts nivells de fòsfor i magnesi.
• llavors de chia: La Chia és la major font vegetal d’àcid grassos omega-3 i això ajuda a reduir el colesterol dolent i els triglicèrids.
• llinosa: És un retardant de l’envelliment de la pell, millorant el seu aspecte i textura degut al seu contingut de minerals i  vitamina E. Té un efecte regulador del colesterol gràcies als oligoelements que conté. L’oli que conté la llavor de lli és una de les majors fonts vegetals d’àcids grassos poliinsaturats essecials que es denominen Omega 3. Es diuen essencials perquè el nostre organisme els necessita incorporar directament a la ingesta ja que no té la capacitat de fabricar-los a partir dels aliments.
• psyllium husk: molt utilitzat com a laxant natural, també té propietats  per disminuir el colesterol, ajuda a baixar els nivells de sucre a la sang, nivella la pressió, i regula els mals símptomes dels budells. 

Arròs amb verdures

Les verdures són la mar de versàtils, combinen amb tot. Ja sigui amb arròs, amb quinoa, amb cus cus, amb pasta... i avui en faig una versió amb arròs. Un arròs de diumenge. Res millor que un arròs per menjar el diumenge, acompanyat d'un bon vi. En aquest cas, i sense sortir dels aromes mediterranis de les verdures, ho acompanyem amb un vi grec, un vi de varietat syrah, una varietat negre, vinificada en blanc. El resultat és un vi blanc que amb l'arròs hi queda genial!

Avui, però, i a petició d'una seguidora (gràcies Paloma pel suggeriment), abans de començar la recepta us vull indicar les propietats generals de cadascuna de les verdures que hi poso, per veure que és un plat prou complert i que no cal posar-hi res més.

• Pebrot vermell: alt contingut en vitamina C, adequat per a l'absorció del ferro i del calci. Quan el mengem cru, estimula la secreció gàstrica, i pel seu volum distensiona l'estómac produint sensació de sacietat. 
• Mongeta tendra: diuen que és una llegum immadura, el que en fa una verdura. Conté molt poques calories i un alt índex d'aigua. Molt riques en potasi. Les diferències de contingut nutricional respecte del producte sec resideixen en l'elevat contingut d’aigua (80%) que redueix en proporció inversa la concentració en proteïna, sals minerals i poder calòric.
• Pastanaga: Després del julivert, la pastanaga és el vegetal que conté més carotè. Aquest oli es converteix en vitamina A en transformar-se quan arriba al fetge. A la pastanaga també s'hi troben vitamines del grup B, beneficioses sobretot per al sistema nerviós, i vitamina C. A més, aquesta hortalissa té diverses sals minerals: ferro, calci, magnesi, manganès i iode, substàncies necessàries per a l'organisme a qualsevol edat, sobretot a la infantesa. 
• Xampinyons: Són una font de coure i vitamines B, B3, B5 i B2. Els xampinyons són rics en aigua, a més d’aportar proteïnes, sals minerals i fibra. Aquest bolet atura els vòmits i la diarrea. A més, se’l considera un antidepressiu i anticancerigen. 
• Carbassó: Conté quantitats interessants de vitamina C, flavonoids, àcid fòlic i minerals com el potassi, el ferro i el zenc. És un aliment de fàcil digestió, amb propietats diürètiques.
• Tomàquet: Pel seu contingut en vitamines A, B1, B2, C, E i K, el tomàquet preserva l’organisme de malalties infeccioses i de l’escorbut. Així mateix, pel seu alt contingut en sals minerals (calci, fòsfor, ferro, sodi, potassi, magnesi, sofre, clor, coure, manganès, zinc, cobalt, fluor i iode) és refrescant i un revitalitzador de primer ordre.

Focaccia sense gluten amb tomàquets xerris i orenga

La focaccia és d'origen italià i és una mena de pa pla, amb herbes aromàtiques i algun altre ingredient pel damunt, molt semblant a la pizza, però potser més gruixut, amb més molla, per entendre'ns.Vindria a ser una coca salada.

Feia molt temps que volia fer alguna cosa així per acompanyar els túpers del migdia a la feina, i d'aquesta manera també menjo no només verdures i llegums, sinó que també hi afegeixo cereals, encara que siguin amb farina. 

També l'he portat per esmorzar algun dia, que juntament amb un plàtan m'ha fet aguantar fins quasi l'hora de berenar. 

Peres farcides i embolicades

Divendres passat creia que ja arribava el mal temps. Després d'una gran tronada va venir una gran tempesta i, després, el fred.

Però dissabte em vaig llevar i hi havia un gran sol encegador, que escalfava i que va fer-me pensar que aquella pluja del dia abans havia estat només un punt i seguit. Com la majoria de dissabtes, vaig anar a comprar al mercat i vaig anar-hi amb la idea de comprar unes peres per fer-les al forn tal i com us indicaré en aquesta recepta, pensant que l'endemà tornaria a fer fresca després d'una petita treva. Però no, va continuar el bon temps, però tot i així jo ja tenia entre cella i cella fer les peres al forn, i com és d'esperar, les vaig fer. 

un video

Octubre, s'inicia el mes amb el dia mundial del vegetarianisme. Ja han passat uns quants dies, però més val tard que mai, oi?

Avui us enllaço un video, només hi ha imatges, no es parla, és tot molt intuitiu. El poden veure L'hauríen de veure grans i petits i aprendre'n del que s'hi veu. 

Dinar de carmanyola: cigrons i amanida

Quan treballes a 70km de casa tens tres opcions a l'hora de dinar: 

1. dinar a un bar o restaurant per les rodalies de l'empresa, de menú
2. portar-te la carmanyola de casa
3. no menjar res (és una opció????)

Jo acostumo a escollir la segona opció des de ja fa molts anys, i em va bé, tot i que admeto que hi ha dies que em fa una mandra tremenda preparar-me el dinar i acabo passant amb alguna cosa qualsevol descongelada, apte per al meu cos, és clar!

Avui us presento una proposta ràpida, molt ràpida, senzilla i molt sana. Amb ingredients que acostumo a tenir a la nevera.