diumenge, 3 de novembre de 2013

Codonyat (Membrillo)

Ara ja fa un temps vaig comprar codonys per fer-ne codonyat i poder emprar-lo per als panellets. D'això ja en fa uns quants dies, però no havia tingut temps de penjar la recepta.

D'ençà que he iniciat totes les activitats extraescolars que vaig un xic atrafegada i no tinc gaire temps per dedicar-me a aquesta criatura que vaig parir ara ja fa més d'un any, el blog!

Però és el que hi ha quan treballes a 70km de la feina, vas amb transport públic, fas aquagym, gimnàstica terapèutica postura, visites al fisio, fas cursos amb la Montse Bradford, una mica de vida social pel mig... Un intensiu dels que fan por, però tot és per al meu bé, si no, no ho faria :-)

Aquests codonys els vaig comprar expressament per fer-ne codonyat. De fet, no sé pas què més se'n pot fer a banda d'una melmelada, el codonyat. I ja està, se m'han acabat les idees de què més se'n pot fer.

Val a dir que no és una recepta adequada al que en diu la Montse Bradford, perquè en porta sucre, i força quantitat. Però la vaig fer abans d'iniciar el curs, així que estic perdonada.


Com sempre, les propietats dels ingredients:

Codony: El codony és una fruita amb un escàs contingut de sucres, i per tant un baixa aportació calòrica. L'inconvenient que presenta és que en la majoria de les ocasions es consumeix en forma de codonyat, que porta addicionat sucre, de manera que el valor calòric d'aquest producte es dispara. Del seu contingut nutritiu a penes destaquen vitamines i minerals, excepte el potassi i quantitats discretes de vitamina C. No obstant, al consumir-lo habitualment cuinat, l'aprofitament d'aquesta vitamina és irrellevant. Les propietats saludables del codony es deuen a la seva abundància en fibra (pectina i mucílags) i tanins, substàncies que li confereixen la seva propietat astringent per excel·lència. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de la cèl.lula.
Com sempre, es tracta d'una recepta senzilla, però s'hi ha de dedicar temps. Recordeu el remena nena de la Guillermina Mota? Doncs crec que és la banda sonora d'aquesta recepta, perquè s'ha de remenar moltíssima estona!!!

La recepta tradicional és meitat de codony i meitat de sucre, però l'he modificada amb l'objectiu que no hi hagi tant de sucre, i hi he posat poma. També he modificat la metodologia, iniciant la recepta un dia i finalitzant-la l'endemà.

Ingredients: 
  • 4 codonys
  • 4 pomes 
  • 600gr de sucre
  • una branca de canyella
  • el suc d'una llimona
Iniciarem partint els codonys, pelant-los (costa moltíssim) i treient-ne el cor. I els posem en una cassola.I farem el mateix amb les pomes.


Ara posem pel damunt el sucre, el suc de la llimona i la branca de canyella, i ho deixem reposar tota una nit, a ser possible. 


L'endemà, veurem que la poma i el codony han tret l'aigua que tenen. No sé si a la imatge es veu prou bé...


Ara ja ho posem al foc no molt fort, tot remenant i remenant i remenant amb una cullera de fusta. La fruita s'anirà estovant i la podrem anar aplastant.

Quan sigui prou tou i es vagi desfent, hi passarem el turmix per deixar ben fi el contingut i que no en quedin grumolls. 


Un cop hem deixat la massa ben fina, anirem remenant i escoltant la Guillermina Mota, per no decaure, i veurem que quan es comença a desenganxar del cul de la cassola, és que quasi està fet. 


I sabrem que està fet quan la cullera se'ns aguanti de peu. Haurem estat entre tres quarts d'hora i una hora rementant. A la imatge veiem que la cullera s'aguanta (sense trampa, eh?)

Ara només ens cal posar-ho en motlles i deixar-ho refredar. Podem optar per safates quadrades, rodones,  triangulars... les que us faci més ràbia, com sempre. Això no en canviarà el gust, ni molt menys. 

Jo, aprofitant que tinc uns motlles de silicona en forma de rosa molt xulus, he posat la pasta aquí. La silicona m'ha anat molt i molt bé per desmotllar. S'ha tret perfectament!


Preguntes que us poden sorgir és el color del codonyat. Acostuma a ser d'un marró més fort i no tan ataronjat, oi? És qüestió de la quantitat de sucre que s'hi posa i també en funció dels codonys. Sembla ser que hi ha més d'una varietat d'aquests darrers (jo ho desconeixia fins que no he fet el codonyat) i això també fa que el codonyat pugui sortir més o menys fosc. 

Ara bé... bo, és igual de bo un que l'altre!

Els usos del codonyat generalment han estat per als panellets, per menjar amb pa, força gent ho combina amb formatge... Amb què el mengeu vosaltres?

11 comentaris:

  1. Una fabulosa presentació del codonyat!!! I encara que porti sucre...quina passada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí, fan patxoca, oi? i encara que porti sucre... que n'és de bo el codonyat!!!

      Elimina
  2. ¡Una receta fantástica y el molde es precioso!
    Recuerda que estamos de RETO en la Comunidad “Comer especial” de google+ (https://plus.google.com/u/0/communities/107450020436626483665 ) y que te esperamos, al igual que a todos tus seguidores. Pásate por la etiqueta del lateral izquierdo de la pantalla que pone "Comunicados de las moderadoras" en la mencionada comunidad. Ahí está todo explicado en un artículo publicado el uno de noviembre
    Besos y feliz domingo.
    http://comerespecial.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. tenemos que sacar partido de los moldes que tenemos, no?

      Elimina
  3. Que bo que es el codonyat!! i a més has fet una presentació de luxe!! i tranquil.la per això que dius d'anar de bòlit sempre, t'entenc perfectament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mi m'encanta el codonyat! diuen que es pot posar un rajolí de conyac al damunt perquè es conservi més temps, però abans que es pugui fer malbé ja me l'he fotut :-)
      veig que no sóc la única a qui el rellotge es queda curt!

      Elimina
  4. Quina feinada que has tingut, però t'han quedat molt macos!.
    A mí m'agrada molt menjar-me'l amb mató. És veritat que porta molt de sucre, però ens hem de permetre algun caprici de tant en tant, oi?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí noia, què seria de la vida si no ens poguessim permetre aquests capricis, oi?

      Elimina
  5. Fa bona pinta!! Els motlles són moníssims :) I què tal el curs amb la Montse Bradford?? Quina enveja!! Ens ho explicaras una mica?? Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí, sí, sííííííí, he de fer un post explicant el curs de la Bradford... a veure si tinc temps aquesta setmana!

      Elimina
  6. quina meravella de recepta! m'encanta el codonyat! molt molt!!! tant que no en compro pq no tinc fi!
    Entenc el que dius envers al temps.. jo estic una mica igual... es una llàstima pero clar, el dia no dona més de sí!
    Esperant el post sobre el curs de la Bradford!

    petonets

    p.d - jo per fi he actualitzat!

    ResponElimina