dilluns, 18 de novembre de 2013

Working on a dream I

Doncs no, no me'n vaig de concert del Bruce, que ja m'agradaria, ja. Però sí que estic treballant en un somni que es farà realitat en un temps: menjar de manera saludable, equilibrada i energètica. 

Ara fa tres setmanes vaig inciar un curs amb la Montse Bradford, amb modalitat de cap de setmana, que durarà vuit mesos. Vuit mesos on canviarà, mica en mica, la meva manera d'alimentar-me, eliminant certs aliments, posant-ne de nous que fins ara no coneixia, cuinant de 20 maneres diferents... i tot amb l'objectiu de tenir una salut de ferro!

La primera sessió que vaig assistir va ser el cap de setmana del 26 i 27 d'octubre. Els seminaris estan muntats perquè el dissabte al matí cuinem un llistat de receptes que després ens menjarem, i a la tarda i el diumenge teoria. 

Som un grup de 30 persones, de totes parts. Hi ha un noi d'Andorra, dues noies de València, dues de Lleida, una de més enllà de Figueres, un noi d'Alacant, gent de Barcelona i de rodalies. Les classes les fa en castellà, sembla ser que li és més fàcil expressar el que ha d'ensenyar en aquest idioma, però li podem fer preguntes en català perquè tan ella com la resta de les persones assistents ho entenen.

taula abans de dinar 12 persones
 El primer dissabte vam fer els següents plats:
  • Saltejat llarg de pastanagues i xirivies
  • Amanida de tres colors amb spaguetti de mar
  • Estofat d'azukis
  • Hamburgueses de mill amb salsa de remolatxa
  • Tofu amb cebetes caramelitzades
  • Mousse de poma i plàtan
  • Pastís de garrofa a la taronja
Per cuinar ens dividim en grups de 10 en tres sales diferents:
  • A de amor
  • B de beso
  • C de cariño (podeu riure, però sense carinyu, els menjars surten indigestos)
 En cada sala, doncs, hi ha 10 alumnes, una teacher i una teacher assistant. Hi ha dues taules amb tres cuinetes de dos fogons cadascuna, els ingredients per a la pràctica damunt de la taula, una pissarra de suro amb la recepta penjada i... vingaaaaaaaaaa, a embrutar-nos les mans, a plorar tallant la ceba, a xerrar amb el del costat, a preguntar, a que et diguin que ho estàs fent malament, que es limitin a corregir un petit error, a indicar-te quantitats d'aigua a utilitzar.... un no parar!

I el que en treiem és el següent:

salsa de remolatxa i saltejat llarg de pastanga i xirivia

hamburgueses de mill

amanida de tres colors amb spaguetti de mar, amb la seva vinagreta

tofu amb cebetes caramelitzades
pastís de garrofa i compota de poma i plàtan
A l'estofat d'azukis no en vaig fer foto, però no patiu, el faré perquè estava deliciós!!!!

El dinar va consistir en menjar de tot una mica, excepte les postres, que ens les vam posar dins la carmanyola i ens les vam emportar cap a casa. No és bo que la fruita la barregem amb la proteïna i amb el cereal integral, perquè li fa perdre les propietats energètiques que tenen aquests.

Amb la panxa plena, i després de prendre una infusió, vam anar a fer un voltet per Barcelona fins a les 15:00h, que és quan ja comença la teoria. 

Vam començar explicant quins i quants tipus de nivell d'alimentació hi ha: primari, sensorial, emocional, intel·lectual, social, ideològic i energètic. 

L'explicació més interessant i, pel que sembla, l'anirem desenvolupant al llarg del curs, és quins aliments, i en quina quantitat, necessita el cos per tenir energia. I com tots sabem, el cos necessita proteïnes, carbohidrats, greixos, minerals, verdura i fruita. A més, la Montse ens va indicar que en tots els menjars és beneficiós, amb la finalitat de tenir un aliment energètic, d'incorporar als plats algues, germinats, pickles i fermentats. 

El plat de dinar i el de sopar, tot i que amb quantitats ben diferents, serà el següent: 

Imatge extreta de Kelonia

I finalment, vam aprendre quina és el gràfic dels aliments (a sota). Els aliments que més hem de menjar són els de color verd. Del color vermell hem de posar en tots i cadascun dels menjars una mica de sal o bé de condiments salats. Els HH són Horneados de Harina, i només menjarem pa a l'hora d'esmorzar, a mig matí. La part de color blau tampoc en podem menjar gaire. Podem menjar i condimentar amb el que és de color blau fluix, mentre que el color blau més fosc, aquest, en un principi, l'hem d'eliminar, perquè ens debilita i ens desmineralitza.


Una de les coses més sorprenents de tot va ser com de dolenta pot ser la llet de soja per al cos. I és que la soja és una llegum i s'ha de cuinar per tal que no ens sigui indigesta. La llet de soja, a través d'un procés que desconec, és el suc extret de la soja crua, que no s'ha cuinat. És per aquest motiu que ella no recomana prendre'n, per aquesta indigestió que podem sentir. A banda, cal recordar, i això no ho diu ella, que les grans explanades de soja que hi ha a Sudamèrica són plantacions transèniques. A Europa desconec si això passa, però també desconec si hi ha plantacions de soja...

De la mateixa manera, tampoc podem menjar tofu tallat i a la planxa, perquè ens passarà el mateix que amb la llet de soja. L'hem de coure durant un mínim de 20 minuts per tal que no ens faci mal als budells. En canvi,  el tofu fumat el podem treure del paquet i ja el podem menjar. Curiós, oi? Doncs no, perquè el fumat és una de les 20 maneres de cocció que existeixen.

Fins la propera!!!! Ens retrobarem en el Working on a dream II (ja s'està coent)...

    12 comentaris:

    1. Uauuu, que bé no? Quina passada de curs... Em moro d'enveja... un curs amb la Montse Bradford!! Ha de ser fantàstic!! Pel que veig estas aprenent moltíssimes coses, que bé, es nota que és un curs super pràctic i que et canvia la vida!! I quina gana que fa tot el menjar!!Gràcies per aquesta crònica tan detallada del curs, m'ha semblat tot molt interessant. Especialment interessant la informació de la soja... no en tenia ni idea!! La llet de soja mai m'ha agradat, però de iogur a vegades en menjo per berenar... i el tofu m'agrada bastant combinat amb verdures i espècies... tindré en compte el que has dit! A part del tema de les plantacions, que ja sabia... això sí que és preocupant... jo només consumeixo productes de soja ecològics, però ara que s'ha posat de moda hi ha millons de productes amb soja de procedència dubtosa...
      Esperaré el Working on a dream II ;)

      ResponElimina
      Respostes
      1. Recoi... els iogurts de soja els pots canviar per iogurts d'arròs, queden molt més cremosos. I si no, una mica de fruita cuita, en compota o unes pomes al forn. Diu la Montse que és bo menjar-ho per berenar.
        Aniré explicant més cosetes, no pateixis, i aniré fent totes aquestes receptes i explicant-vos com s'han de combinar per tal que no ens manqui res

        Elimina
    2. Apa un curs de cuina saludable súper interessant!! si en una sessió vau cuinar tot això... després dels 8 mesos gairebé podreu obrir un restaurant!! t'aniré seguint que tot això és força interessant ;-)

      ResponElimina
      Respostes
      1. Exactament, és cuina energètica, i depen de com estan cuinats els aliments, t'aporten una o una altra energia. Et poden escalfar, et poden refredar, et poden activar, et poden tranquil·litzar...

        Elimina
    3. Ostres, qué intensiu! Ara veig que el meu cos (que s'ha negat a prendre sempre llet de soja) és prou llest! Una abraçada!

      ResponElimina
      Respostes
      1. ni llet, ni margarina, ni iogurts de soja... no és bo per al cos!

        Elimina
    4. molt interessant Marta!! quin goig de curset que estàs fent, hi ha coses que pensem que les fem de meravella i no es així! curiós lo de les espècies que posa que dilueixen el calor interior..
      El tempeh es un desconegut per a mi encara, i ja que el tofú no m'agrada potser que faci un pensament!
      També veig que dels aliments en color balu fluis en menjo bastant! bastant bastant... i aixó no es lo adequat.. caram, impacient de veure les demés classes i gràcies per compartir els coneixements!!!

      :-)

      ResponElimina
      Respostes
      1. Ja t'explicaré més profundament per quin motiu no són tan bons els curris. Les verdures solanàcees (tomàquet, albergínia, patata i pebrot) les podem menjar, però quan és l'època!!!! La Bradford defensa a capa y espada el consum de fruita i verdura ecológica, de temporada i km.0

        Elimina
    5. Què bé que faces lo curs! (i quina enveja). Tinc un llibre de la Montse i la veritat és que em sembla molt interessant. S'apren molt! De soja en consumeixo, però només ecològica. Igual que la majoria del menjar que consumeixo. Ja ens aniràs posant alguna recepta interessant que provarem de fer! Jo al blog, en tinc algunes. Gràcies per compartir! :)

      ResponElimina
      Respostes
      1. Hola Cristina! El curs és molt interessant i ens explica com hem de menjar, quines coccions hem d'utilitzar, quines textures, quins colors... Recepta que fem al curs, recepta que penjaré! Llàstima que tinc poc temps però avui, si arribo aviat a casa, penjaré el saltejat llarg de pastanaga i xirivia. Va ser tot un èxit a casa!

        Elimina
    6. M'agradaria aportar quatre dades en referència a la soja, ja que comentes que no saps ben bé com se n'extreu la llet i si es cultiva a Europa. Intentaré no allargar-me gaire!

      1) Per fer llet de soja es posa la soja en remull durant unes quantes hores, després es tritura amb aigua i es bull la barreja. Quan ja està cuita, es cola (la polpa restant s'anomena okara). El tofu es fa a partir de la llet de soja, seguint exactament el mateix procediment utilitzat per fer formatge a partir de llet de vaca (l'única diferència és que de coagulant s'utilitza l'alga nigari).

      2) A Europa hi ha plantacions de soja no transgènica. La soja transgènica prové dels grans productors mundials: EUA, Argentina, Brasil... Cal tenir en compte que els cultius que estan provocant la desforestació de la selva amazònica estan destinats en la seva gran majoria a la indústria ramadera, per alimentar el bestiar. Dit d'altra manera, menjar animals fa molt més probable que contribueixis a aquest problema.

      Com a vegana, el tema de la soja m'és molt proper i només volia apuntar que és fàcil trobar productes no transgènics, ecològics i produïts a Europa; només cal donar un cop d'ull a la pàgina web de l'empresa que els produeixi per informar-se.

      És bo saber que es tracta d'un aliment difícil de digerir (en el meu cas no he tingut mai cap mena de problema però hi ha molta gent que sí), però no per això s'ha de demonitzar. Em sap greu pel comentari tan llarg, però últimament se li està donant molt mala reputació a la soja i volia trencar una llança a favor d'ella. Salut!

      ResponElimina
      Respostes
      1. La Montse Bradford no diu que la soja sigui dolenta sinó que s'ha d'ingerir prou cuita, donat que és una llegum. Si consideres que hi ha persones que no digereixen prou bé els derivats, potser és perquè és cert que la llet de soja o el tofu no estan prou cuits. Mitja hora no crec que sigui suficient per coure un llegum i fer-lo digerible, no?

        Elimina