dimecres, 30 de gener de 2013

Maduixes amb suc de llimona

Un clàssic ara que ja comença a haver-hi maduixes o maduixots al mercat. És una de les meves postres preferides, perquè no són pesades, m'encanten i tenen uns beneficis molt interessants per al cos, a causa de l'efecte alcalinitzant de la llimona.

diumenge, 20 de gener de 2013

Pear pie amb fruits vermells

Recordeu que fa uns dies enrere vaig fer un apple pie? Doncs em va sobrar pasta i la vaig congelar. No me'n quedava gaire com per fer un pie de mides adequades, així que vaig agafar un motlles de 6 muffins i vaig fer uns pies individuals.

El contingut aquesta vegada va ser de pera i fruits vermells.

Els fruits vermells els vaig comprar en una cadena de congelats. Com que acostumen a fer molta aigua els vaig deixar descongelar en un colador i després els vaig coure una mica perquè deixessin anar la resta d'aigua que tenien. Tot i així, encara n'hi va quedar...

El procediment per treure l'aigua de la pera va ser el mateix que amb la poma de l'apple pie, però vaig fer una miqueta més i la vaig posar dins del catxarret de coure al vapor de la Lekué durant tres minuts al microones. Va deixar anar un munt d'aigua!!!!!

I amb la pasta feta i les fruites sense aigua, vaig emmotllar i coure a 180º.

El resultat, el de la foto, escandalós!!!!!!


Xató

Avui ha estat la xatonada popular de Vilafranca, juntament amb els tres tombs. Feia vent, molt vent, i a casa hem fet una xatonada particular

No se sap on va néixer aquesta salsa, però sempre ha quedat el dubte de quina població n'és la pionera: Vilafranca, Vilanova o Sitges. Darrerament també s'hi ha afegit El Vendrell, per fer animar més la baldufa! I sembla ser que cada població fa la salsa diferents, més o menys amb la mateixa base, però amb certes diferències. 

Quina és millor? Totes! Quina és perfecte? Totes!

Jo avui us explico com el faig jo i quins ingredients hi poso. El resultat... deliciós!

dijous, 3 de gener de 2013

Apple pie

Quan era petita i veia els dibuixos de la WB sempre hi havia una iaia o una mama que deixava un pastís a la finestra perquè s'atemperés. I sempre hi havia un gat o un gos que se'l menjava. 

A casa meva no es feien pastissos com aquells, i sempre m'havia fet gràcia saber quin gust tenien, com es feien, quins ingredients hi havia a l'interior, fins que ho vaig descobrir  i ho vaig provar!

El resultat no em va desagradar gens, és un molt bon esmorzar :)


dimarts, 1 de gener de 2013

Amanida amb salsa de nabius

A Catalunya no és molt freqüen trobar nabius. No tenim cultura culinària com la tenen als Estats Units o d'altres països anglosaxons, però mica en mica, potser per la quantitat de gent de fora que tenim visquent a casa, es van introduint. Però costa...

En aquestes dates n'he trobat i no he dubtat en comprar-ne i fer-ne una salsa per a les amanides. Enlloc d'amanir amb oli i vinagre, o amb vinagretes de mel (és el que acostumo a fer), posarem la salsa de nabius a l'amanida, per donar-li color i un gust agredolç.