diumenge, 28 d’abril de 2013

Arròs negre amb carbassó i espagueti de mar

Heu caminat mai per un port, per platges a l'hivern, per viles de costa com Cadaqués, L'Escala, Sitges, Vilanova... i més al nord de la península... per Hondarribia, Zarautz, Guetaria o Zumaia? En recordeu la olor?

Doncs aquesta olor és el que trobem en aquesta recepta. L'olor a mar, l'olor que ens prové d'aquestes verdures deshidratades com són aquests espaguetis. Són algues, i són una font de nutrients molt interessant. Això sí, no espereu que la vitamina B12 us l'aporti l'alga... no, no, no.

I l'acompanyo d'un arròs molt curiós, un arròs negre que em recorda a un entremig d'arròs blanc rodó (per la forma) i d'arròs salvatge (pel color), i un carbassó a làmines, ben suau i neutre per no tapar el gust de fruits secs de l'arròs i l'aroma dels espaguettis.

dilluns, 22 d’abril de 2013

Per Sant Jordi, una rosa!

Una rosa o dues o tres... n'han sortit unes quantes!!!!!

Per Sant Jordi, a Catalunya, és tradició el llibre i la rosa. Pels carrers dels pobles, viles i ciutats es respira la primavera, l'alegria, la tradició, l'enamorament, la cultura, la nostra llengua...

La llegenda del drac que llença foc, de la princesa figa flor i del valent Sant Jordi la deixem per als mestres que l'expliquin a l'escola. Però no l'oblidem.

En temes gastronòmics comença a haver-hi tradicions, com el típic pa de les quatre barres, pans de pessic en forma de llibre o inclús amb la senyera. Amb les modes dels cupcakes, hi ha qui també en fa en forma de rosa, amb un frosting vermell i amb la boquilla adequada pot quedar molt bé, certament. Però quan tens limitacions alimentàries, per obligació o per gust, fas allò que pots menjar, en aquest cas una rosa. Una magnífica rosa.

dissabte, 20 d’abril de 2013

Pastís de castanya, ametlla i avellanes

Ara fa dos anys vaig començar a fer-me acupuntura i el que em va deixar ben clar el xinu és aquella frase que després he sentit tantes i tantes vegades de la Montse Bradford...  Esmorzar com un rei, dinar com un príncep i sopar com un captaire. 

Em llevo a les 6 i em llevo amb gana, així que faig un bon esmorzar. SI més no, jo considero que és un bon esmorzar... 

Acostumo a fer el cafè amb llet i l'acompanyo amb algun dels pastissos que faig, i aquesta setmana, aprofitant que em quedava una mica de farina de castanya, he fet un pastisset ideal per als meus esmorzars. No sé si serà tan apte per a un berenar, més que res perquè és MOLT calòric i el fet de portar fruits secs el fa molt greixós. Però està taaaaaaaaan bo!!!! I a les 6 del matí dóna energia per aguantar fins al meu segon esmorzar de les 11.


diumenge, 14 d’abril de 2013

Pèsols amb xampinyons

Estem a plena època de pèsols i hem d'aprofitar-ho. Depèn del lloc on compreu la verdura, inclús és possible que us els trobeu en una safata a punt per utilitzar. El que sí que està prohibit és comprar-los congelats. No ho feu pas això!!!!

Jo els acostumo a comprar amb les beines i els desgrano, no costa gens ni mica i els dits de les mans no et queden de color negre com passa amb les faves.Ara bé, heu de pensar que potser compreu un quilo i mig de pèsols i us surten, en realitat, 400 grams d'aquestes dolces boletes verdes.

Com passa sempre que anem amb presses, no acostumo a utilitzar una gran quantitat d'ingredients i faig un menjar pim pam.

divendres, 12 d’abril de 2013

Regal

A aquestes alçades, crec que els que sou seguidors i els que em coneixeu, sabeu que m'agrada la qualitat dels productes alimentaris, més que la quantitat. 

Els dissabtes acostumo a anar a comprar productes al mercat de Vilafranca sense intermediaris, directament als pagesos de la comarca. I generalment ecològics, fruita i verdura de temporada. A la vista, potser no és molt maca, ni brillant i potser totes i cadascuna de les peces són diferents unes de les altres, però sempre tenen més bon gust!

Els tomàquets tenen gust de tomàquet, les pomes són àcides quan han de ser-ho, dolces quan toca...

Quan compro algun producte preparat i és bo, ho dic, sense embuts. I això és el que passa amb les olivades de la casa Blai. Ja l'he utilitzada en algunes receptes i aquesta empresa ha tingut el detall d'enviar-me un lot de productes.


L'olivada d'empeltre és la que acostumo a utilitzar més, la picant és tremenda de gust, boníssima per a aquelles persones que els agraden les cosetes picantones. L'olivada arbequina també és bona, però prefereixo la d'empeltre. 

I ara podré provar les tres varietats que em queden: all, dolça i amb cacau!

Senyors de cal Blai Peris, moltes gràcies per aquest present!

dijous, 11 d’abril de 2013

Paté d'olives i tomàquets secs

A l'hora de fer un aperitiu a vegades ens repetim molt i, per comoditat, comprem totes les coses fetes. Aquest cap de setmana passat vaig decidir fer part dels aperitius i, enlloc de posar l'olivada de sempre, vaig fer un paté d'olives i tomàquets secs. 

dilluns, 8 d’abril de 2013

Pasta amb salsa de tomàquet ràpida

El gran problema d'avui dia són les presses, sempre fem tard a tot arreu, sempre anem corrents. La societat sembla que ho imposi, i som nosaltres mateixos que ens ho imposem. I les empreses, que no tenen ni un pèl de tontes, porten productes a les estanteries dels supermercats indicant que et faciliten la feina amb un plat preparat i llest per menjar, només cal escalfar-lo!

A mi, els plats preparats, no m'han agradat mai. Potser és perquè a casa m'han donat sempre menjar natural, senzill, amb gust que no fos artificial...

Per tant, avui us proposo un menjar ràpid, sa, gustós i simple. Una pasta amb una salsa de tomàquets xerris!


Els ingredients que necessitem són:
- pasta (sense gluten)
- tomàquets xerri (per anar bé, 20 tomaquets)
- una dent d'all
- alfàbrega

A aquesta època de l'any no hi ha alfàbrega, i com que m'agrada aquesta herba quan no és la temporada, a finals d'estiu agafo moltes fulles, les poso dins la batedora amb oli i ho poso en una bossa de glaçons de gel i ho congelo, així que he agafat un quadret que tinc al congelador.

A sota podeu veure la forma de l'alfàbrega amb l'oli congelat.


Us he dit que era MOLT ràpid de fer. Mentre posem a bullir la pasta, fem la salsa...

Minut 1: pelem i laminem l'all. Llencem les pells de l'all a les escombraries i netegem el ganivet.
Minut 2: partim els xerris per la meitat
Minut 3-4: Posem una mica d'oli a un cassó o paella i posem els alls. I remem una mica, amb compte que no es cremin.
Minut 5-7: Afegim el glaçó d'alfàbrega, remenem bé, i afegim els tomàquets.
Minut 8-10: Donem unes quantes voltes als tomàquets i els anem esclafant, que deixin anar el suquet i es vagin coent.
Minut 11: Rectifiquem de sal


Minut 12: Escorrem la pasta
Minut 13: Emplatem
Minut 14: Degustem!!!!

Doncs això, que en un quart d'hora podeu tenir un plat sa i deliciós, aromàtic i senzill.

Que aprofiti!

diumenge, 7 d’abril de 2013

Patates a la marrana

Provinc d'un entorn rural. Els meus avis vivien en una masia, eren pagesos i tenien animals. Treballaven les terres i vivien del que aquestes els donaven, dels animals que cuidaven, mataven i menjaven (conills, pollastres, gallines, ous, porcs) i també feien peces de roba amb llana. La meva iaia feia mitja i, pel que he sentit, les peces fetes amb la llana els servien per intercanviar monedes i poder comprar el pa, la llet, sabates...

Una de les menges que recordo de la iaia eren les patates a la marrana. Per quin motiu se'n diuen així? No en tinc ni idea, però dedueixo que en devien donar moltes als porcs, als que vulgarment se n'han dit marranos.

Aquestes patates la meva iaia les feia com un plat únic, on hi posava un ou dur, un tomàquet a llesques, unes olives... i amb això teníem un bon dinar, amb una llesca de pa per sucar l'oli que quedava al plat i una peça de fruita al darrera. 

I per berenar... re doble de tambors.... pa amb xocolata o pa amb vi i sucre!!!

Les patates a la marrana són, de fet, allò que els més fins en diuen patates amb pell.

divendres, 5 d’abril de 2013

Quiche vegetal

En una web ianqui vaig veure aquesta mena de pastís salat i a la vista era la mar de maco, es veia molt professional, la veritat. Està basat en els pètals d'una rosa. En el meu cas, molt professional no ha quedat, però bo sí. I romàntic, oi?

Les quiches tenen la peculiaritat de fer-se amb formatge suís, que no té lactosa, així que en puc menjar. I com a ingredients d'origen animal, hi he posat ous. D'aquí ve el nom del meu blog... sense quasi B12. La paraula quasi és important!!!!

dimarts, 2 d’abril de 2013

Pastís jueu de taronja i ametlla

Anant cap a l'estació de Sants a buscar el bus cap a casa passo per davant d'una llibreria que sempre tenen exposats llibres de cuina. Em va sorprendre, i il·lusionar, trobar-hi un llibre de cuina jueva i no vaig dubtar en comprar-lo. Vaig creure, i no em vaig equivocar, que hi hauria receptes més que interessants. El llibre en concret és de l'autora Claudia Roden.

Avui us en presento una, un postre sense gluten i sense lactosa, aromàtic, senzill, d'origen sefardí, concretament de la cuina judeo-espanyola. Les taronges van ser un ingredient molt important a tota la zona del Mediterrani, tot Europa volia menjar aquest cítric, i van ser principalment els jueus qui van introduir i comerciar amb aquest fruit.

dilluns, 1 d’abril de 2013

Bànitsa

Novament torno al programa Karakia, aquesta vegada a la zona de Bulgària, per fer una recepta que m'ha encantat per la seva senzillesa i el resultat que n'he tingut. A més, els ingredients fan que sigui quelcom econòmic, molt important avui dia. 

Concretament he fet bànitsa,  que és una pasta filo farcida de carbassa ratllada amb canyella i nous. Tan simple com això! També es poden fer amb altres farcits, com podria ser poma i panses, formatges, combinacions de fruita i formatge, fruita i fruits secs... La imaginació al poder!

Premi Best Blog

La Cristina de Cuinem? m’ha nominat al premi Best Blog. Aquest premi és una iniciativa creada per promocionar els blogs que tenen menys de 200 seguidors. I jo tinc el miserable número de 15 seguidors... Aix!!!!