dimarts, 21 de maig de 2013

Peres amb canyella i menta

La fruita ja sabem tots que és sana, saníssima! Però a vegades ens costa de menjar-la. Tirem de postres preparats envasats, sobre tot d'aquells que són preparats amb una base de llet, que ves a saber quin tipus de làctic és, com han estat cuidades les vaques, què han menjat i, indirectament, què mengem nosaltres a través d'aquest postre. Que és pràctic? No en dubto pas. Però pots fer-ho un cop cada setmana, però no cada dia. 

Avui us proposo una fruita cuita, aromatitzada, dolça, freda o calenta. I, el millor de tot, es pot fer un un quart d'hora! Què més en podem esperar?

dilluns, 20 de maig de 2013

Flors per olorar

Us agraden les flors? Quines són les que més us agraden? Sóu persones clàssiques i us limiteu a les roses vermelles i als clavells, o sou més agosarats i intenteu ciudar una orquídia? Aquesta segona opció no és una tasca fàcil, us n'adverteixo. 

Les observeu i oloreu o aneu més enllà i en mengeu a les amanides? Sí, sí, les flors es poden menjar! I de les flors se'n fan aromes culinaris, i potser un dels més emprats és l'aroma de roses.

Jo avui he fet una meditació amb les flors, observant-les, olorant-les, mirant les poncelles que estan a punt d'obrir-se, diferenciant la gamma cromàtica existent, la quantitat de pètals que té cadascuna de les roses que he vist... Una petita excursió que no m'ha deixat indiferent. 

No he pensat en la realitat. Únicament he gaudit d'un plaer visual i olfactiu. 

Aquí en teniu un petit detall... Quina us agrada més?






Herbes per cuinar

Avui a Barcelona és festa, en diuen segona pasqua. I és un dels dos dies que cada municipi escull per a fer festa municipal. A Barcelona hi ha el dia de la Mercè i avui, que en funció de les llunes cau més endavant o més endarrere.

Així que he aprofitat, primer per dormir una mica més del que és habitual, i per fer un parell de coses per fer que la meva vida sigui una mica més plàcida. 

La primera és anar a punxar-me la vitamina B12, aquesta vitamina que dóna nom al meu blog. I donat que no l'absorveixo, me l'han d'injectar. Sense aquesta vitamina no funciono, em canso massa i de seguida, dormo molt i malament... en fi, que millor que me la punxi per tenir una vida més o menys normal. Dir-vos que els vegans acostumen a prendre's suplements orals d'aquesta vitamina, la injecció és només per aquelles persones que no l'absorvim. 

També he anat al mecànic, a fer canvi d'oli, filtres i una revisió per poder sortir de casa i anar als llocs que vulgui o necessiti anar. No puc sortir de casa sense cotxe, com qui diu, així que he de fer un bon manteniment d'aquest. 

I finalment, he fet un tomb pel jardí, he mirat i olorat les roses, he vist com creixen les herbes aromàtiques que hi ha, he jugat amb les gosses...

En quan a les herbes aromàtiques, dir-vos que en tenim unes quantes de plantades a casa, i que les utilitzem totes! Serveixen tan per plats principals, com per acompanyaments i també per fer postres. Només cal utilitzar la imaginació. Cadascuna d'aquestes herbes ens aporta cosetes diferents. No sóc naturista, però sempre serà millor posar un polsim d'herbes picades que no pas sal, oi?






L'alfàbrega és plantada d'ahir, diumenge. En teníem però... ha desaparescut! Així que n'hem tornat a plantar, a veure si tenim sort i es fa una planta maca i grossa i podem fer un pesto de les mil i una. 

La menta... aquesta té la seva pròpia història. Teníem una catifa de menta impressionant, però una senyoreta canina que es diu Riesling es va dedicar a gratar el terra com si li anés la vida i ens va deixar sense menta. De fet, tenim clots per tot arreu del que ha arribat a escarbar. Si a sota hi hagués petroli, de ben bo que seria rica, però no, només hi ha terra i més terra... I tornant a la menta, creia que ja no en tindríem i que n'hauríem de tornar a plantar, però no, ha rebrotat i em fa força il.lusió!

El julivert, el romaní i l'orenga van fent, creixent, creant mates enormes que s'han de tallar de tant en tant perquè ocupen massa espai. 

Endevineu quina és la que es dedica a fer forats pel terra?

diumenge, 19 de maig de 2013

Gelat d'arròs amb taronja i xocolata

Els caps de setmana, si ets una mica cuinetes, t'agrada fer alguna cosa diferent, ja sigui dolç o salat. I això és el que m'ha passat avui. Amb opció de dolç! 

A la vida, a més de color necessitem dolçor, oi? 

Ja feia molts dies que buscava una recepta amb arròs que no fos el clàssic arròs a banda, paella, arròs caldós o arròs amb llet. He valorat les opcions de l'arròs bomba, rodó, thai, basmati, negre, vermell... He estudiat les alternatives per a l'ús de l'arròs en aquesta recepta, com els fideus d'arròs, la farina d'arròs blanca o la integral, el gra en sí... Les receptes guanyadores dins del meu cap han estat dos, però la "number one" ha estat aquest gelat! Un gelat amb una base d'arròs, que el fa cremós i apte per als intolerants. I com que no té derivats de la llet, és apte per als vegans! Què més es pot demanar????

A Estats Units és habitual trobar-se als supermercats gelats d'arròs, sobre tot per les intoleràncies a la lactosa. Però només d'arròs, neutres, i un mateix s'hi posa melmelada o xocolata o el que li agradi per donar-li sabor i color.

dimecres, 15 de maig de 2013

Estic disgustada!

Disgustada és poc. Estic enfadada, enrabiada, amb ganes de fer quatre crits i una bufetada algú que s'ho mereix, la veritat. 

Dilluns vaig publicar la recepta de gelatina de fruites i sembla ser que ha agradat força. A la feina l'han provada i n'han fet la crítica, no em puc pas queixar. Hi ha prou gent que l'ha compartida, l'han comentada...

Però fent el xafarder per la xarxa m'he trobat amb què hi ha una persona que s'ha copiat, literalment, la recepta, els ingredients, la foto... TOT, s'ho ha copiat tot i ho ha penjat com si fos una recepta seva. Quins pebrots, tu!

Aquí us deixo l'enllaç del blog en qüestió http://www.lacuinadelabruguers.blogspot.com.es/2013/05/gelatina-de-fruites.html. I per rematar-ho, té els bolets de posar una signatura a la foto.

I ara penso que potser no hi ha ni una recepta que sigui seva, potser són totes robades i si ningú en diu res, ningú sap la veritat. 

Vergonya li hauria de fer!!!!

dilluns, 13 de maig de 2013

Roses gelatinitzades de fruita

Aiii, avui estic més animadota que els últims dies. Deu ser que els colors que he utilitzat a la cuina en les darreres preparacions m'han animat força. 

Ha estat un dilluns normal, caòtic dins de l'ordre. Com tots els dilluns! Quan ha sonat el despertador a les 5.30h he fet el ronsu al llit (com cada dia) i acte seguit he posat els peus a terra i he anat a omplir una mica la panxolina. I ja comencen les presses anant corrents a buscar el bus, arribant a la feina i trobar enanus que van creixent com bolets damunt del teclat i dins la pantalla de l'ordinador. Jornada de treball finalitzada, hora del túper, bus de tornada a Vilafranca, acupuntura i... relax!

I ara que estic en la fase relax quasi agut, abans que se m'acluquin els ulls vull compartir unes roses que he fet amb fruita, 100% vegetals i sense ingredients químics. Quan la setmana passada pensava en fer això i demanava opinió als companys que dinem de túper, molts em deien que la gelatina de maduixa és la millor, però quan els comentava que no seria una gelatina de sobre com la que tots hem vist al súper, ja em van dir: "ja està, la rara ja torna a fer de les seves..." o bé "i com penses fer-ho?". És que si no és de la marca aquella que tots coneixem (la dels flams) no es pot fer gelatina? Doncs sí! Es pot i queda estupenda de gust i textura.

diumenge, 12 de maig de 2013

Broquetes de fruites

Tinc una vida més aviat negra, negra com el carbó. I crec que necessito alguna pinzellada de color, que em faci veure les coses amb una mica més d'alegria. A mida que passen els dies, aquests es tornen tristos, grisos, sense vida, i no disposo de cap capseta on puc guardar somriures per aquests dies.

Així que he de buscar els colors perquè, a la vista, tot no sigui tan gris. Com a mínim, a la vista. I dono gràcies que estem a la primavera i hi ha color a l'exterior. Els arbres ja tenen el verd de les fulles, les flors ja tenen els seus colors, les roses ja s'obren, treiem de l'armari els negres, grisos i marrons per fer-los blaus, verds i vermells...

I la fruita ja té també aquelles olors i aquells colors que ara busco amb desesperació. 

Així que avui proposo el gust delicat i els colors variats d'aquestes broquetes de fruita.


dissabte, 11 de maig de 2013

Salsa de gerds

Ahir, divendres, vaig tenir una merda de dia i un dia de merda. Sí, sí, les dues coses. Us ho explico...

Vaig sortir de casa que feia un sol espatarrant. A les 7.30h amb ulleres de sol pel carrer cap a buscar el bus. Era d'aquells dies de primavera que semblen d'estiu. Es presentava, meteorològicament parlant, un dia genial. Però a l'alçada de Martorell vaig veure un nuvolot que no deixava passar els raigs del sol. Així que em vaig anar a canviar les ulleres de sol per les ulleres normals i... no eren dins del bolso! Horror!!!!!!! Així que les ulleres de sol van anar cap a dins del bolso, sense estoig. Un cop a Barcelona... plovia! I on era el paraigües? A casa, al cotxe, a la feina... a tot arreu excepte a la meva mà. Per acabar-ho d'arrodonir, a la feina vam tenir un dia força mogut. Per temes de feina i per negociacions que hi ha per a les reduccions de sous, complements de sou i altres beneficis. 

I per això, perquè va ser un dia horrorós, avui he necessitat posar color a la cuina, tot escoltant de fons un cd que em va gravar un amic, ara ja fa 10 anys. 100% Foc on he escoltat aquelles cançons que sonaven tot recordant quan bebíem un gotet d'absenta pel Raval de Barcelona, el foc que ens unia, els colors del foc, la platja a la matinada, les sortides de sol... 


Broquetes de romaní i gerds

Aprofitant que aquest mes a Memòries d'una cuinera fan el mes de les broquetes, n'he fet unes de senzillíssimes. 

Avui al matí he anat al mercat de Vilafranca i he trobat gerds frescos. Aquesta mena de fruites vermelles m'encanta així que n'he comprat dues safates sense saber ben bé quina en faria. 

Després, passejant pel jardí he vist com està de gran el romaní que hi ha. 

I he començat a lligar caps que podria fer patxoca una mena de broqueta amb aquests dos ingredients. I el cert és que es mereix un 10, per la senzillesa i la presentació que en queda.


dimarts, 7 de maig de 2013

Tarta tatin de poma amb crocant d'avellanes

Dies enrere la Mònica va fer una tatin de poma que fa temps havia pensat de fer-ho però va quedar en un raconet perdut del cap i fins que no vaig veure el seu post no ho vaig recordar.

Les intoleràncies alimentàries fa que vulguem fer moltes coses però que la manca d'aliments permesos ens diu un STOP ben gros per fer la recepta, per fer aquell plat que veient-lo se'ns fa salivera a la boca. 

I finalment, avui, ho he fet. Una tarta tatin de poma i hi he afegit un crocant d'avellana, per donar-li un contrapunt. 

Volia posar-hi canyella, però fa més d'hivern, i aquest tipus de crocant m'ha fet pensar que per l'època és més adient. Ho veieu així?

dilluns, 6 de maig de 2013

Hamburgueses de quinoa, pastanaga i pebrot

Acabo de descobrir la quinoa! N'havia sentit a parlar força, però no em decidia mai a fer-ne, fins que m'he llençat de cap a l'aigua i, escolta... m'ha agradat!

La quinoa prové de Sudamèrica, és un pseudocereal, no conté glúten i és molt, molt proteic. Conté entre un 12 i un 18% de proteïna, que és un valor molt elevat. Però una proteïna sense B12!!!!

És important saber que la quinoa s'ha de rentar abans de bullir, com l'arròs que s'utilitza per al sushi. En el cas de l'arròs treiem el midó i en el cas de la quinoa treiem una coberta amargant que té.

diumenge, 5 de maig de 2013

Quinoa amb verdures

Ja feia dies que anava al darrera la quinoa, buscava informació sobre aquest pesudocereal i quins tipus de receptes hi ha. Aquesta setmana  ja tocava fer comanda a Biomix i m'he decidit a afegir-ho al "carritu de la compra".

He començat per una recepta ben senzilla, podriem dir que neutre, els inicis de la quinoa per a la majoria de persones, suposo, fàcil, econòmica i relativament ràpida.

dissabte, 4 de maig de 2013

Gominoles, de què estan fetes?

A tots ens agraden les gominoles i alguna vegada n'hem menjat. Sabem que porten sucre, aromes, colorants i que tenen bon gust. Tenen formes atractives, colors llampants, i si no en mengem més és perquè som conscients que engreixen i generen malalties a les dents. Però en desconeixem la resta. 

Temps enrere vaig veure una foto que circulava pel facebook on indicava que les gominoles tenien la base de gelatina animal i... vaig deixar de menjar-ne. Va ser automàtic. Ecs! 

I vaig deixar de pensar-hi fins avui, que ha arribat a les meves mans una bosseta de gominoles a les que era aficionada. Uns anglesos que venen al poble a l'estiu sempre porten a la meva germana aquestes gominoles de vi i, fins fa poc, muffins de nabius (però aquestes ja no, que ja les faig jo). I ho he mirat detalladament...

dimecres, 1 de maig de 2013

Tartaletes farcides de ganatxé de xocolata


Fa molts dies, a partir d'un correu al que estic suscrita a la feina, em va arribar una recepta molt semblant a aquestes tartaletes. Treballo en el sector alimentari i, a vegades, rebo aquest tipus de sorpreses tan agradables, i no me'n puc estar d'aprofitar-ho!

Ben bé la recepta no era com la que he fet, en aquella es feia un ganatxé amb vi, però avui he preferit substituir el vi per fruits secs.

Les properes ja les faré amb vi, quan em recomanin quin pot anar bé amb la xocolata negra. 


Roses de plàtan i canyella

Hi ha dies que et ve de gust rebre un ram de roses, però per molt que esperes, no te'l porten. Així que, per evitar decepcionar-me i que no em quedi el cul quadrat de tant esperar, les roses les faig jo. 

La rosa és una planta, per tant, d'origen vegetal. I d'origen vegetal són aquestes que he fet avui, completament comestibles, completament veganes, i amb un lleuger gust de canyella.