dilluns, 29 de juliol de 2013

Amanida de patata

A l'estiu només venen de gust coses fresquetes, com amanides, cremes de verdures fredes, batuts de fruita, un aperitiu, un entrepà, fruita... qualsevol cosa que no haguem de menjar calent. Però alguna vegada, per menjar allò que no és calent cal cuinar-ho i també passem calor. 

Ens passa quan fem escalivada, hummus, amanida de patata (com la d'avui), pastissos, samfaina... Per menjar-ho a temperatura ambient primer cal que hagi fet un bull o dos pels fogons. Algunes vegades l'ingredient ens permet fer-ne de més i congelar-lo, altres vegades, és fer-lo, que es refredi, menjar i que no en sobri. I aquest és el cas d'avui, la patata la podem guardar com a molt per l'endemà, però no la podem congelar perquè ens queda una textura... bbbrrrrr  eeeecccccssssss

Aquesta amanida sempre m'ha agradat, però a diferència de ser l'amanida de patata que tothom coneix, la faig completament vegetal i amb un toc d'olivada, que m'encanta. 

diumenge, 28 de juliol de 2013

Pastís d'albercocs

Ja arribem a la recta final de receptes amb mercocs. Com recordareu els vilafranquins en diem mercocs dels albercocs, és un tema dialectal reconegut al diccionari català-valencià-balear. 

Quan tens un arbre fruiter i et dóna, com és el cas, tantes peces de fruita i no tens una paradeta per vendre'n, n'has de fer cosetes abans no es facin malbé. 

Vaig fer el tofucake i la melmelada, i avui us presento, tot i que ho vaig fer dies enrere, un pastís d'albercoc amb una pasta brisa feta per mi. No l'he comprada, i n'estic força orgullosa de com m'ha quedat, tot i haver-se de millorar. 

Però estic contenta perquè he pogut fer la primera pasta brisa sense gluten comestible. Es trenca una mica, evidentment, però repetiré  i continuaré provant fins que trobi una pasta vegana i sense gluten. En aquest cas hi he posat ou, per lligar-ho una mica millor, però el resultat no ha estat perfecte. 

I de moment, buscant la perfecció, us deixo la recepta. 

diumenge, 21 de juliol de 2013

Melmelada d'albercocs

A casa tenim un albercoquer que fa, òbviament, albercocs. De tota la vida n'he dit un mercoquer que dóna mercocs. Tothom es mofa de mi quan dic aquesta paraula, però és completament correcte! És una qüestió dialectal. Si busquem al Diccionari Català Valencià Balear, si busquem aquesta paraula, us diu que és albercoc a Vilafranca del Penedès. I d'on sóc jo? Of course, l'heu encertat!!!!!

O sigui, d'ara endavant, us diré que utilitzeu més aquest diccionari, i us en sorprendreu de la mà de mots que hi ha que creiem que són incorrectes però que si estirem el fil veiem que són correctes perquè a la zona es diu de tal manera.

Al que anem... el mercoquer de casa quan li dóna per donar mercocs no es queda curt i tot de gent ve d'excursió a buscar les postres del dia o de l'endemà, jo n'he portat a la feina, amics n'han agafat per casa, n'he fet la cobertura del tofucake, però ja no sabem què fer-ne! Personalment em surten per les orelles, ja n'estic cansada de menjar-ne tants, a més que són d'una mida inmensa. Si els posem al costat d'una nectarina, són, més o menys, de la mateixa mida. 

I he fet una melmelada per no llençar-los. No es llença res. 

dissabte, 20 de juliol de 2013

Tofucake (un cheesecake apte per a...)

Porto molts dies sense poder penjar cap recepta, per unes contractures a les cervicals i a la zona lumbar. He anat a treballar, estic anant a rehabilitació cada dia, però també descanso, pel que no em ve gaire de gust sentar-me davant l'ordinador, triar fotos, pensar què escriure...

Aquest pastís el vaig fer diumenge passat, boníssim, la veritat. Fa molt temps que tenia ganes de menjar un cheesecake. Aquest pastís de formatge amb maduixes pel damunt gelatinitzades m'encanta, però no el puc menjar per temes d'intoleràncies. Així que he fet una versió sense ou, sense llet i sense gluten.

I aprofitant que els senyors de Mossegades feien el concurs de pastissos, m'hi vaig tirar de cap. I m'espabilo avui a fer l'entrada o ja faig tard, que és el darrer dia per presentar-ho!!!!

diumenge, 14 de juliol de 2013

Crema de llimona vegana i sense gluten

Cap de setmana de dies espatarrants i jo a casa. Del llit al jardí a fer un passeig, i del jardí al llit. I a vegades per la cuina, per trencar la rutina establerta per un segon accident de cotxe... Què hi farem!!! La mala sort em persegueix, o no. Potser són senyals que ha de passar una cosa molt important a la meva vida... Ja diuen que després de la tempesta ve la calma. La part positiva de tot és que en cap dels dos casos jo he estat la culpable, així que els danys que ha patit el cotxet s'encarrega d'arreglar-los l'assegurança del contrari.

I mentre sóc per la cuina, per fer anar les cames i una mica tota la musculatura que no quedés pas garrativada, m'he decidit a fer una cosa senzilla i fresqueta per aquests dies tan calurosos. 

A veure què us en sembla...

Sense gluten, sense llet, sense ous, sense sucre, però deliciosa! Qui ho diria, oi? Que sense tantes coses que semblen necessàries en pugui sortir aquest resultat tan llaminer, refrescant i deliciós.

dilluns, 8 de juliol de 2013

Magdalenes de pastanaga i coco, sense gluten i veganes

L'hora d'esmorzar és la més important en totes les cultures excepte en la ibèrica. Aquí estem acostumats a fer un cafè i marxar pitant de casa per no arribar tard a la feina. Crec que la culpa de tot això la té, com bé explica l'Ignacio Buqueras, en els husos horarios. Com que l'hora solar és la mateixa que hi ha a Polònia, per exemple, tendim a adaptar-nos les hores dels àpats amb el sol. És per això que dinem a les 15.00h i sopem a les 22.00h, i una pel·lícula comença a les 22.30h. 

Per als que ens sona el despertador a les 5.30h (encara que no posem els peus a terra fins a les 6.00h), sabem que hem de fer uns horaris d'àpats adequats al rellotge i no a la posició del sol. 

És per aquest motiu que quan em llevo acostumo a esmorzar i torno a esmorzar a mig matí. A casa em faig un cafè amb llet i unes torrades, unes madalenes, un tros de pa de pessic, una peça de fruita... I per demà m'he preparat aquestes meravelloses muffins de pastanaga i coco. 

dimarts, 2 de juliol de 2013

Entrevista a la ràdio

No sé si recordareu que ara fa un mes el Daniel Garcia Peris, de Penedesfera, es va posar en contacte amb mi per convidar-me a anar a una entrevista a Ràdio Vilafranca a parlar del meu blog. 

Després de soprendre'm, emocionar-me i de dir-ho a les persones més properes, van començar els tràmits oficials, diguem-ne burocràtics: demanar festa a la feina!!!

El meu cap em va dir "em sembla que el dia 10 no tenim res agendat important, a veure.... sí, no hi ha problema si t'agafes festa. I com és que necessites aquest dia de festa? Per anar a la ràdio pel teu blog???????????????? Oi tant! Oi tant que tens festa, hi has d'anar!!!!!! És molt important per a tu!" 

I a partir d'aquí, vaig estar tota una setmana pensant què podia portar a la ràdio i finalment vaig decidir preparar uns cake pops, bàsicament perquè ningú s'embruta les mans.

I va arribar, finalment, el dia 10 de juny a les 11.00h. Jo vaig arribar a la ràdio, amb els cake pops i sense nervis. Era la primera vegada que anava a fer un directe d'aquest tipus i el cert és que m'hi vaig trobar molt bé. Gent encantadora que no em van fer sentir gens estranya amb l'entorn.

Qui ho ha escoltat ja m'ha donat la seva opinió. Si voleu, podeu escoltar-la clicant aquí

I teniu el meu permís per riure, de fet... què seria de la vida sense els somriures que ens arrenquen aquests moments?