divendres, 30 d’agost de 2013

Muffins de mores, veganes i sense gluten

Continuem amb les mores, aquestes silvestres que ara n'és l'època. Només cal anar a fer una passejada a la tarda per allà on hi ha una riera, camps, vinyes, amb un cistell i començar a collir. Una cap al cistell, una cap a la boca :-)

Finals d'agost i principis de setembre no només hi ha raïm...

I aprofitant que tinc mores, que la setmana vinent he de començar a treballar altre cop, que he de preparar esmorzars i que tornen les hores de dormir poc, doncs he fet unes muffins de mores iguals, amb la mateixa massa, que les que vaig fer dies enrere amb nabius.

Melmelada de mores

Finals d'agost, època en què els esbarzers comencen a estar plens de mores silvestres. Ahir a la tarda vaig anar amb els nens a buscar mores, tot fent un passeig i respirant l'aire que ens dóna la natura. Cada any en vaig a buscar i fins ara me'n posava al iogurt o a les madalenes, però mai n'havia fet melmelada. I aquest any, m'he decidit! 

Deu ser que Sant Fèlix m'ha il·luminat abans d'hora... I és que a Vilafranca estem de festa major, la més típica! El dia 30 és el dia de Sant Fèlix i hi ha la diada castellera per excel·lència. Acostumen a actuar les colles dels Castellers de Vilafranca, com a anfitrions, i els Minyons de Terrassa i la Joves i la Vella de Valls com a convidats. Quan acaben les quatre rondes  i els pilars, que poden ser als volts de les 17:00h, es fa el dinar de festa major i a la tarda surt la cercavila, amb tots els balls, que fan un circuit per tota la vil·la fins arribar a la basílica de Santa Maria, on hi ha un dels millors moments, per al meu gust, de la festa major: l'entrada!

Un dels símbols que definieix la festa major és el mocador casteller vermell amb topets blancs, com el que he cobert la tapa de la melmelada :-)

divendres, 23 d’agost de 2013

Púding de plàtan i llavors de xia amb crema de xocolata

Darrerament m'he decantat molt per la utilització de la llet de coco. M'agrada perquè és diferent, és d'origen vegetal i, particularment, em senta bé. Tot i tenir greixos no se'm fa pesada, tot el contrari. Quan hom té gastritis atròfica qualsevol cosa se't pot posar malament, tenir cremor, punxades, arcades, marejos... I amb la llet de coco no em passa. Tampoc en vull abusar, entre d'altres coses perquè podria cansar-me'n, però ara que estic de vacances trobo que puc fer aquesta excepció. 

La combinació plàtan-xocolata la vaig provar aquí i el cert és que no em va desagradar gens, tot el contrari. Té ganxo!

Així que m'he decidit per provar una cosa que, tot i no ser nova, la renovo. No sé si m'explico gaire... He agafat un clàssic (fruita amb xocolata) i l'he modernitzat una mica però sense complicar-me gaire la vida, la veritat. 

En quan a les llavors de xia, fins ara acostumava a posar-me-la a la fruita passada pel túrmix (vicis adquirits durant l'època dels brackets i que no he deixat mai). Hi ha moltes persones que posen unes galetes per espessir i jo prefereixo posar-hi les llavors de xia, que gelatinitzen enlloc d'espessir. 

A més, les llavors de xia, en contacte amb un líquid (aigua, llet, batut...), es tornen gelatinoses, fet que fa que moltes vegades quelcom líquid el puguem menjar com un flam, per entendre'ns. A més, tenen moltíssimes propietats molt valuoses per a les persones vegetarianes, i és que aquestes diminutes llavors tenen un alt contingut amb fibra, proteïnes, àcids grassos omega-3.

dijous, 22 d’agost de 2013

Pesto a la siciliana

Finalitza el mes d'agost i amb això també finalitzen les vacances. Aquest any, malauradament, han estat unes vacances diferents. Vaig haver d'anul·lar un viatge per Itàlia i he estat anant de casa a l'hospital i de l'hospital a casa. Ahir, finalment, vaig anar a la platja. Avui tenia intenció de tornar-hi, però uns núvols estan amenaçant de pluja...

Acostumava a fer vacances la darrera setmana d'agost i les dues primeres de setembre. Era glòria, però aquest any, normes que ens han vingut des de dalt, ens han imposat les vacances durant l'agost. 

Tot té la seva part positiva, i és que he pogut fer allò que m'agrada: dedicar més temps a la cuina, alguna lectura que tenia pendent i, una sorpresa sobrevinguda, el famós concurs de maquipetis!!!

Però amb la tornada a la feina m'he de començar a organitzar. Si m'accepten i puc pagar-ho, aniré a un curs de cuina un cap de setmana de cada mes, i això vol dir que hauré de tenir-ho tot ben arreglat per a la preparació dels tuppers, ja que treballo a Barcelona i dino a la feina. L'horari que tinc és un horari religiós de la vessant cristiana (aquella que jo no predico), és a dir... entro quan Déu mana i surto quan Déu vol.

És per aquest motiu que he de començar a tenir cosetes preparades al congelador o en conserva per poder anar tirant d'això a l'hora de preparar-me els dinars.

dimarts, 20 d’agost de 2013

Dos currys: "de verdures dolç i picant" i "picant de patates"

El món dels currys és il·limitat. Això ho he descobert després de fullejar el llibre Los 50 mejores currys de la India, que és de la meva germana i que és qui va fer aquestes dues receptes.

L'origen del curry sembla ser que és al sud de la Índia i que era qualsevol plat que acompanyés un arròs. Amb el temps això ha anat evolucionant i es diu que curry és qualsevol plat amb espècies d'estil indi, és a dir, una salsa especiada, picant o no, que sovint és de verdures i acompanya a un plat amb ingredients d'origen animal i verdures i també, força sovint, acompanyant les llenties. Si teniu oportunitat de llegir Mi viaje con Gemma allà us descobreixen part de la cultura índia i us podeu imaginar com és la geografia d'aquest país del continent asiàtic. D'altra banda, teniu el llibre El vendedor de saris expliquen algunes cosetes de la gastronomia índia i, al final del llibre, hi ha un glossari amb paraules que es diuen al nord i al sud de la Índia.

Ara fa un any us vaig presentar un curry de síndria que també va fer la meva germana i que jo vaig tastar en un sopar. 

Al mateix lloc, els mateixos convidats i un menú a base de currys aquest any hem repetit i va fer dos currys diferents, picants tots dos, que vam menjar amb arròs basmati i vam fer-ho passar avall amb un vi deliciós.

diumenge, 18 d’agost de 2013

Pastís de plàtan i llàgrimes de xocolata, vegà i sense gluten

Tinc dos plàtans a la nevera pensits, axuxurrits, ennegrits i tots els -its possibles que pugui tenir un plàtan. I el menjar no es llença.

Les gosses no en poden menjar, perquè a una d'elles no se li posa bé ens els budells i no és qüestió que una en mengi i l'altra, pel delit, es baralli amb la primera. No, no, no! A casa no llencem res i tampoc incitem a la violència, ni amb persones ni amb animals. 

Així que hi he donat un parell de tombs i m'ha sortit aquesta idea: pastis de plàtan i xocolata. De fet, la xocolata lliga amb totes i cadascuna de les fruites, oi?

He fet el pastís amb aquella barreja de farines sense gluten que ara sempre en tinc de preparada. De moment només he provat dolços, però potser posant una xic de sal a la massa em serveix per pizzes, quiches... ja veurem, he de seguir investigant en l'inmens món de les farines!!!!

A veure què us en sembla...

divendres, 16 d’agost de 2013

Muffins de nabius, veganes i sense gluten

Són un clàssic de la cuina anglosaxona, i mica en mica han anat trobant el seu lloc fora de les seves fronteres. Aquí acostumen a ser difícils de trobar i a un preu gens assequible, però com he dit abans, mica en mica anem obrint les portes a aquests meravellosos fruits que són els nabius! O de què creieu que parlava????

Aiiii sí! La primera vegada que vaig probar les muffins de nabius eren comprades a l'aeroport i anaven en paquets de quatre. Les vaig trobar delicioses, però no en podia menjar tant com volia i desitjava. D'altra banda, ja m'anava bé per mantenir les corves al seu lloc :-)

Fins que vaig descobrir la Betty Crocker! La Betty tenia uns paquetets que només havies de barrejar-hi un ou i una mica de llet. Remenar bé, posar als motlles de les muffins i enfornar. Encara tinc unes fotos de les darreres muffins de nabius que vaig fer de la Betty i que no he penjat mai i que potser estaria bé que ho fes, ara que sense ditets no puc pas cuinar, oi?

Doncs bé, pensant, investigant, agafant idees (algunes bones, d'altres no tant), he aconseguit fer unes muffins de nabius que, tot i no tenir el mateix aroma i el mateix gust que les de la Betty, estan prou bones. Sí, sí! I em sento molt orgullosa d'haver aconseguit el resultat final. 

Barreja de farines sense gluten

Les farines que trobo ja preparades al mercat sense gluten són molt blanques, massa, i acaben per tenir un color que no m'agrada, la textura a vegades no és la que desitjo, l'esponjositat tampoc... així que he investigat una mica quines són les barreges que es poden fer entre farines i midons i he fet la meva pròpia farina per a la rebosteria.

Vols fer una coca, un pa de pessic, unes madalenes...??? Doncs aquí tens una opció que pot ser que t'agradi i pot ser que no, però te la presento. 


Primer de tot necessites un pot gros per guardar la barreja. Jo ho guardo en un pot de vidre, però podeu guardar-ho en un pot de plàstic hermètic, en un túper que tingueu per casa... 

I les farines i midons que utilitzo són, en mides americanes:
  • 4 tasses de farina d'arròs integral
  • 2 tasses de farina d'arròs blanc
  • 2 tasses de midó de patata
  • 1/2 tassa de farina de blat sarraí
  • 1/2 tassa de maicena (o midó de tapioca dolç si no pots prendre blat de moro)
  • 5 cullerades de goma xantana  (o goma guar si no pots prendre blat de moro)
Ho barregem tot molt bé en el pot o en una bossa (i ho traspassem en pots petits un cop ben barrejat).

La goma xantana és el que us farà de cola i farà que no se us trenqui amb tanta facilitat la massa un cop enfornada. 

I ara només cal fer pastissets, madalenes, pans de pessic, coques i rebosteria en general, el que se us acudeixi!

En cas que no tingueu tasses (cups) americanes, podeu fer la barreja en grams, i fet i fet, el percentatge és el mateix. Per exemple, podeu fer:

1 tassa - 100 grams
1/2 tassa - 50 grams
1/4 de tassa - 25 grams
1 cullerada - 5 grams

dijous, 15 d’agost de 2013

Coca de trempó

Dies enrere us vaig fer la recepta del trempó i us explicava que és una recepta típica d'estiu de la cuina mallorquina. També us en deia quin és l'origen del seu nom, i en balear, el verb trempar vol dir barrejar. Per tant, trempó són les verdures d'estiu amanides i barrejades. 

La base del trempó són els tomàquets, pebrot verd i/o vermell, ceba tendra, oli i sal. Els extres que s'hi vulguis afegir, com olives, tàperes i demés, ja són característiques de cadascú, la signatura personal de cada plat i de cada xef.

La coca és per als habitants dels Països Catalans el que la pizza és per als italians, i no deixa de ser, en ambdós casos, una massa de farina pastada amb oli a la que al damunt s'hi posen ingredients variats, que tan poden ser dolços com salats. 

dilluns, 12 d’agost de 2013

Concurs de maquipetis

Aix.... si és que tinc la negra! O la lila, veient del color que m'han quedat les ungles dels dits 2 i 3 de la mà dreta. Ahir a la nit em vaig enjopir els meus preuats ditets amb la porta corredera del menjador i ja em veieu plorant anant cap a urgències a l'hospital de Vilafranca... novament. 

Em van punxar un calmant perquè el dolor era insuportable i em van posar una fèrula embolcallant dos dits com a butifarres de gordets. Els dits em feien unes fiblades que semblaven bombes, com si anéssin a explotar. La segona banderilla de la setmana: dijous em vaig punxar la B12 i diumenge un nolotil, i tinc la galta del cul dura com una pedra ara...

I ara no puc cuinar, evidentment. Sense dits, no puc!

Això que aquesta setmana tenia pendent de fer dues coses amb la Maria i el Jordi: minimadalenes de xocolata i maquipetis, però lamentablement no podré, així que ens n'hem inventada una de bona...

Hem creat les bases per a un concurs de maquipetis. Què són els maquipetis, us preguntareu, oi? Doncs segons la Maria, que és qui s'ho ha inventat, és un espaguetti dins d'un macarró, amb tomàquet pel damunt. Ella ho explica aquí.

La Maria té una idea! La dóna a conèixer a la seva família...
I d'aquí en surt un deliciós plat (i concurs) de maquipetis

diumenge, 11 d’agost de 2013

Tomàquets al forn

Ara ja comença a ser època de bons tomàquets, pebrots, carbassons, mongeta tendra... verdures fresques i lleugeres que, encara que us sembli estrany, les podem menjar totes crues! És la famosa cuina raw que es menja en el seu estat original o, com a màxim, cuinada a 40º, que és la temperatura del cos per dir-ho d'alguna manera. No us penseu que és una cuina sosa, ni de gust ni de presentació, ja que no només es menja una simple amanida o un gaspatxo, si no que podem aprofitar i deshidratar o germinar.

Però avui no vinc pas a parlar-vos de la cuina raw, aquesta la deixo per un altre dia. Avui us parlaré d'una fruita (és considerada fruita per a molts, per la seva dolçor quan són ben madurs) d'estiu, vermella, sucosa, amb una gelatina natural, fresca i aromàtica: els tomàquets!

I els farem al forn, tot i que es poden menjar freds, tebis o calents, però no acompanya gens el temps d'ara per menjar-los calents, oi?

Coca de vidre

Quan era petita, i no tan petita, la meva mare ens comprava coca de vidre a un forn de Barcelona, no recordo ben bé on, però crec que era per Sants. Un carrer del barri on un forn de pa tocava al'altre i, en tots, a l'aparador, hi havia coca de vidre.

La meva ment s'ha quedat amb aquell record, entre molts d'altres, i mai més he tornat a menjar una coca de vidre tan bona com aquelles. 

Quan treballes farines sense gluten no saps mai què te'n sortirà. Vols fer una coca de vidre i et surt una coca de forner, vols fer una coca de forner i et surt com una coca la mar d'esponjosa. I avui, la intenció era fer una coca de forner i m'ha sortit una coca de vidre, així que... 

dissabte, 10 d’agost de 2013

Maquipetis

La creativitat de la Maria, la meva neboda, no s'acaba mai. Té 8 anys acabats de fer i aquest any, juntament amb els seus companys de classe, es va presentar al concurs d'invents, amb el seu cues de pansa. Tots els nens de totes les classes presentaven un invent. De segon, l'invent que va tenir més vots va ser el de la Maria, i un cop presnetats tots els invents de totes i cadascuna de les classes, el més votat per presentar-se a la final va ser, novament, el cues de pansa.  

El passat mes de desembre, una de les meves receptes va sortir publicada a El Periodico i ella es va emocionar molt, perquè la tieta Ta era famosa i important. 
I ara, de bona pasta que és ella,  m'ha volgut donar un cop de mà amb una recepta que s'ha inventat. M'ha donat el nom i les instruccions, i jo només l'he de portar a terme i ella... menjar!

Algú vol fer-los? Qui s'anima a fer maquipetis? Feu-los i dieu-m'ho, que ella estarà molt contenta!



dimarts, 6 d’agost de 2013

Llimonada

Els que em coneixeu sabeu que en els meus gustos musicals hi ha tres pilars: Sopa de Cabra, Loquillo i el Bruce. 

Darrera els Sopa vaig conèixer Catalunya i a algunes persones que han estat molt importants a la meva vida (algunes en continuen sent). 

El Loquillo té unes lletres que, a part de dir que per ser feliç necessita un camió i de ser feo, fuerte i formal, donen a pensar i em fascinen, i a mida que ens hem fet bells ell ha escrit moltes coses de les quals me n'he sentit identificada. 

I el Bruce, el meu Bruce, el Bruce de tots nosaltres, em deixa sempre bocabadada. És una persona que tot i saber que és qui és continua amb els peus a terra, lluitant pels drets dels éssers humans, ajudant a associacions com Càritas (el 2012 va fer un donatiu a aquesta entitat quan va venir a Barcelona a fer un concert), reivindicant amb les seves lletres i la seva música...

I avui, mentre escoltava un dels seus CD, The ghost of Tom Joad, sonava My best was never good enough i, una de les seves frases m'ha dut a fer aquesta llimonada. Hi ha un moment que diu "If God gives you nothin' but lemons then you make some lemonade". Així que amb les llimones que tinc a la nevera, en faré llimonada.

dilluns, 5 d’agost de 2013

Trempó mallorquí

Agost és sinònim de vacances, i molta gent acostuma a anar a ses illes a passar alguns dies. Hi ha qui va a Eivissa, altres van a Menorca, des que una marca de cervesa va fer uns anuncis a s'illa de Formentera també hi va prou gent i, s'illa més gran i famosa, plena d'alemanys i de gent del PP, és Mallorca. Però en queda molta d'altra gent que són, afortunadament, els que han conservat sa llengua, ses costums i sa gastronomia.

Sa ensaïmada i es saïm, sa sobrassada, sa farina de xeixa, sa freixura, sa greixonera... inclús tenim una part de jueus que ve d'aquesta illa, es xuetes. 

No estic de vacances a causa d'anades i vingudes a rehabilitació a s'hospital, però puc cuinar i presentar-vos plats de diferents destinacions turístiques. I podem iniciar-nos amb un plat típic de s'estiu mallorquí, es trempó!

diumenge, 4 d’agost de 2013

Aniversari: 8 anys!!!

Avui fa una setmana la Maria, la meva neboda, va fer 8 anys. Què gran que es fa... i veient que ella es fa gran, veig que jo em faig bella! Ha quedat bé, això! :-)

I com cada any, li faig el pastisset d'aniversari. 

L'any passat li vaig fer un amb fondant, però no ens va agradar gens, Aquella empalagor del fondant ens superava. Així que aquest any vaig decidir fer un petit canvi i fer una cosa no tan vistosa però sí adaptada al seu paladar, que fet i fet, el que compta és el seu gust en aquest dia tan especial, oi?

I quins són els gustos de la Maria? La xocolata!!!! És una nena que a mida que ha anat creixent s'ha tornat més tiquis miquis, però que té perdició per la xocolata blanca.

Doncs el que vaig fer és una cosa molt senzilleta... un pa de pessic obert per la meitat i untat amb nutella. I un cop tapat, hi vaig clavar 8 mini magdalenes de xocolata i damunt de cadascuna una espelma. Va quedar molt bé.