dimecres, 25 de setembre de 2013

Brownie a la tassa, vegà i sense gluten

Dia de festa. 

Tardor.

Comença a fer fresca i ve de gust un esmorzar calent. 

Amb xocolata. 

Ràpid. 

Lleuger??? No, no cal que sigui lleuger. 

L'esmorzar és l'àpat més important del dia i necessitem energia per poder afrontar les hores que queden sempre per davant.

Aquest brownie el vaig fer fa dies però... em va agradar tant que avui, dia de la Mercè, l'he repetit!

diumenge, 22 de setembre de 2013

Pastís pinyata d'aniversari

Ara fa moooolt de temps que no actualitzo el blog. He tornat a la feina i els horaris em deixen sense temps per actualitzar-lo. Cuinar, evidentment, cuino, però no tinc temps, ni ganes (tot s'ha de dir) de posar-me davant l'ordinador. Ja hi passo massa hores a la feina, la veritat.
 
Una de les moltes coses que he fet i que he de penjar, sí o sí, és un pastís d'aniversari. El dia 8 de setembre el meu nebot va fer 5 anys. I li havia de fer un pastís. Una sorpresa que no s'esperava i que li va fer mooooooooooolta il·lusió i que, a més, li va agradar molt. No m'ho esperava, la veritat, perquè els ingredients que utilitzo són, com diu una persona amb qui treballo, alternatius. Pero suposo que li va entrar pels ulls... i és que feia patxoca!!!

La idea d'aquest pastís la vaig treure de pinterest, on hi ha molts ianquis que fa aquest tipus de pastissos (entre molts d'altres). I el vaig adaptar una miqueta al meu paladar i al meu estómac i vaig haver de pensar molt com ho faria, perquè el que tenia molt clar és que no volia buidar pastissos com qui buida un meló!  :-)

diumenge, 15 de setembre de 2013

Croissants de xocolata

Durant molts dies he tingut el bloc inactiu, però ja he estat força activa a la cuina. 

He fet croissants de xocolata, un pastís d'aniversari, espirals d'olivada, un brownie, els dinars del túper, magdalenes de nabius i experiments varis per la cuina. Ja us els aniré publicant mica en mica, quan tingui temps.

Des que he tornat a la feina que no he parat. Altre cop em llevo a 2/4 de 6 del matí i em poso al llit quan el meu cos ja diu prou. Fins ara he pogut gaudir d'una jornada intensiva, però a partir de demà ja iniciem l'horari religiós altre cop, aquell que entres quan Déu mana i surts quan Déu vol. 

Avui us presento una recepta ràpida i senzilla, per quan no tingueu temps i tingueu canalla a qui els pogueu donar berenar. És una recepta vegana tot i que, aquesta vegada, amb gluten, donat que he comprat una massa preparada. 

Guanyadores del concurs de maquipetis

El passat mes d'agost vaig tenir vacances i vaig estar amb els meus nebots, la Maria i el Jordi, ja que no vaig poder marxar de viatge... Però en vaig treure profit!

La Maria és una persona molt creativa, deixa volar la seva imaginació per qualsevol cosa: ballar, cantar, parlar, dibuixar, combinar roba i collarets... i a part de creativa és de molt bona pasta. Sovint està disposada a ajudar i com que sap que tinc el blog de cuina va crear una recepta: els maquipetis. 

D'allà en va sortir un concurs dels qual les bases es van publicar el 12 d'agost i finalitzava el 8 de setembre. 

Va arribar el 8 de setembre i només vam rebre dues receptes de maquipetis. Cap de les dues tenia tomàquet, que és el que es demanava a petició de la Maria. En una d'elles hi havia ingredients d'origen animal, en l'altra no. 

Però com jo ja vaig dir en el seu moment, la persona que decidia qui eren els guanyadors o guanyadores del concurs era la pròpia Maria. Ningú més ha influït en la seva decisió. Només ella. Ella que té 8 anys ha decidit qui s'emporta el gran premi, que us el recordo:
  • unes polseres cues de pansa 
  • el llibre "La pasta per als catalans"
  • una cistella amb productes de Casa Ametller
I dilluns, 9 de setembre, la Maria va decidir qui eren les guanyadores del concurs.

Les receptes que es van presentar són:
La Carme i la Jana són les que van fer els maquipetis de xocolata i us en publico les fotos, donat que elles no tenen cap blog. Ens les van fer arribar per correu.

carta de la Jana
la Jana fent maquipetis
bullint els maquipetis
preparant la xocolata per als maquipetis

maquipetis amb xocolata


Les guanyadores han estat la Carme i la Jana, que pel que diu la carta que la Jana amb ha escrit, amb les instruccions dels maquipetis, a la Maria, entenc que són tieta i neboda. 

El correu que em van fer arribar deia el següent: 


Bon dia!
Divendres vam una  recepta pensada per la Jana que te 6 anys per participar al concurs.
La idea dels maquipetis és boníssima i segur que els farem sovint variant els ingredients.
Ens ha agradat molt aquest concurs, ens ho vam passar molt bé pensant i cuinant.

Una abraçada per la Maria i una altra per la Marta.
Carme i Jana



B12 punt cat es posara en contacte amb les guanyadores per fer-los arribar els premis i esperem que ens enviïn una foto amb ells, la qual publicarem.



De igual manera, volem felicitar al blog Elnaiaran per haver pogut participar en aquest concurs. Enhorabona per haver fet les tres versions amb les nenes i per haver-ho explicat tant bé!

L'any vinent  farem un altre concurs i, sí, serà altre cop un adult i un nen o nena. 

Crec fermament que els nens han de poder participar a la cuina, ajudar, col·laborar, aportar idees, ja que això els ajuda a créixer i a desenvolupar-se. Els nens són el futur!  Això sí, no els deixeu ganivets ni acostar-se al foc, això és cosa de grans!!!!

D'altra banda, totes aquelles persones que em van dir que no podien participar en el concurs perquè no tenen fills ni nebots ni veïns amb qui fer les receptes, no patiu, a b12 intentarem fer un altre concurs només per individuals.


dilluns, 2 de setembre de 2013

Caça de dofins a Taiji


Aquest és un blog de receptes, certament. Però no, no us confongueu... no us vull pas presentar cap recepta amb carn de dofí, tot el contrari. 

Us vull ensenyar les atrocitats que es fan amb els dofins durant una època de l'any en un poblet japonès anomenat Taiji. 

Quan arriba el mes de setembre (el mes que vam començar fa unes hores) i fins el mes d'abril, més d'un miler de dofins són capturats per al consum humà i per a enviar-los a parcs aqüàtics dels Estats Units o d'altres països on els utilitzen per fer diners, bàsicament. Són una atracció per a la canalla i una generació de diners tremenda, fent que els dofins agafin depressions, tot i que el seu somriure etern no ens ho digui. Això ens ho explica en el documental.


L'any 2010 es va presentar un documental, The Cove, que va ser guanyador d'un Òscar, a més de ser el documental guanyador en molts d'altres festivals de cinema. Per quin motiu? Doncs per filmar la realitat de l'horror i per exposar-se a un gran perill.

A Catalunya vam ser afortunats de poder veure aquest documental al programa Sense ficció el passat  maig de 2012. Em va deixar impressionada. Les llàgrimes em queien dels ulls. Però no hagués sabut res de tot això si no hi haguessin hagut uns activistes amb prou valentia com per fer-ne aquest documental. Gràcies a tots ells!

Podeu accedir al web del documental aquí. Feu-li un cop d'ull.



activista japonès en contra de la matança de dofins


http://sinedieblog.wordpress.com/