dissabte, 1 de novembre de 2014

Pa de blat sarraí, sense gluten i baix en fructosa

D'ençà que m'han diagnosticat la malabsorció a la fructosa he canviat dràsticament el tipus d'alimentació. He tret tots els grans integrals, he tret les llegums, he deixat de banda tooootes les fruites i moltes verdures i vegetals.

El pa me'l continuo fent jo, però baix en fructosa. Després de buscar molt per internet vaig veure que hi ha certs cereals que tenen un contingut baix en fructosa, pel que són aptes per als que no l'absorvim bé. Aquests són el blat de moro, l'arròs blanc, la quinoa i el blat sarraí. I és amb aquest darrer que n'he fet un pa, la mar de bo, per emportar-me un entrepà cada dia a la feina per esmorzar. 

Fer pa no té massa secret a aquestes alçades. Només has de disposar dels ingredients i de les tasses americanes per mesurar. 

diumenge, 12 d’octubre de 2014

Pa de canyella i taronja confitada a la panificadora

Després de resistir-me furant molt i molt de temps, finalment tinc una panificadora! I els motllos que tinc són els culpables. Uns bon motllos de pa són d'una mida específica que no van bé amb la mida de la quantitat d'ingredients que em diu la Jennifer Katzinger en el seu meravellós llibre de pa vegà i sense gluten, del qual ja n'he parlat moltes vegades per aquí. Si teniu ocasió, compreu-vos-el!

A cal lidl feien una oferta de diferents coses, entre elles la panificadora. I vaig demanar que me l'anessin a comprar, que amb els horaris que jo tinc m'és impossible. I ja l'he estrenada!!!!!

He començat directament amb un un high level, un pa de canyella amb taronja confitada!!! I ha quedat de por!!!!

Abans d'utilitzar-la per primera vegada m'he mirat molts i molts vídeos de com es fa el pa a la panificadora, quin és l'ordre dels ingredients, si les farines han de ser barrejades abans de posar-les a l'aparell o que es barregin dins.... I el resultat ha estat aquest.

divendres, 3 d’octubre de 2014

Arròs negre

Aquesta setmana un company de ca la Bradford ens comentava que a finals d'estiu va anar a l'UTMB, la Ultra-Trail de Montblanc. Ni més ni menys que fer la volta al Montblanc, una prova de montanya, que conté diferents trams d'alçada i unes condicions climàtiques que poden ser difícils, a causa del vent, el fred, la pluja o la neu. Requereix un entrenament conscient i un material adaptat, juntament amb una capacitat d'autonomia personal.  

Si piqueu aquest enllaç el podreu veure una mica in action!!!! De 1582 participants, ell va quedar en la posició número 325. I dir-vos que el comentari que ens ha fet és: "la alimentación energética de la Bradford me ha ido muy bien para prepararme". U sia... que una alimentació sana, sense carns, sense sacarosa, és prou bona com per poder fer tot això. Ara bé, jo no ho faria, ni amb deu anys d'entrenament!!!! L'admiro, a ell i a les 1582 que han participat en aquesta volta al Montblanc.

En Javi, aquest company de ca la Bradford s'entrena molt, i ell necessita una dieta molt diferent a la  que puc necessitar jo, ja que crema molt més i, a vegades, necessita proteïna animal. Sí, la Bradford li va dir que ell podia menjar ous, cosa que aquesta senyora té, per norma, prohibit. Però a ell li permet, a causa del desgast físic que té, i està en fase constant de "remineralización".

En honor al Javi i a la gran aventura que va fer aquest estiu, us poso una recepta que vam fer plegats en un dels dies de classe, l'arròs negre!!!!

dijous, 25 de setembre de 2014

Quiche de tofu amb pebrot i olives

Com passa el temps!!!! Massa depressa...

Pel meu aniversari (ja fa uns quants dies...) vaig fer festa grossa i vaig preparar tot el dinar per als amics. Entre les moltes coses que vaig cuina va haver-hi una quiche, i d'això ja en fa més de quatre mesos. Què hi farem, he estat un xic gandula i fins avui no he penjat la recepta.

Trobar una base per a la quiche m'és difícil quan treballo amb farines sense gluten i no vull comprar barreges de farines preparades. I després de fer algunes proves, vaig aconseguir fer una massa prou decent com per compartir-la amb amics. 

diumenge, 21 de setembre de 2014

Pa de mill

Ja sabeu que temps enrere vaig comprar un llibre de la Jennifer Katzinger sobre com fer pa amb farines no industrials, és a dir, fent la massa amb farines ecològiques i llavors. No sóc fan de les barreges que venen aquestes cases comercials i que fan de tot i més amb el mateix gust. 

Amb aquest llibre he començat a fer receptes que els pans tenen gust sorprenents. Encara he d'agafar-hi més pràctica, perquè mira que costa fer pa sense gluten, eh?? Però amb paciència i anar intentant-ho, crec que aconseguiré fer el millor pa glutenfree del Penedès.

Com sempre la recepta és, com la majoria de receptes americanes, barrejar els ingredients secs en un bol, en un altre bol barrejar els ingredients líquids, i finalment afegir els líquids als secs i remenar. El procediment sempre, sempre, sempre és el mateix. Almenys per a les masses de pa de motllo, que és el que intento fer. 

Quan domini aquestes, em posaré a fer masses més compactes, però anem a pams. Primer el nivell 1. Al nivell 2 ja hi arribarem.

dilluns, 15 de setembre de 2014

Guanyador/a del concurs Menjanimals

Si ho recordeu, aquest estiu vaig fer un concurs destinat a nens i nens que, amb l'ajuda d'un adult, fessin un plat per menjar en forma d'animal. 

Vaig posar força exemples i inclús la Maria i jo vam fer un lleó amb puré de patata i pastanaga ratllada amb el que ens vam divertir moltíssim fent-lo, estava molt bo, va menjar pastanaga crua (que no acostuma a fer-ho), i la il·lusió que hi havia a la seva cara era impagable. Estava contenta per portar a terme un projecte que havia inventat ella. 

Les bases del concurs deien que el dia 10 es publicarien els guanyadors o guanyadores, però m'ha estat impossible fer una entrada, donat que han estat dies molt atapeïts: diada, cap de setmana al Priorat... 

En resum, que avui toca fer-ho, no em puc pas despistar d'aquesta manera...

I el resultat és que no s'ha presentat ningú. La Maria està un xic decepcionada. Bé... molt decepcionada!!! NO se li ha posat gaire bé que cap de les seves amiguetes del casal d'estiu, que li van dir que ho farien, no ho han fet. 

Jo crec que els pares no es volen emmerdar a fer cosetes d'aquestes amb els nens, sinó, no ho entenc! Em sap greu per la Maria, però què hi farem!!!! 

De totes maneres, comenta la Maria que si algú ho fa i ens ho vol enviar, encara que sigui fora de termini, li farà molta il·lusió rebre-ho i veure quin animaló és. Ella és molt fan dels animalets, ja siguin gossos, gats, cacatues, suricates o formigues. 


Em sap molt de greu, sobre tot per la Maria, però he de declarar el concurs desert! 

Fins l'any vinent!!!!

dilluns, 18 d’agost de 2014

Pizza de polenta

Les pizzes és un dels menjars que sempre et ve de gust, però que mai tens una base de pizza a la nevera esperant que et digui menja'm, com en el conte d'Alícia en el país de les meravelles. Però... sempre hi ha un però, hem aconseguit una base de pizza sense gluten i un xic cruixent. No del tot, però crec que puc aconseguir millorar-ho. 

La base de pizza està feta amb polenta. Sí, sí, polenta, allò que els italians mengen tot sovint. I he fet una fusió aquests dos menjars italians reconeguts arreu del món: la pizza i la polenta. 

La preparació és senzilla, la polenta es troba a molts llocs i ara que hi ha tantes botigues de cereals i altres a granel, podeu comprar només la quantitat que voleu, ni que sigui per provar-ho. 

divendres, 8 d’agost de 2014

Un lleó per al concurs de #menjanimals

Ja sabeu que a b12.cat tenim muntat un concurs de menjar, on les bases indiquen que hem de fer un animal però sense ingredients d'origen animal. 

Per donar exemple, avui la Maria ha fet un lleó. Jo l'he ajudada una miqueta, perquè encara és molt petita per utilitzar ganivets, ratlladors i el foc, però el muntatge és cosa seva. 

Hem fet un lleó!!!! Ggggggggggrrrrrrrrrrrrr... un lleó content i simpàtic :-)

Esperem que us agradi tant com a nosaltres. Ens hem divertit molt fent el muntatge i ella ha gaudit encara més menjant-s'ho!!!!


dijous, 7 d’agost de 2014

Pa de quinoa

Fa molt temps que intento fer un bon pa sense gluten, sense obtenir gaire bon resultat. M'he desesperat buscant receptes a webs i llibreries, i el resultat sempre era que per fer un bon pa es necessitava utilitzar una barreja de farina de les que ja venen preparades, fos de la casa Schär o Proceli, dues marques que tenen el mercat col·lapsat per fer la feina, en teoria, més senzilla.

Però jo sóc molt tossuda, potser massa. I volia buscar una barreja que em fos més econòmica que aquestes barreges, que el resultat fos de gust de cereal, que no es trenqués com passa amb la majoria de pa sense gluten i que tan pugués fer-ne un entrepà com sucar l'oli del tomàquet amanit. 

El resultat va ser a amazon. Allà vaig trobar un llibre de la Jennifer Katzinger on explica com fer diferents tipus de pa amb diferents farines. Amb un resultat excepcional, de moment. He fet un pa, amb algunes variants de la recepta original, i no m'ha decepcionat, el pa de quinoa.

diumenge, 3 d’agost de 2014

Tabulé de quinoa

Tot i que s'associa menjar amanida a l'estiu, el cert és que durant tot l'any estem acostumats a menjar-ne algun tipus. Són lleugeres, les podem combinar amb qualsevol cosa que tinguem a la nevera, i quan anem a dinar fora, mai falta l'amanida com a primer plat.

Els qui hem coneixeu saber que sóc pro-Israel, tinc afinitat amb el món jueu, amb les persones de religió jueva, amb la cultura jueva i, com no, també en la gastronomia jueva. Però que sigui tan pro cap al judaïsme no vol dir que no pugui menjar un plat d'origen àrab com el d'avui.  Si la cultura culinària d'una religió que no segueixo m'agrada, doncs la provo. Si la puc menjar, no li faré cap fàstic!!! I més quan es tracta de receptes sanes, equilibrades, complertes i refrescants com aquesta!


diumenge, 20 de juliol de 2014

Gaspatxo

Ja ha arribat l'estiu i se'ns ha imposat la calor que toca, exceptuant el dia d'avui, que ens dóna una treva. M'agrada la calor, tot el contrari del fred. M'agrada la platja, fer la copeta sota la llum de la lluna, fires, festes majors, vacances, companyia, conèixer gent, poques obligacions....

Tot i que tenim vacances, aquestes només duren uns dies. La resta de dies hem de treballar, tot i que puc gaudir de jornada intensiva. De 8.00h a 15.00h, excepte els dimarts, com sempre. La carmanyola és senzilla, a base d'amanides la majoria de vegades. I el sopar tampoc té massa complicacions. Sopes fredes són un recorrent. Perquè venen de gust, perquè són ràpides, perquè en fas per dos dies, perquè no t'hi has de matar massa, la veritat. 

La primera recepta amb la que vaig obrir el blog va ser amb una crema de tomàquet i alfàbrega, molt refrescant. I tot i que en feia, mai havia penjat la recepta del gaspatxo. 

El gaspatxo, tot i venir del sud de la península, ha tingut molt bona acollida arreu. Perquè és fresc, perquè està fet amb aliments de temporada, és baratet i ràpid de fer. Inclús la Bradford n'ha fet una versió que us presentaré més endavant, que aquella s'ha de coure i ara em fa mandra.

Només cal agafar els ingredients i posar-los a la batedora. Bbbbbrrrrrrrr bbbbbbbbbbrrrrrrrrrrr bbbbbbbbbbrrrrrrrrr bbbbbbbbbbrrrrrrrrrrrrrrrr i ja el tenim fet!!!!

dijous, 17 de juliol de 2014

MENJANIMALS: col·laboradors

Fa molts anys, quan jo era joveneta, hi havia un anunci que crec que ha marcat a tota la meva generació, un anunci que animava a fer bé les coses. L'eslògan de l'anunci era: "La feina mal feta, no té futur. La feina ben feta, no té fronteres". Us enrecordeu???

Amb això vull dir que penso que estic fent una bona feina. Faig un tipus de cuina que no crea patiment, dono idees a persones que no poden menjar determinats aliments, intento donar a entendre que és més sa menjar proteïna d'origen vegetal i, sobre tot, un dels objectius que em proposo cada estiu és fer feliç a la meva neboda. Ja sabeu que per ella perdo el món de vista i que només cal que em demani alguna cosa, que jo la faig. 

I aquest any, tornem a fer concurs d'estiu. Una mica més ben organitzat que el de maquipetis, però no deixa de ser un concurs d'estar per casa, senzillet, sense massa ambicions. L'ambició amb aquest concurs és que els nens i nenes mengin fruita i verdura sense queixar-se, amb gust, de manera divertida. 

La Jana, la guanyadora del concurs de maquipetis, s'ha posat en contacte amb mi i m'ha dit que tornarà a participar, perquè el veu molt divertit. Segons ella, segur que torna a guanyar!!!! És una JASP de 7 anys...

I m'he enrotllat com una persiana per dir-vos que tenim un col·laborador!!!!! Sí, sí, sí... una empresa que es dedica a distribuir cistelles amb productes de temporada ecològics s'ha interessat per la proposta dels MENJANIMALS i regala un cistell dels seus productes als guanyadors o guanyadores. 

L'empresa en concret és La caputxeta ecovegana. Productes de temporada i ecològics, on podem trobar aliments frescos, ecològics, de temporada i, en la mesura del possible, de proximitat. 

La Maria i jo estem molt i molt contentes, i us animem a tots a participar. 

Quins animals podem fer amb fruita i verdura???? En aquest enllaç teniu algunes idees i aquí us en deixo unes altres. 

diumenge, 13 de juliol de 2014

Truita de patates sense ou

Quantes vegades hauré menjat truita de patates? Infinites!!!!

Des de ben petita he estat força tiquismiquis i sempre m'han dit que els plats que més bé menjava eren les patates bullides, el pa amb tomàquet, el caldo, l'arròs blanc i... sí, sí, la truita de patates!!!! Diria que és un menjar que agrada a tots, grans i petits, i que et treu d'algun conflicte quan tens algú a sopar. O a vegades per dinar, amb una bona amanida, i tens un plat la mar de sa i equilibrat. 

Des de ja fa temps, he estat provant com fer la truita de patates sense ou, i la veritat és que he trobat el puntet. I és aquí quan us dic que no té res a envejar a les truites amb ou. 

diumenge, 6 de juliol de 2014

Crema de carbassó

Arriba l'estiu i comencem a tenir fruites i verdures de km.0, com ha de ser.I si pot ser ecològica, molt millor.

El carbassó és molt versàtil. És d'estiu, el podem menjar cru o cuit, a daus, a tires, dins les hamburgueses, amb arròs, amb pasta, en forma d'espaguettis, farcits o en crema, com avui us presento. Una crema de carbassó no té cap secret, ho sé, però és una crema que vaig fer a ca la Bradford, i volia presentar-vos-la. 

Els ingredients són bàsics, però tenen la peculiaritat que, alguns d'ells, abans no utilitzava i he pensat que potser us interessaria saber que amb alguns ingredients de més (i de menys) podem fer una crema la mar de bona. Freda o calenta, això ja ho deixo a gust del consumidor.

dimarts, 1 de juliol de 2014

Concurs: Menjanimals

Arriba l'estiu. Vacances escolars, casal d'estiu, platja, piscina, quaderns d'estiu per fer deures, jugar, suar, córrer, bicicleta... però el dia té 24 hores que, quan estàs amb nens, no s'acaben mai!!!! Per passar l'estona, l'amy passat, amb la Maria, vam organitzar el primer concurs de cal b12, un concurs de receptes de maquipetis. Aquest any la Maria i jo hem cregut oportú repetir el concurs, però les receptes seran d'un altre tipus, no seran maquipetis. 

La Maria, des que va néixer, i ara ja té 8 anys cap a 9, ha tingut predilecció pels animals. Gats, gossos, lloros, suricates, lleons, tigres, pingüins, conills, marietes, vaques, ovelles, cabres, cargols, formigues, tortugues... i ha pensat que seria bo fer un concurs de menjars amb forma d'animals.

Tot ve d'un dia que va veure una imatge d'un eriçó fet amb una pera i grans de raïm. A partir d'aquí, ho vam estar parlant i vam buscar més coses que es poguessin fer amb forma d'animal, i ens vam engrescar, fent que el concurs d'aquest any fos precisament aquesta temàtica.
   

Aquestes són les bases del concurs!!!!

Cal dir que seria convenient fer fotos del procés, amb el nen o nena fent l'animal. Per la LOPD, prefereixo que no poseu imatges de la seva cara, perquè és possible que si en surt guanyador es publiqui la imatge!!! 

Aquells que tingueu un blog, podeu enviar-nos el link a tatouvia@b12.cat, i aquelles persones que no en tingueu, podeu enviar-nos les fotos a la mateixa adreça de correu electrònic.

Us deixo unes quantes imatges que he trobat, idees molt senzilles que, evidentment, no seran vàlides si les presenteu, perquè s'hauria copiat i volem que els nens utilitzin la imaginació, la curiositat, el creixement personal, la creativitat que tenen dins seu. 

http://www.buzzfeed.com/rachelysanders/easy-adorable-animal-snacks-to-make-with-kids?sub=2730708_1928268

https://weheartit.com/entry/60831431

http://moms.popsugar.com/photo-gallery/33928161/Fruity-Penguins

El premi, com ja us he comentat amb anterioritat, es tracta de dos llibres de cuina per a nens. Un d'ells és en català, Gaudeix cuinant de la Mercè Segarra, en català i amb dibuixos a mena de tutorial, seguint el pas a pas de la recepta. Uns dibuixos magnífics, per cert. 

El segon d'ells és en castellà, Comida vegetariana para niños de Mercedes Blasco. Un llibre molt interessant perquè ens ajuda a entendre que l'alimentació dels menuts pot prescindir de la proteïna animal per a un correcte creixement.

A més a més, la Maria farà uns animals amb aquestes gometes de colors que tots els nens utilitzen per fer polseres. Hi té força traça i els animalons que més bé li surten són les tortugues, les tortugues marines i uns gossets com l'Snoopy. Xulíssims!!!!!

dissabte, 28 de juny de 2014

Coca de revetlla vegana i sense gluten

Novament arriba una de les revetlles importants del país: la revetlla de Sant Pere.

Per la revetlla de Sant Joan, el foc, el cava i  la coca fan que la nit sigui significativa, la nit més curta de l'any. Una nit on acostuma a fer calor, on estrenem l'estiu, on es coneixen petardos i petardes, on comencem a viure intensament durant els mesos de calor, ens desmelenem i donem l'estrena a les festes majors.

Aquest any faig la coca per a la revetlla de Sant Pere.

L'any passat vaig tenir oportunitat de fer un parell de coques, de les quals em quedo amb aquesta segona versió. Molt tova, però vaig pensar que es podria millorar. 

Aquest any, completament diferent als ingredients habituals, he fet una recepta de la Fundació Alícia, amb petites modificacions. El resultat no ha estat el que m'esperava, però no era gens dolen, tot el contrari. Però sí que és un gust diferent, a causa del suc de taronja i el plàtan. 

He fet coques individuals, en motlles en forma de cor. Al treballar masses sense gluten, el problema és que no són manipulables, pel que hem d'utilitzar motlles. 


diumenge, 22 de juny de 2014

Pa sense gluten

Darrerament es diuen moltes mentides... que aquest és un cap de setmana llarg, que el nou rei estima Catalunya, que em conservo molt bé, que no sembla que tingui 40 anys, que estic estupenda, que sóc simpàtica.... és broma, és broma!!!! Bé, de broma només hi ha les que fan referència a servidora, perquè les primeres són veritat. Jo no faig pont! Jo no tinc un cap de setmana llarg! Jo demà, treballo! Algú ha de tirar el país endavant, no? I clar, la pardilla de turno està aquí per això... 

Però no tot són mal de caps a la feina, també hi ha bons moments. Divendres, sense anar més lluny, em van regalar dos llibres quatre companyes i el jefe!!!!! Els dos llibres de la mateixa autora. No es pot dir que siguin llibres de lectura, ni molt menys, però sí que són llibres que em van fer feliç. Es tracta de llibres d'il·lustracions de l'Agustina Guerrero. Segons el que dóna les ordres del que s'ha de fer, és pueril. Segons les companyes, una meravella. Ja veieu, doncs, quins punts de vista es tenen quan ets subordinat o no. Hahahaha!!!!

Entre dibuix i dibuix, bronca i bronca, trucada i trucada, riure i somriure, a la feina esmorzo. Depèn del dia em porto fruita, fruita seca, un entrepanet... i per als entrepans em faig jo el pa. I és aquí on vull anar a parar. Us ensenyaré com faig els pans sense gluten, combinant diferents farines i midons, amb goma xantana actuant com a cola o psyllium husk.

dimecres, 18 de juny de 2014

Pastís de maduixes i coco

Estem d'aniversari. De celebració d'aniversari més aviat.

I és que aquesta petita criatura a la que li dedico poc temps i que es diu blog, ha fet dos anys! Ahir, 17 de juny, va fer dos anyets. Qui havia de dir que amb aquest temps jo hauria après tant de farines, experimentat amb barreges, conegut ingredients i assistit a un curs amb la Bradford!

Però hi ha un altre aniversari, el meu! Dies enrere en vaig fer 39+1. Canviar de número al davant no em fa gens de gràcia, però les amigues van insistir que aquesta xifra s'havia de celebrar por todo lo alto, així que vaig fer un dinaret a casa, al jardí, amb uns postres espectaculars. Sense espelmes, evidentment!

dimecres, 4 de juny de 2014

Wok de fideus amb verdures, tempeh i algues


Quant de temps!!! Ha passat quasi un mes d'ençà que vaig fer la darrera entrada, però han passat moltes coses en aquests darrers temps, coses positives la gran majoria. Mica en mica us les aniré explicant, tot al seu temps. 

Tot i que han passat coses, hi ha hàbits que no canvien gaire, i és que continuo portant-me la carmanyola a la feina quasi cada dia. He après a fer menjars complerts i senzills, amb ingredients de temporada, que compro al pagès del costat de casa. Però això només passa amb els aliments frescos, perquè els que són envasats no em venen de tan a la vora... 

Avui us presento un wok de fideus xinesos amb verdures i tempeh, on ajuntarem en un sol plat el cereal, la proteïna, la verdura i, en aquest cas, l'alga. 

dilluns, 5 de maig de 2014

Working on a dream III

Des que vaig començar el curs amb la Montse Bradford vaig pensar que seria interessant posar en coneixement d'aquells qui volen una petita entrada de cada seminari al que assistís. Vaig començar a fer-ho amb el seminari 1 i el seminari 2, que van ser a l'octubre i al novembre, però el seminari 3 ja el vaig deixar una mica de banda. 

Tot té un per què, que tot seguit explico. El seminari número 3 el vam realitzar just abans de les festes nadalenques, pel que vaig pensar que mica en mica podria anar fent l'entrada. Però malauradament vaig tenir una gran contractura a l'esquena, sense poder-me moure i vaig haver d'agafar la baixa durant un mes. 

El seminari número 4 no el vaig poder realitzar el mes de gener, que és quan tocava, i l'he recuperat aquest cap de setmana passat. I ja veieu, l feina s'acumula i jo sense poder-vos explicar com n'és de meravellós tot el que ens explica la Bradford. De debò, és una filosofia de vida que molts hauríeu de conèixer. La compartireu o no, això ja ho deixo a les vostres mans, però sí seria bo poder-la conèixer.

En aquest seminari número tres vam parlar sobre l'energia yin i yang dels aliments, dels estils de cocció, de la roda de la vida, diferències energètiques entre l'home i la dona, estructures i condicions de la persona, com ens impacten aquestes dues energies (yin i yang) en el dia a dia... 

Tot l'univers vibra amb dues energies, amb pols oposats i, alhora, complementaris, l'energia yin, que ens ofereix la Terra, i la yang que ens ofereix l'univers. 

És una mica complicat d'entendre, a mi encara em costa un xic... Us indicaré l'exemple d'una pastanaga, per començar. La pastanaga té dues parts, la verda i la taronja, oi? La part taronja, que creix cap a la terra, és energia yang, centrípeta, mentre que la part verda, que creix cap al cel, és una energia yin, centrífuga. 

El nostre cos és yang i yin. Quan naixem som yang, petits, densos, i mica en mica anem creixent, anem cap a l'energia yin, fins arribar a l'edat adulta, en l'esplendor yin i quan arribem a la vellesa, tornem a ser yang, ens tornem a tancar, a condensar. 

Per fer un molt breu resum, us diré que l'energia yin refreda, té un efecte lleuger, és superficial, és de vibració ràpida, i un excés produeix dispersió, confusió, tendència a la depressió, falta de gana i d'energia. 

L'energia yang, per contra, escalfa, és d'efecte pesat, és profunda, té una vibració lenta, i el seu excés crea concentració, tensió, irritabilitat, impaciència, agressivitat i excés de gana. 

A l'hora de classificar els aliments en yin o yang hi influeixen molts factors: 
  • creixement: molt ràpid (yin), molt lent (yang), a la superfície de la terra (yin), dins de la terra (yang), creix verticalment cap al cel (yin) o verticalment cap al centre de la terra (yang)
  • mida: gran (yin) o petit (yang)
  • alçada: creix molt alt (yin) o molt baix (yang)
  • contingut en aigua: molt  sucosa (yin) o més aviat seques (yang)
  • densitat: tova (yin) o dura (yang)
  • olor: forta (yin) o quasi imperceptible (yang)
  • components: alt en potasi (yin) o en sodi (yang)
  • estació de creixement: creix a la primavera o estiu (yin) o a la tardor o hivern (yang)
  • origen: d'origen tropical (yin) o de clima fred (yang)
  • qualitat biològica: d'origen vegetal (yin) o d'origen animal (yang).

dilluns, 21 d’abril de 2014

Maduixes amb nata vegetal

Estem en una època on se'ns acumulen els dolços. Passem per davant d'una pastisseria i sempre és el dia de sant nosequè que se celebra amb un pastís determinat. Venim dels bunyols de Quaresma. Ara per Setmana Santa tenim les mones.  Demà, quan encara no hem tingut temps de pair la mona, ja tenim el pastís de Sant Jordi preparat per al tret de sortida. És un no parar!!!!

Qui vulgui aprimar-se, ho té difícil. Qui sigui diabètic, també, tot i que el sorbitol ha ajudat molt a tolerar la ingesta de quelcom dolç. Els celíacs tampoc ho tenen fàcil. Els vegans cada dia tenen més opcions, però no és suficient. Els que hem de remineralitzar el cos no ens és gaire profitós menjar fruita, però sí si aquesta és cuita.

Així que jo mateixa he fet un postre apte per a tots aquells que tinguin problemes de qualsevol tipus. I per als que no tenen problemes, també. 

I sí, heu llegit correctament... NATA!

divendres, 18 d’abril de 2014

Saltejat llarg de pastanaga i xirivia

El primer dia que vaig anar a la classe de la Bradford, ara ja fa mig any (qui ho diria, oi?) vaig haver de cuinar ingredients que desconeixia completament, entre ells la xirivia. No n'havia menjat en tota la meva punyetera vida. 

Sabia que és una verdura que s'acostuma a posar al caldo i poca cosa més. A casa meva mai s'havia utilitzat.  I d'aquí a que es pugui menjar hi va un pas ben gros.

Així doncs, el curs m'ha servit, i m'està servint, per conèixer ingredients que no hauria comprat mai, per conèixe'ls  i per utilitzar-los i introduir-los a la meva dieta habitual.

És un pas que vaig fent mica en mica. Admeto que no cada dia menjo menús de cuina energètica, però sí que ho faig sovint. Tot depèn del temps i de les ganes que tinc per cuinar, que no sempre hi són!!!!

Aquest primer dia de curs vaig haver d'admetre que la xirivia, cuinada a l'estil energètic, té bon gust. Molt bon gust. Em va sorprendre. Em va recordar a la patata, de debò. I ja sabem tots que la patata, al ser solanàcea i estar a la zona yin del gràfic famós d'aliments, no és apte per a la dieta energètica. 


dilluns, 14 d’abril de 2014

Puré de mill amb soja texturitzada i carbassa

La Bradford, des del primer dia de classe, ens ha repetit fins a cansar-nos que el pebrot, el tomàquet, l'albergínia i la patata són dolentes pel cos. No entren dins de la cuina energètica. Per què? Doncs perquè són de la família de les solanàcies. 

I què, us preguntareu, oi? Doncs les solanàcies porten solanina i estan a la part yin dels aliments, com ja us vaig ensenyar en una gràfica d'aquesta entrada. Tenen energia centrífuga, són expansives o de vibració ràpida. En resum, que no ens interessen.

Però volem menjar àpats que ens recordin el que hem menjat sempre. Volem el gust del tomàquet, de la patata, perquè els hem menjat durant mitja vida i ara com ara no els podem deixar. A mi, particularment, és una de les parts que més em costa de prescindir, perquè m'encanta aquest grup d'aliments. 

Iniciarem un viatge per les alternatives que ens dóna la Bradford: com a alternativa al puré de patates tenim el puré de mill. No és igual, però està bo. A la Maria, la meva neboda, li va agradar i va demanar que un altre dia n'hi faci. La xirivia, cuinada en un saltejat llarg, també em recorda a la patata. No sé si qui l'ha provat hi està d'acord. 

I en aquesta recepta tenim una segona part que és anti-Bradford, perquè té soja texturitzada. També té tomàquet, però una quantitat minsa que ens ho podem permetre. Quedaria molt bé amb seitan, però el seitan i el glutenfree estan barallats des de fa temps. Però sí li poséssim seitan, seria una recepta Bradford al 100%, eh? Sí, ella a vegades ens permet utilitzar tomàquet :-)

diumenge, 30 de març de 2014

Restaurant Rasoterra - Barcelona

Sóc una gandula! Bé, una GANDULA, en majúscules, negreta i subratllat. Però una dona de paraula. Si dic que una cosa la faré, potser trigo més de l'esperat, però la faig. 

I és que ja fa temps que vaig dient que he de fer una entrada a un restaurant al que acostumo a anar a dinar els dimarts, però per A o per B aquesta entrada es va allargant. I avui, dia de pluja, aprofito per fer aquesta petita promesa que vaig fer.

Habitualment el meu lloc de treball està ubicat prop de Diagonal amb Passeig de Gràcia, de dilluns a divendres i de 08.00h a 15.00h (en teoria), però els dimarts tinc un horari que s'allarga fins les 20.00h i he d'anar a una altra banda de Barcelona, al costat del Born. 

Per norma em porto la carmanyola i dino a les 15.00h. Alguna vegada em porten els dinar la Patrícia o la Maria del Kelonia, unes deixebles Bradford. Però els dimarts tinc el costum d'anar a dinar fora. I costa molt trobar un lloc on facin un dinar de qualitat, econòmic, saludable, vegetarià, que no em quedi allunyat de la feina, que m'agradi.... uffff, quantes característiques, no?

Doncs totes i cadascuna d'aquestes característiques les té el Rasoterra, un restaurant a darrera l'Ajuntament de Barcelona, per entendre'ns, que vaig descobrir gràcies a la Lorena, una companya de feina. Al principi em costava memoritzar el nom, però ara ja és el Raso per als amics i coneguts. 

A més a més, té una característica molt important, si més no jo la valoro moltíssim. Quan arribo al Raso el Danielle o la Chiara, que són dos dels italians que tenen el local, em diuen: bon dia Marta, com va? No és habitual que a Barcelona et diguin pel nom, i jo que sóc de poble, és una de les coses que m'agrada, aquesta proximitat... 

Proximitat en el tracte i proximitat dels aliments, perquè és un restaurant Km.0 Slow food. Si és que ho té tot!!!!!!!!

dimecres, 26 de març de 2014

Bunyols de quaresma

A Catalunya, com en d'altres contrades, tenim una gastronomia on la tradició va lligada amb la religió. El cap de setmana ho comentàvem a ca la Bradford, que aquí cada dia és un festival de greix, colesterol, sucre i d'altres bombes per al cos per la quantitat de sants que hi ha. Les pastisseries han sabut aprofitar-ho bé, la veritat.

I com que des de ben petita he viscut aquestes coses, algunes he d'admetre que les mantinc. M'agrada menjar certs dolços, no puc dir pas que no. Però adaptats! 

Avui que és dimecres us presento uns bunyols de quaresma. Ja sabeu que la tradició mana que dimecres i divendres les pastisseries omplin les seves safates de bunyols. De vent, de crema, de nata... Jo en faig una versió diferent, amb farines integrals, sense llet, sense ou, però deliciosos!!!!

dilluns, 10 de març de 2014

Bombons de taronja

Ara ja fa un temps van obrir a Vilafranca una botiga a la que hi vaig cada setmana. Es diu Granel i comencen a haver-hi arreu de Catalunya. És una botiga on hi ha arrossos, llegums, pastes, fruita seca, espècies... i tot a granel. T'emportes la quantitat que necessites, ni més ni menys. És per això que hi acostumo a anar cada setmana. Compro en funció de les necessitats, com la verdura.

Un dels dies que vaig anar-hi vaig veure dos tipus de cacau. Un és cacau 100%, pur, i l'altre és més per posar-se a la llet d'esmorzar de la canalla, amb una mica de sucre. I vaig agafar un xic de cacau pur, pensant que en faria alguna cosa ben atractiva, encara que no sabia ben bé el què. 

I al final em vaig decidir per aquests bombons, ben senzills, ràpids i bons!

diumenge, 9 de març de 2014

Crema de pastanaga a l'aroma de taronja

A aquest país que en diuen Espanya, anys enrere el senyor Franco es va aliar amb un altre, el senyor Hitler. Els dos van tenir idees que creien que eren genials, res més lluny del que la realitat ha estat. Entre homicidis, treballs forçats, corrupció, diners, feixisme, poder i sentir-se invencible, un es va suicidar i l'altre va continuar tenint idees absurdes. Una de les idees d'en Franco va ser canviar l'hora espanyola igualant-la a l'hora alemanya, per allò de ser aliats i que si havien de trucar-se, que no es despertessin. 

Nosaltres anem a la mateixa hora que Alemanya, Grècia, República Txeca, Itàlia... quan en realitat no ens correspon segons els husos horarios. Hauríem de tenir l'hora que li correspon al Regne Unit, Irlanda, Portugal i Canàries. Això faria que, com diu l'Ignacio Buqueras, tinguessim una racionalització d'horaris, conciliació laboral i familiar i puguessim dormir les hores que cal. 

Aquesta manca de racionalització és la que fa que sortim de treballar a les tantes, que les notícies del vespre comencin a les 21.00h i les pelis bones o les sèries a les 22.00h o 22.30h. Personalment, llevant-me tan d'hora, no puc veure mai una bona peli o sèrie. Intento sopar més o menys d'hora, però quelcom molt lleuger. 

I és per tot això que avui us he preparat aquesta crema de pastanaga que, per cert, he après a ca la Bradford.Un sopar dolç i lleuger que farà que tinguem dolços somnis! :)

dimecres, 26 de febrer de 2014

dimecres, 19 de febrer de 2014

Quiche de tofu, espàrrecs i nous de macadàmia

Increïble!!!

De fet, no puc dir cap altre adjectiu per a aquesta quiche. I l'he feta sense ou, sense farina i sense làctics! Feu-me una ola, va, que m'ho mereixo!!!!

Com dirien a les pelis ianquis.... dame una Q, dame una U, dame una I, dame una C, dame una H, dame una E.... quiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiche! :)

D'ençà que vaig al curs de la Bradford he d'admetre que cada vegada que aprenc cosetes noves se'm dóna millor cuinar aquest tipus de menjars, li he trobat el secret a l'elaboració i a la barreja d'aliments. Combinacions inversemblants. Combinacions increïblement bones, saboroses, que es poden canviar en cada nova oportunitat. I cada nova oportunitat pot ser un èxit!

Miércoles mudo - Dimecres mut - Bóta de vi

diumenge, 2 de febrer de 2014

Cebetes platillo caramelitzades

Ja sabeu que vaig molt endarreida amb les entrades d'aquest blog. Sempre dic el mateix, però el cert és que si em dedico a cuinar, no tinc temps per fer l'entrada com cal.

Si teniu ganes de plorar, ja sigui per tristesa, per alegria, per desembussar el llagrimal o per netejar l'ull, dediqueu-vos a pelar cebes d'aquestes petites. Ja veureu quines llàgrimes de cocodril que us surten!

Aquesta recepta la faig cada any pel dia de Nadal, però des que faig el curs amb la Bradford l'he feta varies vegades. Perquè és senzill, perquè només has d'utilitzar quatre ingredients, perquè dóna molt bon resultat i perquè la ceba és molt bona per al cos. Això sempre ho diuen la meva mare i la meva cunyada. I, de fet, la Bradford utilitza ceba a molts llocs. Dolenta no n'ha de ser, no. 

dijous, 30 de gener de 2014

Llum al final del túnel

Avui fa exactament un mes que van començar tots els meus mals. El dia 30 de desembre em vaig llevar i estava completament encarcarada, immòbil, semblava robocop!!! Els dos accidents de cotxe que vaig patir a l'estiu em van tornar a passar factura.

Ja m'havien advertit. La Mar, la fisio que em fa les classes de gimnàstica terapèutica sempre em repeteix que el tema de cervicals és lent i que "fas dos passos endavant i un pas enrere". I el dia 30 de desembre em vaig llevar que havia fet un gran pas enrere.

El dia 31, amb molt esforç, vaig anar a treballar dues hores. I dic amb molt esforç perquè estic a dues hores de la feina i només tenia ganes de vomitar, a causa d'una injecció de tramadol que em van punxar el dia abans i que em va fer marejar, suar, tenir calor, tenir fred, nàusees i un llarg etcètera que no cal explicar. 

El dia 2 vaig agafar la baixa i vaig pensar que per al dia 7, després de Reis, ja estaria bé per anar a treballar, i vaig fer-me la valenta i el dia 7 i el dia 8 vaig anar a la feina. El dia 9 ja m'arrossegava altre cop, tornava a estar immòbil i vaig haver d'agafar la baixa, una recaiguda que en diuen ells.

M'he passat gairebé un mes descansant, treballant, llegint algun llibre, mirant la tele, anant a rehabilitació cada dia, bevent infusions de gingebre i citronella, te de nadal, he descobert la xicòria com a substitutiu del cafè, he escrit algun post i he descobert un bàlsam molt interessant, i és d'això del que us vull parlar. 

dimecres, 29 de gener de 2014

Miércoles mudo - Dimecres mut - Girona



Miércoles Mudo” es un carnaval de blogs o blog hop iniciado por Maybelline de Naturalmente Mamá y participar es muy fácil, solo debes publicar los miércoles una foto (s) sin escribir nada para explicarla (s) (de ahí viene lo mudo). Luego no olvides enlazar en el linky que está debajo y dejar un comentario en cada uno de los blogs que decidas visitar. Para conocer más acerca del Miércoles mudo puedes hacer click aquí.

¡Feliz Miércoles!
1. Naturalmente Mamá  52. Una mama en el mundo  
2. Adriana-Hogar-Mujer  53. La Reina Bruja  
3. Mamá Holística ॐ  54. Yo tampoco sabía  
4. Aprendiendo a ser Madre  55. El Gran Gugú  
5. Super Mama Latina Blog  56. Territorios ciertos Ana María Gómez  
6. Una colombiana en California  57. Papá y sus cosas  
7. ♥Pabla en casa♥  58. Sweet Valentina  
8. Infancia en familia  59. Una Bruja y sus dos Sapitos  
9. El Universo de Princess Aleka  60. En mi casa y en la tuya  
10. Historias de pitufines  61. La Fragua  
11. YoSoyMami.com  62. Burbuja Nails  
12. Los Angeles de la Sierra  63. Mango Time  
13. By Terenya, con mis ojos y mis manos  64. Raquel Jimenez Bisutería  
14. Woman To Santiago  65. Newlymami  
15. Quinoa & Wakame  66. Querido bebé, dos puntos ...  
16. La tropa completa  67. Mamá y más  
17. La Mamá de Alma  68. Labrando un HOGAR -Andreina-  
18. Corriendo sin zapatillas  69. Miss y Mister Golosina  
19. Agenda de una MAMI CRAFTER  70. Lilith Etcetc  
20. Amaymama  71. Viajando en familia  
21. Mamá en Bulgaria  72. Mamá Ayurveda  
22. Fragola e Cannella  73. sofie y su mundo  
23. Simplemente mi Familia  74. 9 meses y toda la vida  
24. Wounded by the heart of Aldonza  75. El pequeño espacio de Libélula Latina.  
25. À la fois toi et moi...  76. Independentmami  
26. sofico & mum  77. pequeboom  
27. Aprendiendo de los hijos  78. Granada Family  
28. La Peor Madre del Año  79. batasigualada  
29. diario de mi garbancito  80. Princesa Miel Blog  
30. Stregatta Ci Cova  81. La cálida luz de su alma arrulladora  
31. BaBY RECICLart , diario de una ecomama by Vanesa  82. Bulalaica  
32. Una mamá en la luna  83. Lo veo y me gusta  
33. Un Papá en Prácticas  84. NUTRICAMPEONES  
34. Las historietas de mamá  85. Nerdosauria  
35. anya  86. Lunalunera Cascabelera  
36. Ovillo de gato  87. Mamá XXI  
37. LA PAREJITA DE GOLPE  88. lacasaconchanclas  
38. Madres cabreadas  89. Shere y Paul  
39. wendieland  90. La vida con mi pequeño demonio cara de ángel  
40. El gris de los colores  91. Mi hijo preparando du auto para salir  
41. De Monitos y Risas  92. Cíclope Imagen  
42. The Diary of My Dreams  93. Cíclope a Mano  
43. El Rei de la Casa  94. La Colina de Puck  
44. Mummy & Cute  95. El Tintero de Mama  
45. Bebe Teta y Mimitos  96. entre-cositas  
46. La Nube de Julia-Sol y Angelito  97. No sin mis hijos  
47. O.oOo.Burbujita, tú y yo.oOo.O  98. Subida en mis tacones, mamá en prácticas  
48. pipopipeypapas  99. Dezmedido Amor♥  
49. MAMA PREMATURA  100. El sabor de las manzanas  
50. Mami Talks -Se hace lo que se puede  101. Cris Saenz  
51. Rural Baby Project  


(Collection closed)
Link tool by inlinkz.com
Obtén el código InLinkz aquí