diumenge, 9 de març de 2014

Crema de pastanaga a l'aroma de taronja

A aquest país que en diuen Espanya, anys enrere el senyor Franco es va aliar amb un altre, el senyor Hitler. Els dos van tenir idees que creien que eren genials, res més lluny del que la realitat ha estat. Entre homicidis, treballs forçats, corrupció, diners, feixisme, poder i sentir-se invencible, un es va suicidar i l'altre va continuar tenint idees absurdes. Una de les idees d'en Franco va ser canviar l'hora espanyola igualant-la a l'hora alemanya, per allò de ser aliats i que si havien de trucar-se, que no es despertessin. 

Nosaltres anem a la mateixa hora que Alemanya, Grècia, República Txeca, Itàlia... quan en realitat no ens correspon segons els husos horarios. Hauríem de tenir l'hora que li correspon al Regne Unit, Irlanda, Portugal i Canàries. Això faria que, com diu l'Ignacio Buqueras, tinguessim una racionalització d'horaris, conciliació laboral i familiar i puguessim dormir les hores que cal. 

Aquesta manca de racionalització és la que fa que sortim de treballar a les tantes, que les notícies del vespre comencin a les 21.00h i les pelis bones o les sèries a les 22.00h o 22.30h. Personalment, llevant-me tan d'hora, no puc veure mai una bona peli o sèrie. Intento sopar més o menys d'hora, però quelcom molt lleuger. 

I és per tot això que avui us he preparat aquesta crema de pastanaga que, per cert, he après a ca la Bradford.Un sopar dolç i lleuger que farà que tinguem dolços somnis! :)

Es tracta d'una crema dolça amb un lleuger gust de taronja que aporta l'oli essencial de la pell d'aquest cítric.

Per fer-ne per a 4 persones necessitarem: 
  • 8 pastanagues
  • 1 ceba
  • 1 taronja
  • oli
  • sal
Comencem pelant i picant la ceba a mitges llunes. 

En una olla on hi posarem oli hi afegirem la ceba tallada amb un pessic de sal, i ho deixarem que es vagi coent durant uns 10 minuts, que la ceba tregui tota la seva dolçor. 

Seguidament hi posarem la pastanaga a rodanxes. Com més primes són les rodanxes, més ràpid es couran.  Si són pastanagues ecològiques no cal que les peleu. Penseu que després ho triturarem tot!!!

Ho cobrim tot amb aigua i ho tapem, deixant que es vagi coent tot junt.


Un cop la pastanaga està cuita, que la podem punxar per comprovar que estigui tova, ho passarem pel túrmix. Si considereu que la crema està molt espessa, ara podeu posar-hi un xic més d'aigua per aclarir-ho.


Un cop està la crema ben fina, hi posarem la pell de la taronja ratllada. La professora de les pràctiques, la Mireia, i un alumne que és cuiner, el Raul, em van explicar que el millor ratllador per a les pells dels cítrics és un de la marca Microplane. I, evidentment, el vaig comprar. Crec que ara el tindré per a tota la vida!!!!


Passant la taronja per al ratllador, no s'agafa gens de la part blanca i s'ha d'anar amb molt de compte de no tallar-se les puntes dels dits. 


I un cop es té la pell de taronja ratllada, es remena i se serveix. I ja podem gaudir d'aquesta crema tan espectacular!!!!!

6 comentaris:

  1. Una recepta de crema boníssima...precedida d'una explicació sobre perquè sempre tinc tanta son al matí, molt interessant! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. i qui no té son al matí???? deu haver-hi persones que es poden comptar amb els dits d'una mà!

      Elimina
  2. Sempre m'havia demanat perquè tenim uns horaris tan estranys aquí... a la resta de països d'Europa sembla que saben conciliar molt millor la vida laboral i personal, i els seus horaris son molt més "saludables"!! Ho estic comprovant aquí... va tan bé sopar prestet i després tenir temps de mirar una pel.lícula i anar a dormir a una hora decent... En fi, sempre hem estat un país "endarrerit" en moltes qüestions...
    La crema té molt bona pinta, el curs amb la Bradford ha estat una gran inversió pel que ens mostres :-)
    Que passis un bon dilluns!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noia, tens raó! Vivim en un país ben endarrerit (i encara ens el fan endarrerir més). Un abraçada Ester!!!

      Elimina
  3. quina bona recepta :-) desconeixía això que expliques d'aquets dos personatges... pero ara encara els hi tinc més manía , si esq es pot.
    paciència. quin remei.

    muaks!

    ResponElimina
    Respostes
    1. esbrina què diu l'Ignacio Buqueras, et sorprendrà!!!!

      Elimina