diumenge, 30 de març de 2014

Restaurant Rasoterra - Barcelona

Sóc una gandula! Bé, una GANDULA, en majúscules, negreta i subratllat. Però una dona de paraula. Si dic que una cosa la faré, potser trigo més de l'esperat, però la faig. 

I és que ja fa temps que vaig dient que he de fer una entrada a un restaurant al que acostumo a anar a dinar els dimarts, però per A o per B aquesta entrada es va allargant. I avui, dia de pluja, aprofito per fer aquesta petita promesa que vaig fer.

Habitualment el meu lloc de treball està ubicat prop de Diagonal amb Passeig de Gràcia, de dilluns a divendres i de 08.00h a 15.00h (en teoria), però els dimarts tinc un horari que s'allarga fins les 20.00h i he d'anar a una altra banda de Barcelona, al costat del Born. 

Per norma em porto la carmanyola i dino a les 15.00h. Alguna vegada em porten els dinar la Patrícia o la Maria del Kelonia, unes deixebles Bradford. Però els dimarts tinc el costum d'anar a dinar fora. I costa molt trobar un lloc on facin un dinar de qualitat, econòmic, saludable, vegetarià, que no em quedi allunyat de la feina, que m'agradi.... uffff, quantes característiques, no?

Doncs totes i cadascuna d'aquestes característiques les té el Rasoterra, un restaurant a darrera l'Ajuntament de Barcelona, per entendre'ns, que vaig descobrir gràcies a la Lorena, una companya de feina. Al principi em costava memoritzar el nom, però ara ja és el Raso per als amics i coneguts. 

A més a més, té una característica molt important, si més no jo la valoro moltíssim. Quan arribo al Raso el Danielle o la Chiara, que són dos dels italians que tenen el local, em diuen: bon dia Marta, com va? No és habitual que a Barcelona et diguin pel nom, i jo que sóc de poble, és una de les coses que m'agrada, aquesta proximitat... 

Proximitat en el tracte i proximitat dels aliments, perquè és un restaurant Km.0 Slow food. Si és que ho té tot!!!!!!!!
Els menús que tenen són senzills. La marca de la casa és el país d'origen: Itàlia. I això es veu perquè sempre hi ha un plat de pasta.

Jo sempre acostumo a agafar el menú, on hi ha sempre dos primers (crema de verdures o amanida), tres segons (pasta, proteïna vegetal o un tercer plat amb ou) i les postres. Tenen infusions eco i el cafè, com a bons italians, el fan de conya. 

alguns menús del Rasoterra
Excepte els primers dies que vaig anar-hi, que encara feia calor i vaig escollir amanida, la resta de dies sempre he agafat la crema de verdures de primer. I val a dir que cada vegada m'ha sorprès que un ingredient que no m'entusiasma, m'ha agradat. 

Amanides
Cremes de verdures o llegums
segons plats
crep de cigrons farcida de verdures i tofu fumat

Tema postres.... generalment amb el primer i el segon quedo més que satisfeta, i acostumo a fer un cafè o una infusió, i fins les 22.00h, que és quan arribo a casa, no torno a menjar res. Poques vegades he menjat postres, però quan ho he fet ha estat perquè posaven la catifa vermella. I és que no se n'estan de res aquesta gent!!!!!!

postres: sorbet de gerd i boletes de fruita seca
infusió
Gràcies companys del Raso pel que oferiu! 

Bé... m'oblidava d'una part molt important: el vi! Però crec que per avui ja he fet suficient. Ho deixo per un altre dia, però que sapigueu que tenen vins catalans, de qualitat, de denominació d'origen i que tracten directament amb l'elaborador. No es pot demanar més!

Salut!

2 comentaris: