dilluns, 5 de maig de 2014

Working on a dream III

Des que vaig començar el curs amb la Montse Bradford vaig pensar que seria interessant posar en coneixement d'aquells qui volen una petita entrada de cada seminari al que assistís. Vaig començar a fer-ho amb el seminari 1 i el seminari 2, que van ser a l'octubre i al novembre, però el seminari 3 ja el vaig deixar una mica de banda. 

Tot té un per què, que tot seguit explico. El seminari número 3 el vam realitzar just abans de les festes nadalenques, pel que vaig pensar que mica en mica podria anar fent l'entrada. Però malauradament vaig tenir una gran contractura a l'esquena, sense poder-me moure i vaig haver d'agafar la baixa durant un mes. 

El seminari número 4 no el vaig poder realitzar el mes de gener, que és quan tocava, i l'he recuperat aquest cap de setmana passat. I ja veieu, l feina s'acumula i jo sense poder-vos explicar com n'és de meravellós tot el que ens explica la Bradford. De debò, és una filosofia de vida que molts hauríeu de conèixer. La compartireu o no, això ja ho deixo a les vostres mans, però sí seria bo poder-la conèixer.

En aquest seminari número tres vam parlar sobre l'energia yin i yang dels aliments, dels estils de cocció, de la roda de la vida, diferències energètiques entre l'home i la dona, estructures i condicions de la persona, com ens impacten aquestes dues energies (yin i yang) en el dia a dia... 

Tot l'univers vibra amb dues energies, amb pols oposats i, alhora, complementaris, l'energia yin, que ens ofereix la Terra, i la yang que ens ofereix l'univers. 

És una mica complicat d'entendre, a mi encara em costa un xic... Us indicaré l'exemple d'una pastanaga, per començar. La pastanaga té dues parts, la verda i la taronja, oi? La part taronja, que creix cap a la terra, és energia yang, centrípeta, mentre que la part verda, que creix cap al cel, és una energia yin, centrífuga. 

El nostre cos és yang i yin. Quan naixem som yang, petits, densos, i mica en mica anem creixent, anem cap a l'energia yin, fins arribar a l'edat adulta, en l'esplendor yin i quan arribem a la vellesa, tornem a ser yang, ens tornem a tancar, a condensar. 

Per fer un molt breu resum, us diré que l'energia yin refreda, té un efecte lleuger, és superficial, és de vibració ràpida, i un excés produeix dispersió, confusió, tendència a la depressió, falta de gana i d'energia. 

L'energia yang, per contra, escalfa, és d'efecte pesat, és profunda, té una vibració lenta, i el seu excés crea concentració, tensió, irritabilitat, impaciència, agressivitat i excés de gana. 

A l'hora de classificar els aliments en yin o yang hi influeixen molts factors: 
  • creixement: molt ràpid (yin), molt lent (yang), a la superfície de la terra (yin), dins de la terra (yang), creix verticalment cap al cel (yin) o verticalment cap al centre de la terra (yang)
  • mida: gran (yin) o petit (yang)
  • alçada: creix molt alt (yin) o molt baix (yang)
  • contingut en aigua: molt  sucosa (yin) o més aviat seques (yang)
  • densitat: tova (yin) o dura (yang)
  • olor: forta (yin) o quasi imperceptible (yang)
  • components: alt en potasi (yin) o en sodi (yang)
  • estació de creixement: creix a la primavera o estiu (yin) o a la tardor o hivern (yang)
  • origen: d'origen tropical (yin) o de clima fred (yang)
  • qualitat biològica: d'origen vegetal (yin) o d'origen animal (yang).
Ho deixo aquí perquè és un xic complicat, de debò, i tampoc vull que us avorriu. Només he fet una molt petita pinzellada del que vàrem fer en aquest seminari, que té relació amb el que ens escalfa i el que ens refreda. 

En aquest seminari vam cuinar, com sempre, el dissabte al matí, vam dinar i després vam fer classe el dissabte a la tarda i el diumenge al matí. 

El menú d'aquest cap de setmana va constar de:
  1. crema de carbassó i porros
  2. blat sarraí (o fajol) amb verdures
  3. cassola de seitan amb picada catalana
  4. quiche d'anacards i xampinyons
  5. wok de verdures
  6. melmelada de carbassa
  7. condiment de kombu
  8. pastís de moniato --> el mengem per berenar!!!!
  9. peres farcides de massapà
crema de carbassó i porros

blat sarraí amb verdures

cassola de seitan a la catalana

quiche d'anacards amb xampinyons

melmelada de carbassa i ceba i wok de verdures

condiment d'alga kombu

pastís de moniato

peres farcides de massapà

6 comentaris:

  1. Sens dubte aquests seminaris són força interessants, i quines receptes que en surten al marge de la teoria de les energies!! no sabria amb quina quedar-me, però de moment tinc moltes ganes de provar el blat sarraí, ja que no n'he menjat mai! un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El blat sarraí és el cereal més yang que hi ha, ideal per menjar-lo a l'hivern perquè ens dóna escalfor interior.

      Elimina
  2. M'agrada aquest tema és interessant. A mi la recepta que em fa més goig és la del wok de verdures i la crema de carabassó. Un petó felicitacions per la teva pàgina

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celia, la propera coseta que faci será el wok de verduretes, ben senzill, ràpid i sa

      Elimina
  3. Quina mà d'informació...com a rebostera amateur...em quedo amb les peres farcides de massapà!!! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar, tu sempre et decantes per les postres, però tingues en compte que aquestes no són ensucrades!!!!

      Elimina