Pizza de polenta

Les pizzes és un dels menjars que sempre et ve de gust, però que mai tens una base de pizza a la nevera esperant que et digui menja'm, com en el conte d'Alícia en el país de les meravelles. Però... sempre hi ha un però, hem aconseguit una base de pizza sense gluten i un xic cruixent. No del tot, però crec que puc aconseguir millorar-ho. 

La base de pizza està feta amb polenta. Sí, sí, polenta, allò que els italians mengen tot sovint. I he fet una fusió aquests dos menjars italians reconeguts arreu del món: la pizza i la polenta. 

La preparació és senzilla, la polenta es troba a molts llocs i ara que hi ha tantes botigues de cereals i altres a granel, podeu comprar només la quantitat que voleu, ni que sigui per provar-ho. 

Un lleó per al concurs de #menjanimals

Ja sabeu que a b12.cat tenim muntat un concurs de menjar, on les bases indiquen que hem de fer un animal però sense ingredients d'origen animal. 

Per donar exemple, avui la Maria ha fet un lleó. Jo l'he ajudada una miqueta, perquè encara és molt petita per utilitzar ganivets, ratlladors i el foc, però el muntatge és cosa seva. 

Hem fet un lleó!!!! Ggggggggggrrrrrrrrrrrrr... un lleó content i simpàtic :-)

Esperem que us agradi tant com a nosaltres. Ens hem divertit molt fent el muntatge i ella ha gaudit encara més menjant-s'ho!!!!

Pa de quinoa

Fa molt temps que intento fer un bon pa sense gluten, sense obtenir gaire bon resultat. M'he desesperat buscant receptes a webs i llibreries, i el resultat sempre era que per fer un bon pa es necessitava utilitzar una barreja de farina de les que ja venen preparades, fos de la casa Schär o Proceli, dues marques que tenen el mercat col·lapsat per fer la feina, en teoria, més senzilla.

Però jo sóc molt tossuda, potser massa. I volia buscar una barreja que em fos més econòmica que aquestes barreges, que el resultat fos de gust de cereal, que no es trenqués com passa amb la majoria de pa sense gluten i que tan pugués fer-ne un entrepà com sucar l'oli del tomàquet amanit. 

El resultat va ser a amazon. Allà vaig trobar un llibre de la Jennifer Katzinger on explica com fer diferents tipus de pa amb diferents farines. Amb un resultat excepcional, de moment. He fet un pa, amb algunes variants de la recepta original, i no m'ha decepcionat, el pa de quinoa.

Tabulé de quinoa

Tot i que s'associa menjar amanida a l'estiu, el cert és que durant tot l'any estem acostumats a menjar-ne algun tipus. Són lleugeres, les podem combinar amb qualsevol cosa que tinguem a la nevera, i quan anem a dinar fora, mai falta l'amanida com a primer plat.

Els qui hem coneixeu saber que sóc pro-Israel, tinc afinitat amb el món jueu, amb les persones de religió jueva, amb la cultura jueva i, com no, també en la gastronomia jueva. Però que sigui tan pro cap al judaïsme no vol dir que no pugui menjar un plat d'origen àrab com el d'avui.  Si la cultura culinària d'una religió que no segueixo m'agrada, doncs la provo. Si la puc menjar, no li faré cap fàstic!!! I més quan es tracta de receptes sanes, equilibrades, complertes i refrescants com aquesta!