dijous, 7 d’agost de 2014

Pa de quinoa

Fa molt temps que intento fer un bon pa sense gluten, sense obtenir gaire bon resultat. M'he desesperat buscant receptes a webs i llibreries, i el resultat sempre era que per fer un bon pa es necessitava utilitzar una barreja de farina de les que ja venen preparades, fos de la casa Schär o Proceli, dues marques que tenen el mercat col·lapsat per fer la feina, en teoria, més senzilla.

Però jo sóc molt tossuda, potser massa. I volia buscar una barreja que em fos més econòmica que aquestes barreges, que el resultat fos de gust de cereal, que no es trenqués com passa amb la majoria de pa sense gluten i que tan pugués fer-ne un entrepà com sucar l'oli del tomàquet amanit. 

El resultat va ser a amazon. Allà vaig trobar un llibre de la Jennifer Katzinger on explica com fer diferents tipus de pa amb diferents farines. Amb un resultat excepcional, de moment. He fet un pa, amb algunes variants de la recepta original, i no m'ha decepcionat, el pa de quinoa.

Per fer aquest pa necessitarem: 
  • 2 cullerades de llavors de xia
  • ½ tassa d'aigua
  • 1 tassa de farina de mill
  • 1 tassa de farina de quinoa
  • 1 tassa de midó de tapioca o iuca
  • ½ tassa de midó de blat de moro
  • ½ tassa de farina d'ametlla
  • ¼ tassa de llavors de lli
  • 1 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta de goma xantana
  • 1 sobre de llevat sec
  • 1  ½ tassa d'aigua a temperatura ambient
  • 3 cullerades d'oli d'oliva
  • 2 cullerades de xarop d'atzavara
A l'haver-hi llavors, primer de tot hem de treballar-les a elles. 

Les llavors de xia les posarem en remull amb ½ tassa d'aigua, durant 15 minuts. Ens quedarà una massa gelatinosa. 


Les llavors de lli les hem de triturar. Podem utilitzar un molinet de cafè, el més adient per a aquestes cosetes, o bé l'1, 2, 3 de cal Moulinex, o bé, amb moooooooooolta paciència, el suribachi. 

Com sempre fem en les receptes americanes, barregem els ingredients secs per un cantó, els líquids per l'altre i després els ajuntem tots. 

En aquest cas, posem al bol de l'amassadora la farina de mill, la farina de quinoa, el midó de iuca, la farina d'ametlla, el midó de blat de moro, les llavors de lli triturades, la sal i la goma xantana. 



En un bol a banda dissolem el llevat sec amb l'aigua a temperatura ambient. Afegim l'oli i el xarop d'atzavara, remenem bé i esperem tres minuts. Passat aquest temps, ho afegim a la barreja d'ingredients secs, on també hi posarem les llavors de xia remullades.



Posem l'amassadora en marxa, i si no en tenim, fem la barreja a mà, amb una forquilla, j que ens quedarà una pasta uniforme però que no es pot treballar amb les mans. 


Com que treballem amb alguns ingredients integrals, que fan que la massa agafi un color marronós. 

Quan els ingredients ja estan ben amassats, posem la pasta en un motlle per fer pa, untat d'oli o d'algun altre greix que ens permeti desmotllar-lo amb facilitat, i el deixem reposar en un lloc on no hi hagi corrents d'aire, fins que hagi crescut. Quan ha de créixer, dons no crec que hagi de doblar el seu volum, almenys a mi no m'ha passat, però sí que ha pujat força. 

massa sense reposar


massa després de pujar

Preescalfem el forn a 215º. Quan anem a enfornar el pa baixem la temperatura a 175º i ho deixem coure durant una hora i vint minuts, més o menys. 

Ja sabem que cada forn és un món, així que us demanaria que abans de treure'l del forn miréssiu amb una agulla, escuradents o algun altre estri si el pa és cuit o si encara li queda un xic de cocció.



Quan el trec del forn, el deixo refredar damunt d'una reixeta com aquesta, amb l'objectiu que no quedi mullat de la base.

El resultat és un pa amb gust de quinoa, tot i que no és la farina de quinoa la que predomina. Queda una molla tupida però és ideal per fer entrepans, perquè no es trenca en excés. Torrat no l'he provat, però imagino que ha de ser boníssim per esmorzar amb una mica de margarina i melmelada. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada