dilluns, 18 d’agost de 2014

Pizza de polenta

Les pizzes és un dels menjars que sempre et ve de gust, però que mai tens una base de pizza a la nevera esperant que et digui menja'm, com en el conte d'Alícia en el país de les meravelles. Però... sempre hi ha un però, hem aconseguit una base de pizza sense gluten i un xic cruixent. No del tot, però crec que puc aconseguir millorar-ho. 

La base de pizza està feta amb polenta. Sí, sí, polenta, allò que els italians mengen tot sovint. I he fet una fusió aquests dos menjars italians reconeguts arreu del món: la pizza i la polenta. 

La preparació és senzilla, la polenta es troba a molts llocs i ara que hi ha tantes botigues de cereals i altres a granel, podeu comprar només la quantitat que voleu, ni que sigui per provar-ho. 

La gràcia d'aquesta base és que és sense gluten, glutenfree que en diu quasi tothom. I sí, pot quedar cruixent!

Els ingredients que necessitem per fer la base, per a una sola persona, són: 
  • ½ tassa de polenta
  • ½ tassa de llet d'arròs
  • ½ tassa d'aigua
  • sal
  • pebre
  • oli
El farcit va a gust del consumidor, però jo he utilitzat: 
  • tomàquet
  • carbassó
  • pesto
  • formatge d'ametlles
En primer lloc farem la massa de la pizza, que en un cassó posarem l'aigua i la llet d'arròs, amb la sal i el pebre negre, i esperem que arrenqui el bull. En aquest moment tirem la polenta i remenem durant uns 10 minuts, fins que es desenganxi de les parets del cassó. Apaguem el foc, tirem un bon raig d'oli i remenem. Això farà que la base sigui més cruixent. 



Un cop ben barrejat amb l'oli, ho posem en una safata. Jo he posat paper vegetal amb un xic d'oli a la base perquè sigui més fàcil de d'emplatar, després. I ho deixem a la nevera que acabi de solidificar-se. Ja sabeu que quan la polenta reposa i es refreda queda una massa que es trenca poc, no ben bé com el pa, però s'hi acosta. I nosaltres el que volem és això, que ens quedi una massa compacta. 

Amb l'objectiu que la massa ens quedi ben cruixent l'enfornem a 220º durant uns 20 minuts. Això farà que l'aigua que conté la polenta s'evapori, pel que ens quedarà més seca i l'objectiu es pot aconseguir amb més facilitat, que faci crec-crec.


Quan ho treiem del forn, podem posar el farcit que més ens agradi. Jo acostumo a posar-hi tomàquet cuit, fet amb un sofregit de ceba, all i orenga, i tot passat pel túrmix, i carbassó. Aquesta és la base de toooootes les pizzes que acostumo a fer.



I aquesta vegada, damunt del carbassó laminat hi vaig posar pesto que vaig fer amb all, alfàbrega, avellanes i oli, i pel damunt formatge ratllat d'ametlles que vaig comprar al Veritas.



I la pizza, abans de posar-la al forn, va quedar així...



Què us sembla aquest tipus de massa? El resultat és bo, però quan poseu la polenta heu d'intentar que quedi prima per aconseguir més la textura del crec-crec.

6 comentaris:

  1. M'agrada molt la idea. Mai he provat la polenta... pero aquesta idea teva es pot fer utilitzant un altre cereal també, no? Clar que segons el tipus d'ingredient ja no serà "glutenfree".
    El formatge d'avellanes...mmm! quina bona pinta, sempre m'agrada provar versions de formatges vegetals, com que abans m'agradava tant el formatge de vaca...
    Enhorabona per aquesta pizza tan guai ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no sé si podries fer-ho amb qualsevol altre cereal. La polenta no deixa de ser una sèmola... Potser amb sèmola d'arròs o blat podries intentar-ho, però no sé com pot quedar, eh?

      Elimina
  2. Boníssima! Ara me'n minjaria un tros! També pots fer-ne porcions individuals: http://cuinem-cuinem.blogspot.com.es/2013/09/pizzetes-de-polenta.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahhh, no sabia que tu n'haguessis fetes de pizzes de polenta! Miraré de fer-ne individuals, a veure què tal em queden! Gràcies!!!!

      Elimina
  3. T'ha quedat bastant aconseguida aquesta pizza Marga, algun dia la provaré ni uque sigui per variar, a veure si em surt tan maca com la teva! Un petó

    Les receptes que m'agraden

    ResponElimina