diumenge, 30 de març de 2014

Restaurant Rasoterra - Barcelona

Sóc una gandula! Bé, una GANDULA, en majúscules, negreta i subratllat. Però una dona de paraula. Si dic que una cosa la faré, potser trigo més de l'esperat, però la faig. 

I és que ja fa temps que vaig dient que he de fer una entrada a un restaurant al que acostumo a anar a dinar els dimarts, però per A o per B aquesta entrada es va allargant. I avui, dia de pluja, aprofito per fer aquesta petita promesa que vaig fer.

Habitualment el meu lloc de treball està ubicat prop de Diagonal amb Passeig de Gràcia, de dilluns a divendres i de 08.00h a 15.00h (en teoria), però els dimarts tinc un horari que s'allarga fins les 20.00h i he d'anar a una altra banda de Barcelona, al costat del Born. 

Per norma em porto la carmanyola i dino a les 15.00h. Alguna vegada em porten els dinar la Patrícia o la Maria del Kelonia, unes deixebles Bradford. Però els dimarts tinc el costum d'anar a dinar fora. I costa molt trobar un lloc on facin un dinar de qualitat, econòmic, saludable, vegetarià, que no em quedi allunyat de la feina, que m'agradi.... uffff, quantes característiques, no?

Doncs totes i cadascuna d'aquestes característiques les té el Rasoterra, un restaurant a darrera l'Ajuntament de Barcelona, per entendre'ns, que vaig descobrir gràcies a la Lorena, una companya de feina. Al principi em costava memoritzar el nom, però ara ja és el Raso per als amics i coneguts. 

A més a més, té una característica molt important, si més no jo la valoro moltíssim. Quan arribo al Raso el Danielle o la Chiara, que són dos dels italians que tenen el local, em diuen: bon dia Marta, com va? No és habitual que a Barcelona et diguin pel nom, i jo que sóc de poble, és una de les coses que m'agrada, aquesta proximitat... 

Proximitat en el tracte i proximitat dels aliments, perquè és un restaurant Km.0 Slow food. Si és que ho té tot!!!!!!!!

dimecres, 26 de març de 2014

Bunyols de quaresma

A Catalunya, com en d'altres contrades, tenim una gastronomia on la tradició va lligada amb la religió. El cap de setmana ho comentàvem a ca la Bradford, que aquí cada dia és un festival de greix, colesterol, sucre i d'altres bombes per al cos per la quantitat de sants que hi ha. Les pastisseries han sabut aprofitar-ho bé, la veritat.

I com que des de ben petita he viscut aquestes coses, algunes he d'admetre que les mantinc. M'agrada menjar certs dolços, no puc dir pas que no. Però adaptats! 

Avui que és dimecres us presento uns bunyols de quaresma. Ja sabeu que la tradició mana que dimecres i divendres les pastisseries omplin les seves safates de bunyols. De vent, de crema, de nata... Jo en faig una versió diferent, amb farines integrals, sense llet, sense ou, però deliciosos!!!!

dilluns, 10 de març de 2014

Bombons de taronja

Ara ja fa un temps van obrir a Vilafranca una botiga a la que hi vaig cada setmana. Es diu Granel i comencen a haver-hi arreu de Catalunya. És una botiga on hi ha arrossos, llegums, pastes, fruita seca, espècies... i tot a granel. T'emportes la quantitat que necessites, ni més ni menys. És per això que hi acostumo a anar cada setmana. Compro en funció de les necessitats, com la verdura.

Un dels dies que vaig anar-hi vaig veure dos tipus de cacau. Un és cacau 100%, pur, i l'altre és més per posar-se a la llet d'esmorzar de la canalla, amb una mica de sucre. I vaig agafar un xic de cacau pur, pensant que en faria alguna cosa ben atractiva, encara que no sabia ben bé el què. 

I al final em vaig decidir per aquests bombons, ben senzills, ràpids i bons!

diumenge, 9 de març de 2014

Crema de pastanaga a l'aroma de taronja

A aquest país que en diuen Espanya, anys enrere el senyor Franco es va aliar amb un altre, el senyor Hitler. Els dos van tenir idees que creien que eren genials, res més lluny del que la realitat ha estat. Entre homicidis, treballs forçats, corrupció, diners, feixisme, poder i sentir-se invencible, un es va suicidar i l'altre va continuar tenint idees absurdes. Una de les idees d'en Franco va ser canviar l'hora espanyola igualant-la a l'hora alemanya, per allò de ser aliats i que si havien de trucar-se, que no es despertessin. 

Nosaltres anem a la mateixa hora que Alemanya, Grècia, República Txeca, Itàlia... quan en realitat no ens correspon segons els husos horarios. Hauríem de tenir l'hora que li correspon al Regne Unit, Irlanda, Portugal i Canàries. Això faria que, com diu l'Ignacio Buqueras, tinguessim una racionalització d'horaris, conciliació laboral i familiar i puguessim dormir les hores que cal. 

Aquesta manca de racionalització és la que fa que sortim de treballar a les tantes, que les notícies del vespre comencin a les 21.00h i les pelis bones o les sèries a les 22.00h o 22.30h. Personalment, llevant-me tan d'hora, no puc veure mai una bona peli o sèrie. Intento sopar més o menys d'hora, però quelcom molt lleuger. 

I és per tot això que avui us he preparat aquesta crema de pastanaga que, per cert, he après a ca la Bradford.Un sopar dolç i lleuger que farà que tinguem dolços somnis! :)