dilluns, 21 d’abril de 2014

Maduixes amb nata vegetal

Estem en una època on se'ns acumulen els dolços. Passem per davant d'una pastisseria i sempre és el dia de sant nosequè que se celebra amb un pastís determinat. Venim dels bunyols de Quaresma. Ara per Setmana Santa tenim les mones.  Demà, quan encara no hem tingut temps de pair la mona, ja tenim el pastís de Sant Jordi preparat per al tret de sortida. És un no parar!!!!

Qui vulgui aprimar-se, ho té difícil. Qui sigui diabètic, també, tot i que el sorbitol ha ajudat molt a tolerar la ingesta de quelcom dolç. Els celíacs tampoc ho tenen fàcil. Els vegans cada dia tenen més opcions, però no és suficient. Els que hem de remineralitzar el cos no ens és gaire profitós menjar fruita, però sí si aquesta és cuita.

Així que jo mateixa he fet un postre apte per a tots aquells que tinguin problemes de qualsevol tipus. I per als que no tenen problemes, també. 

I sí, heu llegit correctament... NATA!

divendres, 18 d’abril de 2014

Saltejat llarg de pastanaga i xirivia

El primer dia que vaig anar a la classe de la Bradford, ara ja fa mig any (qui ho diria, oi?) vaig haver de cuinar ingredients que desconeixia completament, entre ells la xirivia. No n'havia menjat en tota la meva punyetera vida. 

Sabia que és una verdura que s'acostuma a posar al caldo i poca cosa més. A casa meva mai s'havia utilitzat.  I d'aquí a que es pugui menjar hi va un pas ben gros.

Així doncs, el curs m'ha servit, i m'està servint, per conèixer ingredients que no hauria comprat mai, per conèixe'ls  i per utilitzar-los i introduir-los a la meva dieta habitual.

És un pas que vaig fent mica en mica. Admeto que no cada dia menjo menús de cuina energètica, però sí que ho faig sovint. Tot depèn del temps i de les ganes que tinc per cuinar, que no sempre hi són!!!!

Aquest primer dia de curs vaig haver d'admetre que la xirivia, cuinada a l'estil energètic, té bon gust. Molt bon gust. Em va sorprendre. Em va recordar a la patata, de debò. I ja sabem tots que la patata, al ser solanàcea i estar a la zona yin del gràfic famós d'aliments, no és apte per a la dieta energètica. 


dilluns, 14 d’abril de 2014

Puré de mill amb soja texturitzada i carbassa

La Bradford, des del primer dia de classe, ens ha repetit fins a cansar-nos que el pebrot, el tomàquet, l'albergínia i la patata són dolentes pel cos. No entren dins de la cuina energètica. Per què? Doncs perquè són de la família de les solanàcies. 

I què, us preguntareu, oi? Doncs les solanàcies porten solanina i estan a la part yin dels aliments, com ja us vaig ensenyar en una gràfica d'aquesta entrada. Tenen energia centrífuga, són expansives o de vibració ràpida. En resum, que no ens interessen.

Però volem menjar àpats que ens recordin el que hem menjat sempre. Volem el gust del tomàquet, de la patata, perquè els hem menjat durant mitja vida i ara com ara no els podem deixar. A mi, particularment, és una de les parts que més em costa de prescindir, perquè m'encanta aquest grup d'aliments. 

Iniciarem un viatge per les alternatives que ens dóna la Bradford: com a alternativa al puré de patates tenim el puré de mill. No és igual, però està bo. A la Maria, la meva neboda, li va agradar i va demanar que un altre dia n'hi faci. La xirivia, cuinada en un saltejat llarg, també em recorda a la patata. No sé si qui l'ha provat hi està d'acord. 

I en aquesta recepta tenim una segona part que és anti-Bradford, perquè té soja texturitzada. També té tomàquet, però una quantitat minsa que ens ho podem permetre. Quedaria molt bé amb seitan, però el seitan i el glutenfree estan barallats des de fa temps. Però sí li poséssim seitan, seria una recepta Bradford al 100%, eh? Sí, ella a vegades ens permet utilitzar tomàquet :-)